HIDROMEL SUAU DE PERES / HIDROMIEL SUAVE DE PERAS

Què !! fem un traguet ?
Desconec sí te massa graduació però, per si de cas, només mig vaset i prou, eh!!!
Perquè aquest licor casolà, de regust dolç i alhora picant, per la fermentació natural és una recepta la va donar fa temps el Txumari Alfaro en un programa i segons ell, s’ha de prendre una cullerada sopera cada matí , perquè aquesta barreja te triptòfans, que són com els maons de la serotonina, i va be per al decaïment. I suposo que si te’n prens una miqueta més, de tant en tant , doncs tampoc ha de passar res greu..

Però no feu com jo, que al principi de tenir-ho complia amb la cullerada sopera al dia, per allò de la salut, però vaig estar una temporada sense obrir l’ampolla i un dia em trobo la nevera regalimant del licor i l’ampolla sense tap..... i és que el licor continuava fermentant un cop fet i el gas acumulat havia fet disparar el tap de suro amb la que la tapava i com una font s’havia escampat per la nevera.....
Així doncs si el feu, ja sabeu, l’aneu destapant de tant en tant per que no hi hagi sorpreses...

Ingredients:
- 4 peres amb pell
- Mel de romaní

Preparació:
1- Es pelen les peres PERO A TROSSOS, és a dir, peleu cada pera , un tros si i un tros no, a tires llargues, quedant 4 trossos amb pell i 4 sense, intercalats.
2- Es parteixen a quarts, al llarg, i es posen els 16 trossos de pera ben embotits dins un pot alt de vidre, amb tapa, i s’acaba d’emplenar amb mel.

Afegit després (Jo vaig fer servir un pot bastant gros, de pam i mig i un parell de pots de mel i em va sortir una ampolla plena de licor. Si voleu menys quantitat, reduiu la quantitat a la meitat i feu servir un pot més petit)
3- Es deixa reposar tot 9 dies. L’aigua de les peres fermentarà amb la mel i quedarà una barreja líquida. Jo el deixo sobre el taulell de la cuina, una mica lluny de l'escalfor dels focs.(Afegit després. Desconec si es fa menys quantitat , si s'hauria de deixar menys temps reposant. Als 9 dies s'escolta ben be la fermentació i les peres queden com escalivades)
4- Es posa colat dins una ampolla de vidre i a la nevera. Però recordeu que continua fermentant i heu de destapar l’ampolla de tant en tant si no ho beveu com “medicina” cada dia.

-------------------------------

Qué!! Tomamos un traguito ? Desconozco si esta bebida tiene demasiada graduación pero, por si acaso, sólo medio vasito y nada más, eh!
Porque este licor casero, de sabor dulce y a la vez picante, por la fermentación natural , es una receta de Txumari Alfaro y según él, se debe tomar una cucharada sopera cada mañana.
Esta mezcla contiene triptófano, que según él son como los ladrillos de la serotonina, y va bien para el decaimiento.
Y supongo que si te tomas algo más, de vez en cuando, pues tampoco debe pasar nada grave ..

Pero no hagáis como yo, que al principio de tenerlo cumplía con la cucharada sopera al día, por aquello de la salud, pero estuve una temporada sin abrir la botella y un día me encuentro la nevera chorreando del licor y la botella sin tapón ..... y es que el licor siguió fermentando una vez hecho y el gas acumulado había hecho disparar el corcho con la que la tapaba y como una fuente se había esparcido por la nevera ..... Así pues , si lo hacéis , vais destapando de vez en cuando la botella para que no haya sorpresas ...

Ingredientes:
- 4 peras con piel, bien lavadas.
- Miel de romero

Preparación:
1 - Se pelan las peras, PERO A TROZOS, es decir, pelar cada pera a lo largo, dejando 4 trozos de piel intercalados entre otros 4 pelados.
2 - Se parten en cuartos, a lo largo, y se ponen los 16 trozos de pera bien embutidos en un pote alto, de cristal, con tapa, y lo acabáis de rellenar con miel. (Añadido después: Yo uliticé un pote grandote, de palmo y medio de alto y entre las peras y un par de tarros medianos de miel se llenó bien. Supongo que si quereis hacer menos cantidad, poneis la mitad de todo en un pote más pequeño)
3 - Se deja reposar durante 9 días esta mezcla. Yo lo dejo encima de la encimera de la cocina, un poco retirado del calor. El agua de las peras fermentará con la miel y quedará líquido. (Añadido después: Desconozco si al poner menos cantidad se tendria que dejar reposar menos tiempo. A los 9 dias se oye bien la fermentación y las peras tienen un aspecto bien pocho)
4 – Se cuela el líquido dentro de una botella de vidrio y se guarda en la nevera. Pero recuerdad que sigue fermentando y debeis destapar la botella de vez en cuando si no lo bebeis como "medicina" cada día.

PANELLETS .... AMB RETARD / PANELLETS .... RETRASADOS

Doncs sí, vaig justa de temps i retardada tant per llegir-vos com per publicar i aquests deuen ser els últims panellets de la temporada però em resisteixo a no penjar una recepta de la Mireia Carbó, la profe del Caprabo, fàcil i bona que any rere any arriba a casa per tots Sants.

Aquest any, només n'hem menjat de pinyons i de xocolata blanca amb crumble de galeta.
La meva aportació, per tots aquells a qui l’ou els fa molt respecte per allò de les salmonel·losis, es sucar les boles amb clara d’ou pasteuritzada, ( la que venen al Mercadona ) acolorida amb una mica de colorant alimentari groc en pols, que deixa un bonic color daurat que substitueix l’ou batut. A casa en fem bastant de panellets i duren temps abans no s’acaben i així no hi ha problemes .

Ingredients:
- ½ quilo d’ametlla molta
- ½ quilo de sucre llustre o glass .
- 100 ml. d’aigua ( ni més ni menys )

Per decorar:
- Clara d’ou una mica batuda tintada amb una culleradeta de colorant alimentari groc.
- Pinyons, xocolata blanca i aranyons confitats deshidratats.

Preparació:
1- Barregeu tots els ingredients fins que quedi un massapà fi.
2- Deixeu-ho reposar a la nevera 1 hora. ( jo a vegades faig la massa el dia abans, la tapo amb film i la deixo a la nevera reposant fins fer-la servir )
3- Partiu la bola en varis trossos i de cada un en feu un xurro gros, sobre el taulell de cuina. Talleu a trossets iguals el xurro i feu-ne boletes.
4- Poseu la clara d’ou acolorida dins un plat, mulleu-vos les mans amb la clara, agafeu els pinyons d’un altre plat i enganxeu-los a cada bola de massapà, fent-la rodar entre les mans.
5- Un cop fets tots els panellets de pinyons, si us sobra clara, us mulleu de nou les mans i torneu a passar-les per damunt els panellets de pinyons ja fets.
6- Poseu al forn, preescalfat a 250 graus un minut i gratineu tot seguit fins que es daurin una mica. (No els deixeu massa temps que s’aplatanarien amb l’escalfor)
7- Els de xocolata blanca es fan desfent la xoco al microones, es banyen les boles de massapà amb la xocolata ( hi podeu afegir al massapà una mica de ratlladura de llimona per donar-li un altre gustet ) i per damunt s’hi tira una mica de galeta triturada o feta tipus crumble ( mateixa quantitat de ametlla, sucre, farina i mantega, que es posa al congelador feta un rul·lo, es ratlla i es cou al forn fins que es dauri). Decoreu amb un aranyó confitat i a la plàtera per servir-los. Aquests últims estan inspirats en el que feia la pastisseria Dolç de Sant Cugat del Vallès i els vaig llegir a Descobrir Cuina.
I ja estan fets. I si un altre any us animeu a provar aquest fi massapà... un bon profit !!

--------------------------------------------------------

Pues sí, voy justa de tiempo y retrasada ya sea para leeros como para publicar y estos deben ser los últimos panellets de la temporada pero me resisto a no colgar una receta de Mireia Carbó, nuestra profe del Caprabo, que es fácil y buena y año tras año llega a casa para todos los Santos.

Este año, sólo hemos comido de piñones y de chocolate blanco con crumble de galleta.

Mi aportación, para todos aquellos a quienes el huevo poco hecho le tienen yuyu, por aquello de la salmonellosis, es mojar las bolas con clara de huevo pasteurizada, (la que venden en el Mercadona) coloreada con un poco de colorante alimentario amarillo en polvo, que deja un bonito color dorado que sustituye el huevo batido. Así, si como en nuestra casa, se hacen muchos panellets y duran bastante tiempo, pues no hay problema.

Ingredientes:

- ½ kilo de almendra mucha

- ½ kilo de azúcar lustre o glass.

- 100 ml. de agua (ni más ni menos)

Para decorar:

- Clara de huevo algo batida tintada con una cucharadita de colorante alimentario amarillo.

- Piñones, chocolate blanco y arandanos confitados secos.

Preparación:

1 - Mezclar todos los ingredientes hasta que quede un mazapán fino.

2 - Dejar reposar en la nevera 1 hora. (Yo a veces hago la masa el día antes, la tapo con film y la dejo en la nevera reposando hasta utilizarla)

3 - Partir la bola en varios trozos y de cada uno en hacer un churro grueso, sobre la encimera. Cortar en trozos iguales el churro y haced bolitas.

4 - Poner la clara de huevo coloreada en un plato, mojaros las manos con la clara, tomar los piñones de otro plato y los vais pegando en cada bola de mazapán, haciéndola rodar entre las manos.

5 - Una vez hechos todos los panellets de piñones, si sobra clara, os mojáis de nuevo las manos en ella y la volveis a pasar por encima de los panellets que habéis hecho.
Y al horno, precalentado a 250 grados, un minuto y en seguida, a gratinar hasta que queden dorados. (No los dejeis más tiempo, que se aplatanan con el calor del horno)

6 - Los de chocolate blanco se hacen deshaciendo la choco en el microondas, bañando las bolas de mazapán,(a las que podéis añadir un poco de ralladura de limón para darle otro gusto ) con el chocolate y por encima se echa un poco de galleta triturada o hecha tipo crumble (misma cantidad de almendra, azúcar, harina y mantequilla, que se pone en el congelador hecha un rulo, se ralla y se dora al horno). Decorar con un arándano confitado.

Estos últimos están inspirados en lo que hacía la pastelería Dulce de Sant Cugat del Vallés y los leí en la revista Descobrir Cuina. Y ya están hechos.

Y si otro año os animáis a probar este fin mazapán ... un buen provecho!

AMANIDA DE TOMÀQUET I MOZZARELA VERDA o FASHION III / ENSALADA DE TOMATE Y MOZZARELA VERDE o FASHION III

Com deia el poeta Garcia Lorca...

Verde que te quiero verde,
verde viento, verdes ramas,
el barco sobre la mar
y el caballo en la montaña...

I aquest verd untuós i transparent de les esferes es desfà a la boca com una lluna de plata, deixant un suau i dolç sabor de boca molt agradable.
Aquí teniu unes boles de mozzarela a l'alfàbrega , la tercera novetat que ens van ensenyar a fer a la botiga Gadgets cuina el seu cuiner , l'Oscar F.Albiñana i que jo he adaptat a la recepta clàssica de l'amanida de tomàquet i mozzarela.

Juntament amb el caneló de mel i mató i el meló amb pernil, m'ha servit per treballar més amb la gelatina vegetal.
De totes les gelatines em va sobrar producte i tot el vaig congelar i fer servir de nou, quedant igual de be.

Ingredients:
- ½ litre d’aigua
- 150 grams de sucre
- 1 manat de fulles d’alfàbrega
- 25 grams de gelificant vegetal ( tipus marca Sosa)
- 1 bossa de mozzarela de bufala i la seva aigua
- 1 culleradeta de cafè rasa de gelespessa o xantana

Preparació:
1- Tritureu amb la batedora la mozzarela amb l’aigua que porta dins la bossa i hi afegiu el gelespessa, en fred, anant remenant. Veureu com es va espessint, quedant una mica més consistent. Si voleu que durin rodonetes, es gairebé obligat posar-hi la gelespessa.
2- Poseu la barreja dins un motlle de silicona d’esferes petites i al congelador.
3- Bulliu l’aigua amb el sucre i ho deixeu refredar.
4- Un cop fred l’almívar , hi tritureu l’alfàbrega. ( Millor si abans tritureu totes les fulles amb poquet almívar perquè quedi ben petit i desfet i després ho barregeu amb la resta de l’almívar )
5- Barregeu l’almívar verd amb el gelificant i el poseu al foc, just perquè arrenqui el bull. ( sobre els 80 graus ). Recordeu de treure amb una cullera el tel que apareix un cop bullit perquè quedi el gel ben transparent.
6- Punxar d’una en una cada semiesfera de mozzarela congelada amb un imperdible obert i sucar dins el líquid 3 cops, anant posant i traient i les aneu deixant damunt on vulgueu, empenyent perquè es desenganxin amb la punta d’una cullera, per exemple i ... a punt per menjar.
( Deixeu el motlle dins el congelador i aneu traient cada bola d’una en una i feu l’esferificat. No traieu tot el motlle amb les boles fora del congelador, que es desfan les boles i cauen al líquid perquè l’imperdible no les aguanta )

Una altra opció seria comprar les boletes de mozzarela fresques i banyar-les amb el gelificant però esteu avisats, ni de bon tros queda aquell desfer-se de boca que aconseguim amb l’anterior preparació. Amb les boletes, us ha d’agradar mossegar el formatge i amb l’altre, es desfà a la boca.

I si us animeu.... un bon profit !!!!!
-----------------------------

Com decia el poeta Garcia Lorca...

Verde que te quiero verde,
verde viento, verdes ramas,
el barco sobre la mar
y el caballo en la montaña...

Y este verde untuoso y transparente de las esferas se deshace en la boca como una luna de plata, dejando un suave y dulce sabor de boca muy agradable.

Aquí tenéis unas bolas de mozzarela a la albahaca, la tercera novedad que nos enseñaron a hacer en la tienda Gadgets cuina y su cocinero Oscar F. Albiñana , y que yo he adaptado a la clásica ensalada de tomate y mozzarela.

Así, con el canelón de miel y mató y el melón con jamón, he podido trabajar algo más con la gelatina vegetal .

De todas las gelatinas me sobró producto y todo lo congelé y usé de nuevo, quedando igual de bien.

Ingredientes:

- ½ litro de agua

- 150 gramos de azúcar

- 1 manojo de hojas de albahaca

- 25 gramos de gelificante vegetal (tipo marca Sosa)

- 1 bolsa de mozzarela de búfala y su agua

- 1 cucharadita de café rasa de gelespessa o xantana
- 1 imperdible abierto (BASICO)

Preparación:

1 - Triturar con la batidora la mozzarela con el agua que lleva dentro la bolsa y añadir el gelespessa, en frío, removiendo. Veréis cómo se va espesando, quedando un poco más consistente. Si quereis que duren las bolas redonditas, es casi obligado que pongais el gelespessa.

2 – Rellenáis un molde de silicona de esferas pequeñas y al congelador.

3 - Hervir el agua con el azúcar y lo dejáis enfriar.

4 - Una vez frío el almíbar, trituráis la albahaca. (Mejor si antes trituráis todas las hojas con poco almíbar para que quede bien pequeño y deshecho y luego mezcláis con el resto)

5 - Mezclar el almíbar verde con el gelificante y lo poneis al fuego, justo para que hierva. (Sobre los 80 grados). Recordad sacar la capa que aparece una vez hervido para que quede el gel bien transparente.

6 - Pinchar de una en una cada semiesfera de mozzarela congelada con un imperdible abierto y mojar en el líquido 3 veces, poniendo y sacando, y las vais dejando sobre donde querais, empujandolas para que se desenganchen con la punta de una cuchara, por ejemplo y ... a punto para comer.
( Dejad el molde de silicona dentro del congelador e ir cogiendo cada bola de una en una porque si sacáis todo el molde, se deshacen un poco las bolas y el imperdible no se aguanta y caen dentro del líquido)

Otra opción sería comprar bolitas de mozzarela frescas y bañarlas con el gelificante pero ... estáis avisados, ni mucho menos queda ese deshacerse de boca que conseguimos con la anterior preparación. Con las bolitas, te ha de gustar morder el queso y con el otro, se deshace en la boca.

.... y si os animáis..... un buen provecho !!!!

MELO AMB PERNIL FASHION II / MELON CON JAMON FASHION II

Doncs sí, més modernitat per deixar al personal estorat.
Aquí teniu una altra cosa que ens van ensenyar a fer: un meló amb pernil que no tindreu que tallar ni tampoc us emplenarà massa. És suau i es desfà a la boca, ideal per qui no li agradi mossegar perquè .... glups... i gola avall !!
Apa, de nou animeu-vos a provar ser els Ferrans Adrians de casa vostre amb això..
Ingredients:
- ½ litre de brou de pernil
- 25 grs. de gelificant vegetal ( marca Sosa )
- 250 grams de meló
- 5 grams de espessant tipus goma xantana o gelespessa
- Pernil salat ben picat
- 1 IMPERDIBLE, OBERT I MIG DESMUNTAT(ESENCIAL)
- Motllo de silicona o semblant de mitges esferes petites

(amb aquesta quantitat d'ingredients sobra barreja gelatinosa que podeu congelar i fer servir una altre dia, escalfant de nou fins que arrenqui el bull)

Preparació:
1- Tritureu el meló, l’ajunteu en fred amb l’espessant , remenant una mica i ho congeleu dins uns motlles de mitges esferes petites durant unes quantes hores.
2- Un cop ben fred, comenceu a fer el recobriment. Barregeu el brou de pernil amb el gelificant i tot remenant, feu que just arrenqui el bull.
3- Traieu la bromera que faci per sobre amb una cullera i punxeu cada mitja esfera amb l’imperdible i la banyeu dins el caldet gelatinós dos o tres cops, amunt i avall cada cop.
4- Amb compte i amb la punta d’un ganivet, empenyeu la boleta sobre una cullereta de servir i la decoreu amb una mica de pernil salat picat per sobre i... a menjar.... I un bon profit sí els feu !!
----------------------------
Pues sí, más modernidad para dejar al personal asombrado.

Aquí tenéis otra cosa que nos enseñaron a hacer: un melón con jamón que no tendréis que cortar ni tampoco llena demasiado.

Es suave y se deshace en la boca, ideal para quien no le guste morder porque .... glups ... y garganta abajo!

Así que, animaros a probar ser los Ferran Adrià de vuestra casa con esto ..

Ingredientes:

- ½ litro de caldo de jamón

- 25 grs. de gelificante vegetal (marca Sosa)

- 250 gramos de melón

- 5 gramos de espesante tipo goma xantana o gelespessa

- Jamón serrano picado

- 1 IMPERDIBLE, ABIERTO Y MEDIO DESMONTAR (ESENCIAL)
- molde de silicona o similar de medias esferas pequeñas

(con estos ingredientes sobra mezcla gelatinosa que podeis congelar y usar otro dia, calentando de nuevo hasta que justo llegue a hervir)

Preparación:

1 - Triturar el melón, lo mezcláis en frío con el espesante, removiendo un poco y lo congeláis dentro de unos moldes de medias esferas pequeñas durante varias horas.

2 - Una vez bien frío, empezáis a hacer el recubrimiento. Mezclar el caldo de jamón con el gelificante e ir removiendo, hasta que justo hierva.

3 - Retiráis la espuma que haya por encima con una cuchara y pincháis cada media esfera con el imperdible y la bañáis en el caldillo gelatinoso dos o tres veces, arriba y abajo cada vez.

4 - Con cuidado y con la punta de un cuchillo, empujáis la bolita sobre una cucharilla de servir y decoráis con un poco de jamón serrano picado por encima y. .. a comer !!!
Buen provecho si los hacéis….

MEL I MATO FASHION / MIEL Y MATÓ FASHION

Doncs sí, ja ho veieu, modernitat en una recepta clàssica de casa nostra fent servir els nous ingredients que corren pel mercat.
Soc una admiradora de la cuina tradicional, la de sucar pa i fer xup-xup però estic oberta a les noves tendències i mitjançant el taller que va fer Gadgets cuina, vaig aprendre una mica a treballar la gelatina vegetal, que ja havia provat en aquestes tallarines amb aroma de mar.
I aquí teniu les postres tradicionals però renovades que ens va ensenyar a fer el cuiner Oscar F. Albiñana, i varen agradar.
La cosa bona de la gelatina aquesta és que si sobra, es treu del pot on s'ha fet, tombant-ho, es congela i es pot tornar a fer servir, escalfada de nou.
El punt és retirar-la del foc, just arrencar el bull d’aigua i pols de gelatina , aproximadament a uns 80 graus.
I aquí teniu com fer, en aquest cas, una làmina elàstica dolça per farcir...

Ingredients per uns 12-15 canelons:
- 250 ml d’aigua
- 150 grams de mel
- 1 culleradeta d’aigua de tarongina ( opcional ) o una gota d’oli de romaní
- 20 grams de gelificant ( marca Sosa )
- 400 grams de mató
- Una mica de sucre fi o glas
- Nous o fruits secs

Preparació:
1- Posar en fred l’aigua, la mel i el gelificant i fer arrencar el bull.
2- Retirar del foc i afegir si voleu una mica d’aigua de tarongina o una gota d’oli de romaní, per donar-li una mica d’aroma.
3- Bolcar una part de la barreja sobre una plàtera rectangular, deixant una capa fina. Si la plàtera és grossa, potser ho podreu bolcar tot de cop. Però recordeu, ha de quedar una capa fina, no gruixuda.
4- Deixeu refredar, i en 10-15 minuts ja està quallada. Bolqueu sobre el taulell de la cuina i talleu la làmina en rectangles com canelons.
5- Amb una espàtula passeu cada rectangle sobre un plat i l’empleneu de mató batut amb una mica de sucre amb una màniga pastissera de boca rodona.
6- Enrotlleu i decoreu amb algun fruit sec i si el feu... un bon profit !!!

------------------------------
Pues sí, ya lo veis, modernidad en la receta de siempre usando los nuevos ingredientes que corren por el mercado.

Soy una admiradora de la cocina tradicional, la de mojar pan y fuego lento pero estoy abierta a las nuevas tendencias y mediante el taller que hizo Gadgets cuina, aprendí un poco a trabajar la gelatina vegetal, que ya había probado en estas tallarines con aroma de mar.

Y empecé haciendo este postre, tradicional en nuestra tierra pero renovado según nos enseñó el cocinero Oscar F. Albiñana y gustó bastante.

La cosa buena de esta gelatina es que si sobra, se saca del pote donde se ha hecho, volcándolo, se congela y se puede volver a usar, calentándolo.

El punto está en retirarlo del fuego, justo cuando arranca a hervir el agua y polvo de gelatina, aproximadamente a unos 80 grados.
Y aquí tenéis como hacer esta lámina elástica dulce para rellenar…
Ingredientes para unos 12-15 canelones:

- 250 ml de agua

- 150 gramos de miel

- 1 cucharadita de agua de azahar (opcional) o una gota de aceite de romero

- 20 gramos de gelificante ( marca Sosa )

- 400 gramos de requesón

- Un poco de azúcar glasee

- Nueces u otros frutos secos

Preparación:

1 - Poner en frío el agua, la miel y el gelificante y dejar que arranque el hervor.

2 - Retirar del fuego y añadir si deseáis un poco de agua de azahar o una gota de aceite de romero, para darle un poco de aroma.

3 - Volcar una parte de la mezcla sobre una fuente rectangular, dejando una capa fina. Si la fuente es grande, tal vez lo podréis echar todo de golpe. Recordad que ha de quedar una capa fina, no gruesa.

4 - Dejar enfriar, y en 10-15 minutos ya está cuajado. Lo volcáis sobre el mármol de la cocina y cortáis la lámina en rectángulos como la pasta de los canelones.

5 - Con una espátula pasar cada rectángulo sobre un plato y lo rellenáis de requesón batido con un poco de azúcar, con una manga pastelera de boquilla redonda.

6 - Enrolláis y decoráis con algún fruto seco.

Y nada más… solo un buen provecho !!!!!

PA D'OLIVES NEGRES I FORMATGE FETA / PAN DE ACEITUNAS NEGRAS Y QUESO FETA

Avui toca PA ,panarros del mon, amants de la farina i de la massa que puja!!!!!!!!!!!!!
Un pa d’olives i formatge feta que us pot servir per acompanyar un sopar informal o un pica pica amb quatre coses i aquest pa per posar-hi a damunt .... unes anxovetes salades, una mica d’embotit, algun formatge....
Es força bo i fàcil de fer.
Com que ja veig que us entra gana, doncs us vaig a alimentar virtualment.
Així es fa...
Ingredients:
- 210 ml de aigua tèbia
- 1 cullerada sopera de llet en pols
- 1 culleradeta de sal
- 1 i ½ culleradeta de sucre
- 375 grams de farina de força
- 1 culleradeta de llevat de forner sec
- 50 grams d’olives negres senceres
- 75 grams de formatge feta a trossos

Preparació:
1- Amb la panificadora, poseu un programa que sigui només amassar, d’uns 15 minuts i amasseu-ho tot menys les olives i el formatge. Primerament la massa queda seca.
Quan hagi passat uns deu minuts, afegiu el formatge i les olives, que s’aniran trossejant amb l’amassat. Si us queda massa enganxosa la massa, hi poseu una cullerada més de farina mentre va amassant.
2- Unteu d’oli la base d’un motllo tipus la plàtera dels canalons o semblant, rectangular, amb les mans.
3- Us unteu les mans amb oli, agafeu la massa i la poseu dins el motllo, aplanant-la amb les mans.
4- Tapeu la plàtera amb film i deixeu doblar la massa, reposant.
5- Escalfeu el forn, a uns 200 graus. Quan arribi a aquesta temperatura, poseu-hi el pa, que li haureu fet uns forats intercalats a la massa, amb el dit, ruixat amb una mica d’oli i empolsat amb les herbes que vulgueu: de provença, orenga, romaní, etc. i el deixeu uns 30-40 minuts, fins que estigui torrat de sobre.

I a jalar... com es deia abans. Que tingueu un bon profit !!!
---------------------
Hoy toca PAN !!!
Un pan de aceitunas y queso feta que os puede servir para acompañar una cena informal o un pica pica con cuatro cosas y este pan para poner encima .... unas anchoas saladas, un poco de embutido, algún queso .... Es un buen pan y fácil de hacer.
Como ya veo que os entra hambre, os voy a alimentar virtualmente.
Así se hace ...
Ingredientes:
- 210 ml de agua tibia
- 1 cucharada sopera de leche en polvo
- 1 cucharadita de sal
- 1 y ½ cucharadita de azúcar
- 375 gramos de harina de fuerza
- 1 cucharadita de levadura de panaderia seca
- 50 gramos de aceitunas negras enteras
- 75 gramos de queso feta a trozos

Preparación:
1 - Con la panificadora, poner un programa que sea sólo amasar, de unos 15 minutos y amasarlo todo menos el queso y las aceitunas. Primero la masa queda un poco seca.
A los 10 minutos, más o menos, añadir el queso y las aceitunas, que solas se iran troceando con el amasado. Si ahora la masa os quedara demasiado húmeda, le añadís una cucharada más de harina, mientra esta amasando.
2 - Untar de aceite la base de un molde rectangular, tipo la fuente de los canalones o similar, con las manos.
3 - Os untáis las manos con aceite, tomáis la masa y la poneis en el molde, aplanando con las manos.
4 - Tapar la fuente con film y dejáis doblar la masa, reposando.
5 - Calentar el horno, a unos 200 grados. Cuando llegue a esta temperatura, poner el pan, al que habreis hecho unos agujeros intercalados en la masa con el dedo, rocias con algo de aceite de oliva y lo espolvoreais con las hierbas que queráis: de provenza, orégano, romero, etc. y lo dejáis unos 30-40 minutos, hasta que esté tostado de encima.

Y a comer... Que tengáis un buen provecho!

ALL I PEBRE DE RAP I LLAGOSTINS / AJOPIMIENTA DE RAPE Y LANGOSTINOS

Estic ben avorrida amb l’ordinador de casa.. cada 3 segons que moc el ratoli, aquest es para i en tinc que esperar 6 perquè torni a moure’s el cursor, entro a un blog i se’m queda penjat i tinc que reiniciar l’aparell.. La setmana passada es va quedar negre total, sense que llegís el disc dur...De cop i volta ha tornat a mig engegar-se però quan li dona la gana, deixa de funcionar...
Per tant, si no estic massa visible es per això.
Em falta temps i aquesta maquinota me’l fa perdre miserablement i fins que no pugui fer una bona neteja de virus, troyanos, romanos, toscanos, atenienses i demés bitxos que tinc dins, això no rutllarà, ja ho veig.

Així que, sense més, us passo una recepta curteta, perquè si se’m bloqueja, ja ni l’engego en dos dies. Es bona i fàcil, treta d’un diari fa temps i que sempre m’ha donat bon resultat.

Ingredients:

- 16 llagostins ( 4 per cap )
- 8 cuetes o talls de rap
- Una llesca de pa de pagés remullat en aigua
- 6 grans d’all
- 1 vas de vi blanc
- 1 cullerada de pebre vermell dolç
- 10-15 ametlles torrades
- 4-5 fils de safrà
- 1 vas de brou de peix
- Sal, pebre i oli

Preparació:

1- En una cassola amb una mica d’oli hi passeu el rap salat i enfarinat i un cop una mica saltejat, el reserveu.
2- Al vas de la batedora o semblant tritureu els alls, les ametlles, el pa i el pebre vermell dolç.
3- En aquella cassola de fregir el peix ,amb l’oli que us ha sobrat hi sofregiu aquesta picada una mica i de seguida hi afegiu el vi blanc i un cop reduït , hi poseu el rap, el brou de peix i el safrà.
4- Ho deixeu coure uns 10 minuts i passat aquest temps hi afegiu els llagostins, que coureu uns 5 minuts més. Rectifiqueu de sal , si fa falta , empolseu amb julivert i , apa, a menjar de gust i un bon profit !!!
-------------------------
Estoy asqueada con el ordenador de casa .. cada 3 segundos que muevo el ratón, se queda parado y tengo que esperar 6 para que vuelva a moverse el cursor; entro en un blog y se me queda colgado y tengo que reiniciar el aparato .. La semana pasada se quedó negro total, sin que leyera el disco duro ... De repente ha vuelto a medio ponerse en marcha pero cuando le da la gana, deja de funcionar ...
Por lo tanto, si no estoy demasiado visible, pués es por esto.
Me falta tiempo y esta maquina infernal me lo hace perder miserablemente y hasta que no pueda hacer una buena limpieza de virus, troyanos, romanos, toscanos, atenienses y demás bichos que tengo dentro, eso no funcionará, ya lo veo.
Así que, sin más, os paso una receta cortita, porque si se me bloquea, ya ni lo pongo en marcha en dos días.
Es buena y fácil, sacada de un periódico de hace tiempo y que siempre me ha dado buen resultado.

Ingredientes:
- 16 langostinos (4 por persona)
- 8 colitas o rodajas de rape
- Una rebanada de pan de pueblo remojado en agua
- 6 dientes de ajo
- 1 vaso de vino blanco
- 1 cucharada de pimentón dulce ( si os gusta el picante, pues pimentón picante, claro )
- 10-15 almendras tostadas
- 4-5 hilos de azafrán
- 1 vaso de caldo de pescado
- Sal, pimienta y aceite

Preparación:
1 - En una cazuela con un poco de aceite pasar el rape salado y enharinado y una vez un poco salteado, lo reserváis.
2 - En el vaso de la batidora o similar triturar los ajos, las almendras, el pan y el pimentón dulce. 3 - En aquella cazuela de freír el pescado, con el aceite que le ha sobrado,se sofríe esta picada un poco y enseguida añadir el vino blanco y una vez reducido, poner el rape, el caldo de pescado y el azafrán.
4 - Lo dejáis cocer unos 10 minutos y pasado este tiempo añadís los langostinos, que coceréis unos 5 minutos más. Rectificar de sal,si hace falta, espolvorear con perejil y, hala, a comer con gusto y buen provecho!

MÉS BOMBONS FARCITS / MÁS BOMBONES RELLENOS

Txan, Txan... i els bombons millorats aquí estan !!!

Fa temps vaig fer un bombons farcits de Lemon i d'Orange Curd i em vaig quedar amb les ganes de conèixer una mica més aquest mon i finalment aquest estiu vaig anar a un taller que va fer el Museu del Xocolata i m'he tret l'espineta ..
Allà varem aprendre a fer dos farcits de bombons però el bombó en sí, buit, doncs no el van ensenyar a fer sinó que ja estava posat als motlles.
Però jo no me n’anava sense aprendre el que em mancava i finalment,.preguntant i insistint..al final del taller el profe ens va donar unes indicacions de com emplenar-los i tapar-los com cal i..... us la podré explicar !!!!!!!!!
I aquí els teniu....

Ingredients per als motllos dels bombons:
- Cobertura de xocolata negra
- Cobertura de xocolata amb llet
- Xocolata blanca ( no cal cobertura de xocolata blanca, amb xocolata blanca normal ja serveix )

Amb aquestes proporcions surt força quantitat de farcit i és la meitat de la que ens van donar a la recepta ! Si voleu, la torneu a dividir per la meitat.
Ingredients per al farcit de garnaxe de llet:
- ¼ de litre de nata per muntar
- 300 grams de cobertura de xocolata amb llet
- 80 grams de mantega
- 68 grams de sucre
Ingredients per al garnaxe negre per al bombó de tall:
- ¼ de litre de nata per muntar
- 275 grams de cobertura de xocolata negra amb un 70 % de cacau
- 84 grams de mantega
- 65 grams de sucre
- Cobertura de xocolata negra o amb llet per pintar

MOLT IMPORTANT: El garnaxe per al bombó de tall necessita un cop fet un mínim de 12 hores de repòs a la nevera abans de tornar-ho a manipular.

Preparació dels garnaxes o farcits:
Els dos garnaxes es fan igual, un quedarà més líquid i servirà per emplenar i l’altre s’endurirà per tallar-lo i recobrir-lo de xocolata.
1- Bullir la nata amb el sucre fins que es desfaci.( Es podria infusionar amb canyella, vainilla o la pela d’una llimona si es volgués )
2- Colar la nata i bolcar-la damunt la cobertura de xocolata a trossos.
3- Deixar-la 1 minut perquè es fongui.
4- Amb una batedora elèctrica o a ma, amb una llengua de plàstic o silicona, barregeu la barreja , SENSE INCORPORAR-HI AIRE, fins que quedi una massa brillant i lligada. Removeu del centre cap a fora.
5- Ara hi afegiu la mantega a daus i torneu a barrejar amb batedora o a ma.
6- Per al garnaxe de farciment o de llet: Deixeu refredar la barreja a la nevera, escampada sobre una plàtera folrada amb paper film.
7- Poseu la garnaxe dins una màniga pastissera i guardeu-la a la nevera.
8- Per al garnaxe de tall o negre: Poseu la garnaxe de xocolata negra dins un motllo rectangular o quadrat i l’alliseu ( folrat amb paper film , deixant penjar bastant film pels cantons, que servirà desprès per cobrir i així no costarà tant desemmotllar ) . Ha de tenir un gruix d’un dit aproximadament. ( no el feu més gruixut perquè emplena molt ). El garnaxe de bombo per tallar el deixeu reposar un mínim de 12 hores a la nevera, tapat amb el film.
9- Passat aquest temps, es desfà cobertura de xocolata negra o amb llet i es pinta la superfície amb una capa prima d’aquesta cobertura, perquè el bombó de tall tingui una base una mica dura per agafar-se be. Es deixa una mica més a la nevera perquè endureixi la capa de xocolata.Preparació per fer els bombons per farcir:
1- Desfeu la cobertura de xocolata que vulgueu al microones. Amb temperatura de descongelat, la xocolata blanca. Amb baixa temperatura la de llet i negra.
2- Tempereu la xocolata i l’aneu remenant fins que arribi als 27-28 graus la xocolata blanca, a 29-30 la que porta llet i a 31-32 la negra.
3- Per emplenar els motllos: Agafar la xocolata desfeta i emplenar els motlles. Els meus són de silicona.
4- Deixar reposar un minut i poseu el motlle cap avall, sobre un recipient per recollir la xocolata que caigui.
5- Es tomba cap amunt el motlle, es treu la xocolata que ha quedat penjant i es torna a tombar cap avall per acabar de treure el sobrant de xocolata i que així quedi una capa ben fina de recobriment.
6- Es deixa refredar a la nevera. 7- Un cop durs els motllos, s’emplenen amb la garnaxe de llet i es deix endurir el farcit a la nevera. 8- Ara es taparan els bombons. S’ temperaran igual que abans, al punt 2n. Es cobrirà el motllo amb la cobertura desfeta i es retirà el sobrant de cobertura amb una pala i a la nevera de nou per endurir.
9- Amb compte, es desemmotllaran encara que surten la mar de be.

Preparació per fer els bombons de tall:
1- Es desfà la cobertura de xocolata que vulgueu seguint les temperatures que ja coneixeu i la poseu dins un bol.
2- Es desemmotlla el garnaxe dels bombons de tall i es bolca damunt del taulell de la cuina per tallar a quadrats regulars. ( primer a tires i després a trossos iguals )
3- Agafeu un quadrat de garnaxe amb una forquilla, (no punxant-lo sinó per sota), repenjat sobre la forquilla per la part tova i el deixeu caure dins, donant-li la volta amb la forquilla i agafant-lo tot seguit. Ha de quedar la part dura, la de la base de cobertura de xocolata, a sota.
4- Aneu posant els bombons sobre una reixeta perquè escorri be la cobertura de xocolata.
5- Si voleu decorar ara és el moment. Podeu posar uns granets d’ametlla torrada per sobre, una mica de pols d’or o plata comestible, un film d’acetat gravat per sobre de la cobertura per deixar un dibuix. També es poden fer punxes amb una forquilla, que anirem passant per sobre la cobertura.

I ja estan a punt per menjar. Duraran poc, segur !
I si us animeu a fer-ho, un bon profit !!
-----------------------
Tchan, Tchan ... y los bombones mejorados aquí están!

Pues sí, finalmente he podido aprender algo de bombones, que ya tenía ganas, en un taller que se hizo en el Museo del Chocolate este verano . Hace un tiempo habia hecho algunos bombones rellenos de Lemon y de Orange Curd pero queria profundizar más en este tema y ya me he sacado la espinita..

Allí aprendimos a hacer dos rellenos de bombones pero el bombón en sí, vacío, no nos lo enseñaron a hacer sino que ya estaba puesto en los moldes. Pero yo no me iba sin aprender lo que me faltaba y finalmente..preguntando e insistiendo .. al final del taller el profe nos dio unas indicaciones de cómo rellenarlos y taparlos como es debido y. .... os lo podré explicar !!!!!!!!!

Y aquí los tenéis ....

Ingredientes para los moldes de los bombones:

- Cobertura de chocolate negro

- Cobertura de chocolate con leche

- Chocolate blanco (no hace falta cobertura de chocolate blanco, con chocolate blanco normal ya sirve)

Con estas proporciones sale bastante cantidad de relleno y es la mitad de la que nos dieron en la receta!! Si queréis, lo volvéis a dividir por la mitad.

Ingredientes para el relleno de garnache de leche:

- ¼ de litro de nata para montar

- 300 gramos de cobertura de chocolate con leche

- 80 gramos de mantequilla

- 68 gramos de azúcar

Ingredientes para el garnache negro para el bombón de corte:

- ¼ de litro de nata para montar

- 275 gramos de cobertura de chocolate negro con un 70% de cacao

- 84 gramos de mantequilla

- 65 gramos de azúcar

- Cobertura de chocolate negro o con leche para pintar

MUY IMPORTANTE: El garnache para el bombón de corte necesita una vez hecho un mínimo de 12 horas de reposo en la nevera antes de volver a manipular.

Preparación de los garnaches o rellenos: Los dos garnaches se hacen igual, uno quedará más líquido y servirá para rellenar y el otro se endurecerá para cortarlo y cubrirlo de cobertura de chocolate.

1 - Hervir la nata con el azúcar hasta que se deshaga. (Se podría infusionar con canela, vainilla o la cáscara de un limón si se quisiera)

2 - Colar la nata y volcarla sobre la cobertura de chocolate a trozos.

3 - Dejarlo 1 minuto para que se derrita.

4 - Con una batidora eléctrica o a mano, con una lengua de plástico o de silicona, mezclar bien, SIN INCORPORAR AIRE, hasta que quede una masa brillante y ligada.

Remover del centro hacia fuera.

5 - Ahora añadir la mantequilla a dados y volver a mezclar con batidora o a mano.

6 – Para el garnache de relleno: Dejar enfriar la mezcla en la nevera, sobre una bandeja o molde forrado con papel film y taparlo con el mismo film.

7 - Poner la garnache de leche dentro de una manga pastelera y reservar en la nevera.

8 – Para el garnache de corte: Poner el garnache de chocolate negro dentro de un molde rectangular o cuadrado y lo alisáis (forrado con papel film, dejando colgar bastante film por los lados, que servirá después para cubrir cuando lo reservéis en la nevera y así también, no costará tanto desmoldar una vez hecho. Debe tener el grosor de un dedo aproximadamente. (No lo hagáis más grueso porque llena mucho). El garnache de bombón para cortar se ha de dejar reposar un mínimo de 12 horas en la nevera, tapado con el film.

9 - Pasado este tiempo, se deshace cobertura de chocolate negro o con leche y se pinta la superficie con una capa delgada de esta cobertura, porque el bombón de corte tenga una base un poco dura para agarrarse bien. Se deja un poco más en la nevera para que endurezca.

Preparación para hacer los bombones rellenos de garnache con leche:

1 - Deshacer la cobertura de chocolate que se desee en el microondas. Con temperatura de descongelado, el chocolate blanco. Con baja temperatura la cobertura de leche y negra.

2 – Atemperar el chocolate, removiendo hasta que llegue a los 27-28 grados el chocolate blanco, en 29-30 la que lleva leche y 31-32 negra.

3 - Para rellenar los moldes: Coger el chocolate y rellenar los moldes de bombón. Los míos son de silicona.

4 - Dejar reposar un minuto y poner el molde boca abajo, sobre un recipiente para recoger el chocolate que caiga.

5 - Se gira hacia arriba el molde, se quita el chocolate que ha quedado colgando y se vuelve a girar para abajo para acabar de sacar el sobrante de chocolate y que así quede una capa fina de recubrimiento.

6 - Se deja enfriar en la nevera.

7 – Una vez duros los moldes se rellenan con la garnache de leche y se deja endurecer el relleno en la nevera.

8 - Ahora se taparán los bombones. Se atempera la cobertura igual que antes, en el punto 2 º. Se cubrirá el molde con la cobertura desecha y se retirará el sobrante de cobertura con una pala y a la nevera de nuevo para endurecer.

9 - Con cuidado, se desmoldaran, aunque salen la mar de bien.

Preparación para hacer los bombones de corte:

1 - Se deshace la cobertura de chocolate que se desee siguiendo las temperaturas que ya conocéis y lo ponéis en un cuenco.

2 - Se desmolda el garnache de los bombones de corte y se vuelca sobre la encimera de la cocina para cortar en cuadrados regulares. (Primero a tiras y luego en trozos iguales)

3 - Tomáis un cuadrado de garnache con un tenedor,(no pinchéis el bombón sino lo cogeis por abajo), apoyado sobre la horquilla por la parte blanda. Lo dejáis caer dentro del chocolate deshecho, dándole la vuelta con el tenedor y cogiéndolo a continuación también por abajo. Debe quedar la parte dura, la de la base de cobertura de chocolate, abajo.

4 - Vais poniendo los bombones sobre una rejilla para que escurra bien la cobertura de chocolate. 5 - Si deseáis decorar ahora es el momento. Podéis poner unos granitos de almendra tostada por encima,o un poco de polvo de oro o plata comestible,o un film de acetato grabado por encima de la cobertura de chocolate para dejar un dibujo. También se pueden hacer picos con un tenedor, que iremos pasando por encima de la cobertura.

Y ya están listos para comer. Durarán poco, seguro! Y si os animáis a hacerlo, un buen provecho!

MOUSSE DOLÇA DE NATA I MASCAPONE / MOUSSE DULCE DE NATA Y MASCARPONE

No se si us passa a vosaltres però a mi m’agrada comprar estris de cuina, motlles i artilugis varis que em fan més fàcil cuinar, em permeten noves presentacions i molts cops estalvien feina.
Però que passa amb tant article ???

Que ens acostumem a fer-lo servir només per alguna cosa concreta i no variem. Per això em va agradar el taller de cuina que vaig fer a Gadget & Cuina, on el cuiner Oscar F. Albiñana ens va fer unes molt bones mousses en uns motllos de silicona, aquells que normalment es fan servir per fer mufins i magdalenes.

Però la novetat, al menys per mi, no va ser només aprofitar-los sinó que la base de la mousse, un deliciós pa de pessic d’avellana el va coure en aquell mateix motlle per després, un cop fred, reomplir-lo amb la mousse i així, menys per embrutar.
(La base de pa de pessic serveix per recollir la humitat de la mousse)
També va fer servir una pasta d’avellanes que venen a la botiga, de la marca Sosa, que seria com avellanes torrades moltes molt fines barrejades amb el seu propi oli.
Al taller de Gadged provem el que es cuina i com em va agradar molt el gustet que li donava aquella pasta d’avellana al pa de pessic, jo vaig comprar la pasta i he fet la recepta amb ella però suposo que si barregeu avellana torrada molta amb els ingredients, també us sortirà igual.
I sense més, la recepta, amb alguna mínima variació ...
Ingredients per dos motlles :

Pel pa de pessic:
-60 grams de pasta d’avellana torrada
-2 ous
-40 grams de sucre
-10 grams de farina
-15 grams de cafè soluble
-1/2 sobre de llevat tipus Royal

Ingredients per la mousse:
- 200 grams de nata semimuntada
- 250 grams de mascarpone
- 60 grams de clara d’ou
- 80 grams de sucre

Preparació:
1- Escalfeu el forn a 180 graus.
2- Tritureu amb la batedora tots els ingredients del pa de pessic i en poseu una cullerada a cada forat del motlle.
3- Poseu al forn, uns 5-7 minuts. ( Opcional: un cop fred, sense treure dels motllos, pinteu aquesta base amb algun licor tipus amaretto)
4- Munteu les clares a punt de neu amb el sucre , barregeu amb el mascarpone i suaument, amb la nata semimuntada.
5- Empleneu els forats del motllo amb la mousse, aplanar, tapar amb paper film i a congelar.

(Amb aquesta recepta no fa falta gelatina perquè es una mousse petita i el congelat l’aguanta. Si es fes amb un motlle gros, caldria posar-hi algun full de gelatina, hidratat, i desfet )
6- Es treu la mousse dels motllos i s’empolsa amb una barreja de cacau en pols i cafè.
7- Es pot servir amb poma caramelitzada a trossos, per exemple o amb una quenelle d’escuma per sobre, feta amb ½ cullerada de lecitina de soja batuda amb ½ litre d’aigua.

-------------------------------------------------

No se si os pasa a vosotros pero a mí me gusta comprar utensilios de cocina, moldes y artilugios varios que me hacen más fácil cocinar, me permiten nuevas presentaciones y muchas veces ahorran trabajo.

Pero que pasa con tanto cacharro??? Que nos acostumbramos a usarlos sólo para algo concreto y no variamos.

Por eso me gustó el taller de cocina que hice en Gadget & Cocina, donde el cocinero Oscar F. Albiñana nos hizo unas muy buenas mousses en unos moldes de silicona, aquellos que normalmente se usan para hacer magdalenas.

Pero la novedad, al menos para mí, no fue sólo aprovecharlos sino que la base de la mousse, un delicioso bizcocho de avellana se horneó en ese mismo molde para luego, una vez frío, rellenarlo con la mousse. (Una base de bizcocho sirve para recoger la humedad de la mousse)

También usó una pasta de avellanas que venden en la misma tienda, de la marca Sosa, que son avellanas tostadas molidas muy finas mezcladas en su propio aceite.

En el taller de Gadged probamos lo que se cocina y como me gustó mucho el sabor que le daba esa pasta de avellana en el bizcocho, yo compré la pasta y he hecho la receta con ella pero supongo que si mezcláis avellana tostada molida con los demás ingredientes, también saldrá igual.

Y sin más, la receta, con alguna mínima variación ....

Ingredientes para dos moldes de silicona:

Para el bizcocho:

-60 Gramos de pasta de avellana tostada

-2 Huevos

-40 Gramos de azúcar

-10 Gramos de harina

-15 Gramos de café soluble

-1 / 2 sobre de levadura tipo Royal

Ingredientes para la mousse:

- 200 gramos de nata semimontada

- 250 gramos de mascarpone

- 60 gramos de clara de huevo

- 80 gramos de azúcar

Preparación:

1 - Calentar el horno a 180 grados.

2 - Triturar con la batidora todos los ingredientes del bizcocho y poner una cucharada en cada agujero del molde.

3 – Hornear unos 5-7 minutos. (Opcional: una vez frío el bizcocho, sin sacar de los moldes, pintar esta base con algún licor tipo amaretto)

4 - Montar las claras a punto de nieve con el azúcar, mezclar con el mascarpone y suavemente, con la nata semimontada.

5 – Rellenar cada agujero del molde con la mousse, aplanar, tapar con papel film y congelar. (En esta receta no hace falta gelatina porque es una mousse pequeña y al estar congelada, se aguanta. Si se hiciera con un molde grande, habría que añadir alguna hoja de gelatina, hidratada, y deshecha)

6 - Se saca la mousse de los moldes y se espolvorea con una mezcla de cacao en polvo y café.
7- Se puede servir con manzana caramelizada, por ejemplo o con una quenelle de espuma, hecha con ½ cucharada de lecitina de soja batida con ½ litro de agua.

Y a disfrutar con este pequeño placer gustativo y un buen provecho !!!

AMANIDA DE POMA I POLLASTRE, UN SOL D'AMANIDA / ENSALADA DE MANZANA Y POLLO, UN SOL DE ENSALADA

Hooooooooooola a tots !!!!!!
De nou aquí, renovada i amb forces, després de passar un llarg descans i a punt per compartir amb vosaltres unes estones, tant culinàries com de vida, i desitjant ja llegir les entrades vostres que m’he perdut, que suposo que seran moltíssssssimes per poder apuntar-les al meu fitxer, que cada dia està més i més gros.
I com que la relaxada vida de l’estiu molts cops ens fa tornar amb uns quilets de més... doncs ens podem ajudar amb aquest sol d’amanida, la que vaig menjar per primer cop fa més de 20 anys al restaurant Matagana, al barri de Gràcia de Barcelona i que des de llavors, amb la seva decoració, sempre fem a casa.
I aquí la teniu..

Ingredients:
- Pomes
- Pollastre cuit o restes d’algun rostit a trossos petits
- Ensiams variats
- Trossets de pa fregits
- Maionesa clara ( rebaixada amb una micarrona de llet )

Preparació:
1- Talleu la poma a làmines i les poseu al voltant del plat. 2- Poseu al mig del plat les fulles d’enciam variat, al damunt el trossos de pollastre, una mica de maionesa clara a sobre i a damunt els bocins de pa fregit.
(Be, per perdre els quilets, ni salsa ni el pa fregit, eh! ) i... si la feu... un bon profit !!!!
-----------------------
Hooooooooooola a todos !!!!!!

De nuevo aquí, renovada y con fuerzas, después de pasar un largo descanso y lista para compartir con vosotros unos ratos, tanto culinarios como de vida, y deseando ya leer las entradas vuestras que me he perdido, que supongo que serán muchísssssimas para poder apuntarlas en mi fichero, que cada día está más y más grande.

Y como la relajada vida del verano muchas veces nos hace volver con unos kilitos de más ... pues nos podemos ayudar con un sol de ensalada, la que comí por primera vez hace más de 20 años , con esa decoración, en el restaurante Matagana, en el barrio de Gracia de Barcelona y que desde entonces, siempre hemos hecho en casa.

Y aquí la tenéis ...

Ingredientes:

- Manzanas

- Pollo cocinado o restos de algún pollo asado en trozos pequeños

- Lechugas variadas

- Trocitos de pan fritos

- Mayonesa clara (rebajada con un poquito de leche)

Preparación:

1 - Cortar la manzana a láminas y ponerlas alrededor del plato.

2 – Colocar en el centro las hojas de lechugas variadas, encima los trozos de pollo, un poco de mayonesa clara encima y al final, los pedazos de pan frito.

( Bien, para perder algun kilito.. ni salsa ni el pan frito, eh!)

y. .. si la hacéis... un buen provecho!!

PAUSA I TALLARINES NEGRES AMB MARISC I DE GELATINA DE MAR AL SAFRÀ / TALLARINES NEGROS CON MARISCO Y DE GELATINA DE MAR AL AZAFRAN

Ahhhhh, quina calor que fa... tot i que no mata, a mi, m’aplatana moltíssim.
Així doncs, necessito carregar piles i descansar una mica més i aquesta és la meva última recepta de la temporada.
A l’estiu no sempre puc estar connectada i m’agafo “vacances” virtuals fins el 15 de setembre, més o menys. Vaja, com els estudiants, que comencen al setembre el curs, doncs el mateix.

I per acabar amb un plat una mica diferent us vull ensenyar una recepta que vaig aprendre al taller que va organitzar la botiga Gadgets&Cuina de Barcelona, i que vaig saber per la Mercé, del magnífic blog , Cuina per llaminers.

Era fer pasta fresca, unes tallarines negres, fetes amb la màquina Imperia , un clàssic , amb una innovació ben sorprenent i molt bona: unes tallarines de gelatina de suc de marisc i safrà, tot fet pel cuiner Oscar F. Albiñana. Va utilitza un producte de la casa Sosa, el gelificant vegetal en pols. El pot , de 500 grams, em va costar 12.70 euros. Sens dubte podeu estalviar-vos de fer la pasta fresca i comprar-la feta.
Jo us ho poso tot i vosaltres trieu.
Un secret perquè surti be la pasta fresca: abans d’estirar per la màquina, s’ha d’empolsar la pasta amb sèmola de blat dur.
Comencem...
Ingredients per fer la pasta fresca negra per quatre persones:
- 250 grams de farina normal
- 2 ous
- 2 sobres de tinta de calamar
- Un polsim de sal
- 1 cullerada d’oli

- Sèmola de blat dur

- Musclos bullits o al vapor
- Escopinyes, una llauna
- 1 gra d’all
Per fer la gelatina:
- Una mica de colorant alimentari
- Safrà
- 250 ml. de l’aigua de cocció dels musclos i el suc de les escopinyes
- 20 grs de gelificant vegetal en pols
Preparació:
1- Per als que tingueu panificadora o amassadora, és ideal per fer la pasta ja que s’ha de treballar un mínim de 15-20 minuts perquè quedi elàstica i a ma, costa bastant. Així doncs, tot a la màquina (farina, ous, tinta, sal i oli ) i una mica d’aigua, com un ¼ de vas de vi, perquè es faci bola i es separi de les parets.
2- A ma: Trenqueu els ous i els barregeu amb la tinta. Feu un volcà amb la farina i poseu en mig els ous tintats, la sal, l’oli i una mica d’aigua i ho barregeu amb la farina amb una forquilla fins ajuntar-ho tot be i amasseu fins que quedi elàstic.
La textura de la massa és com la d’una plastilina una mica tova.
No s’enganxa a les mans.
3- Es deixa reposar la massa uns 30 minuts.
4- Per fer les tallarines de gelatina:

Bulliu els musclos o compreu-los ja bullits i envasats amb el seu suc. Coleu el suc dels musclos i l’aigua de les escopinyes en llauna i ho barregeu amb el colorant alimentari i uns fils de safrà ( que abans haureu escalfat dins l’olla) juntament amb el gelificant. Escalfeu fins que arranqui el bull, tot remenant i ho bolqueu en una safata petita, deixant quallar. Ha de quedar una làmina fina. Qualla de seguida i no cal posar a la nevera. Perd el quall sobre els 65 graus.
5- Un cop quallat, es talla amb el tallapizzes, fent tallarines primes.
6- Es comença a estirar la massa amb un corró. En talleu un tros i l’enfarineu una mica mentre aneu estirant.
7- A la següent estirada l’empolseu una mica amb la sèmola de blat dur i aneu estirant un parell de cops més.
8- En talleu un tros i la passeu per la màquina d’estirar. Primer a l’últim número i aneu canviant cada dos forats, perquè quedi ben fina, fins arribar al punt primer o segon. Aneu empolsant una mica amb farina la massa de tant en tant.
9- Ara la passeu una mica enfarinada pel rodet de fer les tallarines i us han de sortir, juntes,però no enganxades.
10- Les pengeu a algun suport adequat ( jo em vaig comprar una espècie d’estructura de pals que ja és per això ) i ho deixeu assecar uns 10 minuts.
11- Ara es couran amb aigua bullent, amb sal, 2 minuts més. Per tant, seguint el que us explico a baix, es deixa coure 1 minut i es deixa “suar” un o dos més i s’entèbia.

COCCIÓ DE LA PASTA: A mi, fa bastant temps, en una classe de cuina em van ensenyar a coure la pasta d’aquesta manera: En una olla , al foc, amb aigua i sal, bullent, s’hi tira la pasta i es deixa coure fins que li queda per fer-se del tot uns 4-5 minuts. S’apaga el foc i es tapa l’olla i es deixa “suar” aquests últims minuts. Passat aquest temps, s’agafa l’olla i es tira una part de l’aigua bullent i se li afegeix aigua freda, anant traient aigua fins que queda un aigua tèbia, no calenta. I allí es deixa la pasta, dins aquella aigua tèbia. Podeu fer-la el matí pel quan us la vulgueu menjar i sempre queda be.

12- Un cop ja tenim la pasta, es passa per la paella amb un gra d’all picat, els musclos sense closca i les escopinyes.
13- S’emplata la pasta amb el marisc i per damunt s’hi tiren les tallarines de gelatina i se li dona un cop de microones, d’uns 10 segons.
Un plat que resulta i que el podeu fer amb la pasta ja feta, per estalviar feina, i sorprendrà a tots per les tallarines de gelatina, molt bones i gustoses.
A tots un bon profit i un bon estiu !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Nou afegit: Podeu servir-ho amb una mica d'allioli per damunt, si voleu.

TALLARINAS DE TINTA DE CALAMAR CON MARISCOS Y DE GELATINA DE MAR AL AZAFRAN

Ahhhhh, vaya calor que hace... no mata pero a mí, me aplatana muchísimo.
Así pués, necesito cargar pilas y descansar algo más y esta es mi última receta de la temporada.
En verano no siempre puedo estar conectada y me cojo “vacaciones virtuales” hasta el 15 de septiembre, más o menos. Vaya, como los estudiantes, que empiezan en septiembre el curso, pues lo mismo.
Y para acabar con un plato algo diferente os quiero enseñar una receta que aprendí en el taller que organizó la tienda Gadgets&Cuina de Barcelona, y que supe por Mercé, del magnífico blog , Cuina per llaminers.
Era hacer pasta fresca, unas tallarines negras, hechas con la máquina Imperia , una clásica , con una innovación bien sorprendente y bien buena: unos tallarines de gelatina de caldo de marisco y azafrán, todo hecho por el cocinero Oscar F. Albiñana.
Utilizó un producto de la casa Sosa, el gelificando vegetal en polvo. El bote , de 500 gramos, me costó 12.70 euros.
Sin duda podéis ahorraros hacer la pasta fresca y comprarla hecha.
Yo os lo pongo todo y vosotros escogeis.
Un secreto para que salga bien la pasta fresca: antes de estirarla con la máquina, se ha de espolvorear la pasta con sèmola de trigo duro.
Empezamos...
Ingredientes para hacer la pasta fresca negra para cuatro personas:
- 250 gramos de harina normal
- 2 huevos
- 2 sobres de tinta de calamar
- Un polsim de sal
- 1 cucharada de aceite

- Sèmola de trigo duro

- Mejillones hervidos o al vapor
- Berberechos, una lata
- 1 diente de ajo
Para hacer la gelatina:
- Algo de colorante alimentario
- Azafrán, unas hebras
- 250 ml. del agua de cocción de los mejillones y del agua de los berberechos
- 20 grs de gelificando vegetal en polvo
Preparación:
1- Para los que tengáis panificadora o amassadora, es ideal por hacer la pasta puesto que se debe trabajar un mínimo de 15-20 minutos para que quede elástica y a mano, cuesta bastante. Así pués, todo en la máquina (harina, huevos, tinta, sal y aceite ) y algo de agua, como un ¼ de vaso de vino, para que se haga bola y se separe de las paredes.
2- A mano: Rompéis los huevos y los mezcláis con la tinta. Hacéis un volcán con la harina y ponéis en medio los huevos tintados, la sal, el aceite y algo de agua y lo mezcláis con la harina con un tenedor hasta juntarlo todo bien. Amasáis hasta que quede elástica. La textura de la masa es como la de una plastilina algo blanda. No se engancha en las manos.
3- Se deja reposar la masa unos 30 minutos.
4- Para hacer las tallarines de gelatina:

Hervís los mejillones o compradlos ya hervidos y envasados en su agua. Coláis el agua de los mejillones y el agua de los berberechos de lata y lo mezcláis con el colorante alimentario y unos hilos de azafrán (que antes habréis calentado dentro la olla) junto con el polvo del gelificado. Calentáis hasta que arranque un hervor , mezclando con una cuchara y lo volcáis en una bandeja pequeña, dejandolo cuajar. Debe quedar una lámina fina. Cuaja enseguida y no hace falta poner a la nevera. Pierde el cuajado sobre los 65 grados así que no se puede recalentar a mucha temperatura.
5- Una vez cuajado, se corta con el cortapizzas, haciendo tallarinas delgadas.
6- Se empieza a estirar la masa con un rodillo. cortáis un trozo y la enharináis un poco, mientras vais estirando.
7- En la siguiente estirada, la espolvoreáis algo con la sèmola de trigo duro y vais estirando un par de veces más.
8- Cortáis un trozo y la pasáis por la máquina de estirar. Primero en el último número y vais cambiando cada dos agujeros, hasta que quede bien fina para llegar al punto primero o segundo. Vais espolvoreando un poco con harina la masa de vez en cuando.
9- Ahora la pasáis algo enharinada por el rodillo de hacer las tallarines y os deben salir, juntas,pero no enganchadas.
10- Las colgáis en algún apoyo adecuado ( yo me compré una especie de estructura de palos que ya es para esto ) y lo dejáis secar unos 10 minutos.
11- Ahora se cocerán con agua hirviendo, con sal, 2 minutos más. Por lo tanto, siguiendo el que os explico abajo, se deja cocer 1 minuto y se deja “sudar” un o dos minutos más y se entíbia.
COCCIÓN DE LA PASTA: Hace bastante tiempo, en una clase de cocina me enseñaron a cocer la pasta de esta manera: En una olla , al fuego, con agua y sal, hirviendo, se echa la pasta y se deja cocer hasta que le queda por hacerse del todo unos 4-5 minutos. Se apaga el fuego y se tapa la olla y se deja “sudar” la pasta estos últimos minutos. Pasado este tiempo, se coge la olla y se echa una parte del agua hirviendo y se le va añadiendo agua fría, sacando agua hasta que queda un agua tibia, no caliente. Y allí se deja la pasta, dentro aquella agua tibia. Podéis hacerla la mañana y gastarla cuando os la vayáis a comer y siempre queda bien.

12- Una vez ya tenemos la pasta, se pasa por la paella con un diente de ajo picado, los mejillones sin las conchas y los berberechos.
13- Se emplata la pasta con el marisco y por encima se echan las tallarines de gelatina y se le da un golpe de microondas, de unos 10 segundos.

Un plato que resulta y que lo podéis hacer con la pasta ya hecha, para ahorrar trabajo, y sorprenderá a todos por los tallarines de gelatina, muy buenos y gustosos.

Nuevo añadido: Podeis servirlo con un poco de allioli por encima, como salsa, si quereis.

A todos un buen provecho y un buen verano !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

FLAM DE NATA / FLAN DE NATA

Sort que ha baixat el calor.. No deixa ganes per fer res i no ve massa de gust posar el forn.
Però aquests postres, sortint ben frescos de la nevera, s’empassen fins i tot massa de pressa. Textura sedosa, cremosa, fina... Si us agrada la nata, proveu-ho a fer, si no el coneixeu que, a part de fàcil, és bo.
La recepta és de la cuinera Mireia Carbó, per tant, èxit assegurat, i és de l’any 2007.

Ingredients:

- ¾ litre de nata líquida
- 150 grams de sucre
- 6 clares d’ou ( o 6 clares pasteuritzades del Mercadona )
- 1 branca de canyella
- La pela d’una llimona
- Caramel líquid

Preparació:

1- Bulliu la nata amb el sucre i els aromes, fent arrencar el bull 3 cops i deixeu reposar fins que quedi tebi.
2- Remeneu en un plat una mica les clares d’ou però sense que facin bromera i les barregeu amb la nata d’abans.
3- Coleu i poseu dins flameres petites caramel·litzades, coent-ho al bany maria a uns 150 graus uns 35-40 minuts. Si ho feu en una flamera gran, tardarà una hora aproximadament.

I apa, a disfrutar menjant-ho.... i un bon profit !!!

FLAN DE NATA

Suerte que ha bajado el calor ..

No deja ganas para hacer nada y no apetece ni poner el horno. Pero estos postres, tomándolos bien frescos de la nevera, se tragan incluso demasiado deprisa.

Textura sedosa, cremosa, fina ... Si os gusta la nata, probad a hacerlos si no los conocéis porque, aparte de fáciles, son buenos.

La receta es de la cocinera Mireia Carbó, por tanto, éxito asegurado, y es del año 2007.

Ingredientes:

- ¾ litro de nata líquida

- 150 gramos de azúcar

- 6 claras de huevo (o 6 claras pasteurizadas del Mercadona )

- 1 rama de canela

- La cáscara de un limón

- Caramelo líquido

Preparación:

1 - Hervir la nata con el azúcar y los aromas, haciendo arrancar el hervor 3 veces y dejar reposar hasta que quede tibio.

2 - Remover en un plato un poco las claras de huevo pero sin que hagan espuma y mezclar con la nata de antes.

3 - Colar y poner en moldes de flan pequeños caramelizados, cociendo al baño maría a unos 150 grados unos 35-40 minutos. Si se hace en una flanera grande, tardará una hora aproximadamente.

I a disfrutar comiendolo .... y un buen provecho!

BOMBONS GELATS FARCITS DE LEMON CURD / BOMBONES HELADOS RELLENOS DE LEMON CURD

Oh, oh, oh… com m’ha agradat el Lemon curd !! Quin gustet que te...

Aquesta crema la va ensenyar la Mireia Carbó de Caprabo a la seva última classe i de seguida la vaig fer. Vaig buscar la traducció del nom i és quallada de llimona.
Es pot fer servir com crema , al moment , per acompanyar pastissos o guardar a la nevera com si fos una conserva, esterilitzant el pot on es posarà, i dura una 3 setmanes i s’utilitza com una melmelada.
I vaig pensar... i si pogués fer la crema amb la panificadora, amb la funció de fer melmelada?

El dubte: saber si hi hauria prou temperatura perquè no hi haguessin problemes de salmonel·losis i segons he consultat, amb una cocció d’uns 10 minuts a partir de 75 graus n’hi ha prou per evitar aquest risc.
Així doncs, vaig posar tots els ingredients junts a la pani i vaig controlar fins a quan arribava de temperatura i , al menys la meva, la Moulinex, arriba als 78 graus.
Després vaig esterilitzar durant 20 minuts un pot de vidre,juntament amb la tapa i les pinces per treure del pot on es bull tot i en calent, ho vaig posar dins, tapant el pot i boca avall el vaig deixar refredar una mica per guardar-lo posteriorment a la nevera.
I com que volia dosificar aquest plaer al màxim i així evitava menjar el lemon curd a cullerades i amb tot... amb torrades i mantega, amb el iogurt, amb el mató...

doncs vaig dir.. el congelaré perquè em duri més però embolcallat de xocolata.
I vaig fer uns bombonets gelats farcits amb lemon curd i vaig provar també de fer un orange curd... vaja, el mateix però amb taronja i com que tenia una “nocilla” casolana de la Fely, doncs més bombons farcits.
A part d’això també vaig fer un dia un altres bombons farcits, de whisky, de brandi i de cigaló ( antic carajillo o cafè i conyac ).

Be, aquí teniu la recepta del LEMON CURD o del ORANGE CURD amb la panificadora. Si la voleu fer a ma, tant la Sara Maria, aquí, com la Gemma, aquí, us ho expliquen ben be.

Ingredients:
- 150 ml. de suc de llimona o de suc de taronja
- 2 ous
- 150 grams de sucre
- 100 grams de mantega a trossets
- La ratlladura de 2-3 llimones o de 2-3 taronges

Preparació:
1- Peleu amb un pelapatates les llimones o les taronges ben fines i tritureu aquesta pell amb el sucre.
2- Poseu tot en fred a la panificadora i engegueu la funció de melmelada i que es vagi fent.

Per fer ELS BOMBONS FARCITS:
Ingredients:
- Xocolata de cobertura negra, amb llet i xocolata blanca normal.

-Lemon Curd
-Orange Curd
-Nocilla casolana
-Cigaló o carajillo
-Whisky
-Brandi
- Fulls de gelatina hidratats amb aigua
- Ratlladura de llimona, de taronja, trossets de cireres confitades

Preparació:
1- Desfeu al microones les xocolates de cobertura per separat i les tempereu fins arribar al 30-31 graus la xoco negra, als 29 graus la xoco amb llet i a 28 graus la xocolata blanca.
2- Escalfeu una mica els licors per separat i hi barregeu els fulls de gelatina amb una mica més de quantitat de la proporció que diu el fabricant, perquè sinó no quallaria be, al ser licors.
3- Poseu una mica de ratlladura de llimona en el motllo on vulgueu fer els bombons de xocolata blanca, de ratlladura de taronja en els motllos de xocolata negra, de trossets de cireres en el motllo dels bombons de xocolata amb llet i els pinteu amb la xocolata, d’un color o fent aigües, tenint cura de deixar una mica més gruixut els cantons dels final del motllo, allà on es taparà el bombó, i els deixeu refredar a la nevera o al congelador.
4- Els farciu amb les cremes corresponents, lemon per als de xoco blanca, orange per als de xoco negra i nocilla per als de xoco amb llet
i a l’elecció vostre de quina xocolata els de licors i els deixeu refredar al congelador els que porten Lemon o Orange curd i a la nevera els que porten gelatina.

5- Un cop quallat tot, es tapa amb més xocolata,que quedarà aguantada amb el farcit i novament a la nevera o al congelador fins que els mengeu.

Espero que us agradin tant com a nosaltres i si els feu, un bon profit !!!

BOMBONES HELADOS DE LEMON CURD O ORANGE CURD

Oh, oh, oh ... como me ha gustado el Lemon curd!!!

Esta crema la enseñó Mireia Carbó de Caprabo a su última clase y enseguida la hice. Busqué la traducción del nombre y es cuajada de limón.

Se puede utilizar como crema, al momento, para acompañar pasteles o guardar en la nevera como si fuera una conserva, esterilizando el bote donde se pondrá, y dura una 3 semanas y se utiliza como una mermelada.

Y pensé.... y si pudiera hacer la crema con la panificadora, con la función de hacer mermelada?

La duda: saber si habría suficiente temperatura para que no hubiera problemas de salmonella y según he consultado, con una cocción de unos 10 minutos a partir de 75 grados es suficiente para evitar este riesgo.

Así pues, puse todos los ingredientes juntos en la Pani y controlé hasta cuando llegaba de temperatura y, al menos la mía, la Moulinex, alcanza los 78 grados. Después esterilicé durante 20 minutos un bote de vidrio, junto con la tapa y las pinzas para sacar el bote de donde se hierve todo y en caliente, lo rellené con la crema, tapando el bote y boca abajo lo dejé enfriar un poco para guardar posteriormente en la nevera.

Y como quería dosificar ese placer al máximo y así evitaba comer el lemon curd a cucharadas y con todo, con tostadas y mantequilla, con yogur, con requesón ... pues dije ... lo congelaré pero envuelto en chocolate.

E hice unos bomboncitos helados rellenos con lemon curd y probé también de hacer un orange curd ... vaya, lo mismo pero con naranja y como que tenía una "nocilla" casera de Fely, pues más bombones rellenos.

A parte, también hice otro día un otros bombones rellenos, de whisky, de brandy y carajillo.

Aquí tenéis la receta del LEMON CURD o del ORANGE CURD con la panificadora.

Si deseáis hacerlo a mano, tanto Sara María, aquí, como Gemma, aquí, os lo explican muy bien.

Ingredientes:

- 150 ml. de zumo de limón o de zumo de naranja

- 2 huevos

- 150 gramos de azúcar

- 100 gramos de mantequilla en trocitos

- La ralladura de 2-3 limones o de 2-3 naranjas

Preparación:

1 - Pelar con un pelapatatas los limones o las naranjas bien fino y trituráis la piel con el azúcar.

2 - Poner todo en frío en la panificadora e iniciáis la función de mermelada y que se vaya haciendo.

Para hacer LOS BOMBONES RELLENOS:

Ingredientes:

- Chocolate de cobertura negra, con leche y chocolate blanco normal

- Relleno:

Lemon Curd

Orange Curd

Nocilla casera

Carajillo

Whisky

Brandy

- Hojas de gelatina hidratadas en agua
- Ralladura de limón, de naranja, trocitos de cerezas confitadas

Preparación:

1 - Deshacer el microondas los chocolates de cobertura por separado y las atemperáis hasta llegar al 30-31 grados el chocolate negro, a los 29 grados el Chocolate con leche y a 28 grados el chocolate blanco.

2 - Calentáis un poco los licores por separado y mezcláis las hojas de gelatina con un poco más de cantidad de la proporción que dice el fabricante, porque sino no cuajaría bien, al ser licores.

3 – Ponéis una pizca de ralladura de limón en el molde de chocolate blanco, de ralladura de naranja en el molde del bombón de chocolate negro, trocitos de cereza confitada en el molde del bombón de nocilla y pintáis los moldes con el chocolate, de un color o haciendo aguas, dejando un poco más gruesas las esquinas de los finales del molde, donde se tapará el bombón, y dejar enfriar en la nevera o el congelador.

4 - Los rellenáis con las cremas correspondientes: lemon para el de chocolate blanco, orange para el de chocolate negro y nocilla para el de chocolate con leche y los de licor, en el chocolate que queráis y dejáis enfriar en el congelador los que llevan Lemon o Orange curd y en la nevera los que llevan gelatina.

5 - Una vez cuajado todo, se tapa con más chocolate, que quedará aguantado con el relleno y nuevamente a la nevera o al congelador hasta que los comáis.

Espero que os gusten tanto como a nosotros y si los hacéis, un buen provecho!

COCA DE SANT JOAN / COCA DE SAN JUAN

Avui és Sant Joan i seguint la tradició, toca coca. Que n’hi ha de mil classes, de llardons amb pasta de full, amb crema, farcida, de fruites.. de qualsevol cosa va be sí s’està de festa.
Jo n'he triat una extreta d’un llibre editat l’any 90 ( Sí, en el segle passat.. ) pel super Caprabo i que es diu La cuina catalana.
Aquesta tenia una cobertura de massapà lleuger i ens va convèncer i la resta d'ingredients, com gairebé totes.
I aquí està ...

Ingredients:
- 1 ou
- 50 grams de mantega a trossets
- 2 dl. de llet tèbia
- Una culleradeta d’aigua de tarongina
- Un polsim de sal
- 150 grams de sucre
- La pell d’una llimona
- La pell de mitja taronja
- 450 grams o una mica més de farina de força o tipus gallo normal
- Un pastilla de llevat fresc de forner, d’uns 25 grams
- Fruita confitada: cireres i pinya a trossets
- pinyons

Massapà rebaixat: fet amb uns 200 grams d’ametlla torrada o crua, 200 grams de sucre fi, 100 ml de llet i una cullerada sopera d’anís, tot barrejat.

Preparació:
1- Amasseu tots els ingredients menys els del massapà i feu una bola i deixeu reposar fins que dobli el volum.

Podeu pelar amb un pelapatates la taronja i la llimona, ben fineta i tritureu la pell juntament amb el sucre i ho ajunteu amb la barreja dels ingredients.

(Per als qui amassen a ma, recordeu que el llevat no pot tocar en sec ni la sal ni el sucre, que sinó , no pujaria la massa desprès)
(Per als que tingueu panificadora, com que el programa de la màquina incorpora la llevada, quan ho passeu a la safata del forn ja haurà pujat i tindreu que tornar a deixar-ho llevar, perquè es baixa al manipular. Jo no ho se però diuen que es millor si la massa fa al menys dues llevades , com seria aquest cas)

2- Un cop pujada la massa, la col·loqueu sobre la safata del forn, damunt d’un paper de forn o la plàtera engreixada i li doneu forma ovalada i la torneu a deixar llevar 1 hora més.

3- I ja pujada de nou, la pinteu amb el massapà rebaixat, la fruita confitada i els pinyons i al forn, a uns 180-200 graus, uns 30-35 minuts.

Podeu menjar la coca sola o farcida,per exemple, de nata.
I per tots els Joans/Joanes.... un feliç dia !!!!

COCA DE SAN JUAN

Hoy es Sant Joan y siguiendo la tradición, toca coca.
Que hay de mil clases, de chicharrones con hojaldre, con crema, rellena, de frutas .. de cualquier cosa va bien sí se está de fiesta.
Yo he elegido una extraída de un libro editado el año 90 (sí, en el siglo pasado..) por el supermercado Caprabo y que se llama La cocina catalana.
Esta coca tenía una cobertura de mazapán ligero y nos convenció y el resto de ingredientes, como casi todas.
Y aquí está la coca..

Ingredientes:
- 1 huevo
- 50 gramos de mantequilla a trocitos
- 2 dl. de leche tibia
- Una cucharadita de agua de azahar
- Una pizca de sal
- 150 gramos de azúcar
- La piel de un limón rallada
- La piel de media naranja rallada
- 450 gramos o un poco más de harina de fuerza o tipo gallo normal
- Una pastilla de levadura fresca de panadero, de unos 25 gramos
- Fruta confitada: cerezas y piña a trocitos
- Piñones

Mazapán rebajado: hecho con unos 200 gramos de almendra tostada o cruda, 200 gramos de azúcar fino, 100 ml de leche y un cucharada sopera de anís, todo mezclado.

Preparación:
1 - Amasar todos los ingredientes menos los del mazapán y hacéis una bola y la dejáis reposar hasta que doble el volumen.
Podéis pelar con un pelapatatas el limón y la naranja, bien finito, y trituráis la piel con el azúcar, todo junto, para unirlo al resto.

(Para quienes amasan a mano, recordad que la levadura no puede tocar en seco ni la sal ni el azúcar, porqué sino, no subiría la masa después)
( Para los que tengáis panificadora, como el programa de amasado incorpora el calor para la subida de la masa, cuando la paséis a la bandeja del horno ya habrá levado y deberéis volver a dejar la masa subir de nuevo, porque se baja al manipularla. Yo no lo se seguro pero dicen que es mejor si a la masa se hace al menos dos subidas)

2 - Una vez subida la masa, la colocáis sobre la bandeja del horno, sobre un papel de horno o la fuente enmantecada y le dais la forma ovalada típica y la dejáis subir de nuevo 1 hora más.
3- Ya subida, la pintáis con el mazapán rebajado, la fruta confitada y los piñones y al horno, a unos 180-200 grados, unos 30-35 minutos.
Podeis comer la coca sola o rellena de nata, por ejemplo.

Y para todos los Juanes/Juanas… un feliz dia !!!

FLORS CRUIXENTS DE MASSA DE CRESTES / FLORES CRUJIENTES DE OBLEAS

No se si us passa a vosaltres però a casa, quan fem crestes o "empanadilles” de les comprades, mai gastem el paquet sencer de la massa. O be no tenim pasta suficient per emplenar-les, o som pocs a menjar o no volem fer-ne tantes.
La qüestió és que ens en sobren normalment i encara que les deixi ben tancades a la nevera, ja no estan com acabades d’obrir quan les vull tornar a gastar.
I amb aquesta solució, totes les puc fer de cop i fora restes.
És un dolç agradable i fàcil de fer que aquí el teniu...
Ingredients:

- Massa per fer crestes, de les comprades al super.
- Oli
- Sucre llustre o mel o nata , granet d’ametlla, etc.
- Dos motlles de galetes en forma de flor, un més gran que l’altre.
Preparació:

1- Talleu amb el motlle de flor gran una cercle de cresta i amb l’altre, més petit, una altre.
2- Feu 4 talls a cada rodona, sense arribar al mig i poseu-les una damunt l’altre, intercalant els talls.
3- Premeu els centres perquè quedin una mica enganxats i fregiu, empenyent pel centre la flor amb un ganivet o semblant.

4- Un cop fetes, es treuen amb una escumadora i es passen sobre un plat, damunt d’un paper absorbent de cuina, i s’empolsen de sucre fi o s’arrebossen de mel i de granet d’ametlla, per exemple, i ja està fet.
* Es poden aprofitar les restes de la massa de crestes que quedin un cop tallades les flors i ajuntar-ne varis i fer una espècie d’ "Alien" , i els fregiu i decoreu igual.
Desconec si es poden fer al forn. Jo les faig a la fregidora perquè les crestes ens agraden més fregides i per tant, ja tinc l’oli calent per aprofitar-lo.
Si ho proveu, que tingueu un bon profit !!!!

FLORES CRUJIENTES DE OBLEAS

No se si os pasa a vosotros pero en casa, cuando hacemos empanadillas de las compradas, nunca gastamos el paquete entero de la masa.
O bien no tenemos pasta suficiente para rellenarlo, o somos pocos a comer o no queremos hacer tantas.
La cuestión es que nos sobran normalmente y aunque las dejo bien cerradas en la nevera, las obleas no están tan buenas cuando las quiero volver a gastar.
Y con esta solución, todas las puedo hacer de golpe y fuera restos. Es un dulce agradable y fácil de hacer que aquí tenéis ...
Ingredientes:

- Obleas de empanadillas, de las compradas en el super.
- Aceite
- Azúcar glasé o miel o nata, granillo de almendra, etc.
- Dos moldes de galletas en forma de flor, uno más grande que el otro.
Preparación:

1 - Cortar con el molde de flor grande una oblea y con el otro, más pequeño, otra.
2 - Hacer 4 cortes en cada flor, sin llegar al medio y ponerlas una encima de la otra, intercalando los cortes.
3 – Apretad en los centros para que queden un poco pegados y freír, empujando la flor con un cuchillo o similar por la parte central.
4 - Una vez hechas, se sacan con una espumadera y se pasan sobre un plato en el que habréis puesto un papel absorbente de cocina y se espolvorean de azúcar glasé o se rebozan de miel y de granito de almendra, por ejemplo, y ya está hecho.
* Se pueden aprovechar los restos de la oblea que quedan al hacer las flores, juntando varios y haciendo una especie de “Alien” y friéndolos y decorandolos igual.

Desconozco si se pueden hacer al horno. Yo las hago en la freidora porque las empanadillas nos gustan más fritas y por tanto, ya tengo el aceite caliente para aprovecharlo. Sí os animáis… un buen provecho!!!!!

PALETS DE PA AMB SÈSAM / PALITOS DE PAN CON SÉSAMO

Doncs per poder untar el paté de l’entrada anterior o qualsevol altra o picar entre hores... que us sembla uns palets de sèsam?
Costen tan poc de fer que un diu... tinc gana... i en un tres i no res els teniu fets.
Aquí estan...

Ingredients:

- 3 cullerades d’oli d’oliva
- 200 ml d’aigua tèbia
- 1 i ½ culleradeta de sal
- 350 grs de farina de força ( o tipus Gallo normal )
- 1 i ½ culleradeta de llevat sec de forner
- Sèsam per arrebossar

Preparació:

1- Si és amb panificadora, poseu tots els ingredients menys el sèsam en aquest ordre al recipient, li doneu al programa d’amassat o semblant i un cop fet, sense deixar llevar, el retireu de la màquina.
2- Si és a ma, amasseu els ingredient menys el sèsam.
3- Empolseu amb farina la superfície con aneu a estirar la massa i l’esteneu fins formar un rectangle d’uns 23 x 20 cms, aproximadament.
4- Dividiu la massa amb el tallapizzes en 3 trossos d’uns 20 cm cada un i de cada tros en feu 10 tires. 5- Aneu agafant tros per tros i l’aplaneu i esteneu fent-lo rodolar fins que tingui uns 30 cms de llarg sobre la superfície coberta amb sèsam. I el deixeu una mica retorçat.
6- Poseu els palets ja arrebossats sobre una safata de forn, coberta amb paper vegetal o engreixada amb oli.
7- Regueu amb un rajolí per sobre dels palets i deixeu-los reposar uns 15 minuts, cobrint la safata amb film transparent. 8- Retireu el paper film i els coeu al forn preescalfat a 200 º uns 10-15 minuts i estiguin daurats. 9- Els traieu del forn i si la part posterior encara està blanca, els tombeu de cantó i els poseu de nou al forn una mica més.
10- Refredeu sobre reixeta i si els feu, un bon profit !!!!

PALITOS DE SÉSAMO

Pues para poder untar el paté de la entrada anterior o cualquier otra o picar entre horas ... que os parece unos palitos de sésamo?
Cuestan tan poco que uno dice ... tengo hambre ... y en un santiamén los tiene hechos.
Aquí están ...

Ingredientes:
- 3 cucharadas de aceite de oliva
- 200 ml de agua tibia
- 1 y ½ cucharadita de sal
- 350 grs de harina de fuerza (o tipo Gallo normal)
- 1 y ½ cucharadita de levadura seca de panadero
- Sésamo para rebozar

Preparación:
1 - Si es con panificadora, poner todos los ingredientes menos el sésamo en este orden en el recipiente ,y que haga el programa de amasado o similar y una vez hecho, retirar de la máquina.
2 - Si es a mano, amasado los ingrediente menos el sésamo.
3 - Espolvorear con harina la superficie donde vaya a estirar la masa y extenderla hasta formar un rectángulo de unos 23 x 20 cms, aproximadamente.
4 - Dividid la masa con el cortapizzas en 3 trozos de unos 20 cm cada uno y de cada trozo hacéis 10 tiras.
5 - Ir cogiendo trozo por trozo y lo aplanáis y estiráis haciéndolo rodar hasta que tenga unos 30 cms de largo sobre la superficie cubierta con sésamo. Y lo dejáis un poco retorcido.
6 - Poner los palitos ya rebozados sobre una bandeja de horno, cubierta con papel vegetal o engrasada con aceite.
7 – Regáis los palitos con un chorrito de aceite por encima y dejarlos reposar unos 15 minutos, cubriendo la bandeja con film transparente.
8 - Retire el papel film y los horneáis con el horno precalentado a 200 º unos 10-15 minutos y estén dorados.
9 - Los sacáis del horno y si la parte posterior aún está algo blanca, les dais la vuelta y los ponéis de nuevo en el horno un poco más.
10 - Enfriar sobre rejilla y si los hacéis.. Buen provecho!!

PATÉ FI DES DE CAL CAVIL·LA / PATE FINO DESDE CASA CAVIL·LA

Avui us presento una recepta d’un paté la mar de bo de la meva companya de pintura la Maria Teresa de Cal Cavil·la de Rubí.

El motiu de casa seva li ve del seu avi, qui en temps passats, deia que es tenia que cavil·lar molt per passar de cèntims a pessetes i així els va quedar aquest nom que ha anat passant als tres nets que són en Josep, ella i l’Enric.

I aquest últim és el magnífic actor de teatre l’Enric Majó, que durant la seva llarga trajectòria professional , tant al teatre com a la tele ens ha fet i ens fa gaudir amb les seves interpretacions.
I a part de tots els seus mèrits... que guapot, que carai..
Si voleu saber més d’ell , aquí i aquí en teniu dades de la seva professió i aquí d’una entrevista on parla de la seva vida a Barcelona.

I sense més, un paté fàcil i saborós que us recomano pel fi gust que te, en el que cap ingredient domina més que l’altre.

Ingredients:

- 1 llauna de musclos en escabetx
- 1 llauna de tonyina amb oli
- 1 anxova
- 3 formatgets en porcions

Preparació:

1- Tot triturat, amb els olis de les llaunes perquè sinó queda massa espès i així queda al punt de cremós.
2- I a menjar amb torrades o amb un pa de cereals i panses com aquest ... i si el feu, un bon profit !!!!!


PATE FINO DESDE CAL CAVIL·LA

Hoy os presento una receta de un paté la mar de bueno de mi compañera de pintura María Teresa de Cal Cavil·la de Rubí.

El mote de su casa le viene de su abuelo, quien en tiempos pasados, decía que se tenía que cavilar mucho para pasar de céntimos a pesetas y así se quedó este nombre que ha ido pasando hasta hoy a los tres nietos que son Josep, ella y Enric.

Y este último es el magnífico actor de teatro Enric Majó, que durante su larga trayectoria profesional, tanto en teatro como en la tele nos ha hecho y nos hace disfrutar con sus interpretaciones.

Y a parte de todos sus méritos ... que guapo, que caray ..

Si deseáis saber más de él, aquí y aquí tenéis datos de su profesión y aquí de una entrevista donde habla de su vida en Barcelona.

Y sin más, un paté fácil y sabroso que os recomiendo por el gusto fino que tiene, en el que ningún ingrediente domina más que el otro.

Ingredientes:

- 1 lata de mejillones en escabeche

- 1 lata de atún con aceite

- 1 anchoa

- 3 quesitos en porciones

Preparación:

1 - Todo triturado, con los aceites de las latas porque sino queda demasiado espeso y así queda al punto de cremoso.

2 - Y a comer con tostadas o un pan de cereales con pasas como este ... y si lo hacéis… un buen provecho !!!!

MADUIXES AMB VINAGRE / FRESAS CON VINAGRE

Encara podem trobar maduixes al mercat , així que val la pena aprofitar-les per fer qualsevol de les receptes que hi ha sobre elles.
A casa, des de fa molts anys, fem un clàssic, les maduixes amb vinagre. Refresquen, tenen bon gust i alegren la vista, vermelles, amb el suc roig i dolç.
I tot i que son de sempre, per si algú encara no les coneix, aquí estan..

Ingredients:

- Maduixes
- Vinagre de vi normal , millor rosat o negre que blanc, perquè deixa el suc més fosc.
- Sucre

Preparació:

1- Talleu cada maduixa en tres trossos i les poseu en un plat fondo. Unes deu grosses per cada plat fondo.
2- Tireu escampada per sobre de les maduixes una cullerada sopera ben plena de vinagre.
3- Empolseu les maduixes amb dos- tres cullerades de sucre i a la nevera.
4- Deixeu reposar 12 hores o tota la nit, si les voleu més fetes i dolces o de bon matí al migdia, unes 6 hores, si us agraden més acides.

I ja està, a menjar fresques de la nevera, amb el suquet que han deixat anar ... i un bon profit !!!

FRESAS CON VINAGRE

Todavía podemos encontrar fresas en el mercado, así que vale la pena aprovecharlas para hacer cualquiera de las recetas que hay sobre ellas. En casa, desde hace muchos años es un clásico, las fresas con vinagre.
Refrescan, tienen buen gusto y alegran la vista, rojas, con el jugo rojo y dulce. Y aunque es una receta de toda la vida, por si alguien todavía no la conoce, aquí está ..

Ingredientes:

- Fresas

- Vinagre de vino normal, mejor rosado o tinto que blanco porque deja el jugo más oscuro

- Azúcar

Preparación:

1 - Cortar cada fresa en tres trozos y las ponéis en un plato hondo. Unas diez fresas por plato.

2 - Echad esparcida por encima de las fresas una cucharada sopera bien llena de vinagre.

3 - Espolvorear las fresas con dos o tres cucharadas de azúcar y a la nevera.

4 - Dejáis reposar 12 horas o toda la noche, si las queréis más hechas y dulces o de por la mañana al mediodía, unas 6 horas, si os gustan más ácidas. Y ya está, a comer frescas de la nevera, con el juguillo que han dejado ir ... y un buen provecho !!!!

COCA D'OLI AMB ALBERGINIES I FORMATGE/ COCA DE ACEITE CON BERENJENAS Y QUESOS

Que bo que va quedar… mmmmmm.....
Els que tenim la sort de poder assistir a les classes de cuina de la Mireia Carbó sempre en sortim satisfets. Aqui en teniu una crònica detallada del Café de Nit, primerencs en penjar-la.

Com ella diu, les seves receptes són la base i nosaltres en podem fer els canvis. També sempre se n’aprèn: aquest cop, entre d'altres coses, com fer les albergínies al micro.
A l’última classe ens va fer dues receptes salades i una dolça i ja quan les vaig veure, em va venir de gust fer un mix de les dues primeres. Aprofitar la base de coca d’oli “tunejada” i el farcit de la segona. La base de la coca és una recepta antiga, adaptada a aquests temps.
La coca te una consistència dura, que un cop tallada al plat, es pot menjar el tros amb les mans, que aguanta el farcit. També la podeu fer més fina, estirant-la més.
Recordeu, com ella ens va ensenyar, que si la massa s’amassa massa temps, s’encongeix un cop s’estira. Avís a aquells com jo, que ho fan amb la panificadora i crèiem que quan més amassada estava, millor. Doncs amb 5 minuts n’hi ha prou. Quan quedi ja una bola.
I aquí teniu el resultat, que va resultar molt bo.

Ingredients per la coca: ( en surten 4 )

- 500 grams de farina ( Opcional: o 400 grams de farina i 100 grams de preparat de farina de cereals)
- 200 ml d’aigua amb gas o sifó
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de vi blanc
- Sal
(Opcional)
- un mica de sèsam cru(Aportació d'en Ruben: si està una mica triturat o aixafat ,el cos el digereix millor. Passa amb d'altres llavors com el llí.)
- unes cullerades de ceba fregida torrada ( aquella que venen en un pot petit al super )

Per al farcit:

- 2 albergínies grosses
- Formatge feta a daus
- Anxoves amb oli
- Herbes de la Provença
- Olives negres a rodanxes
- Sal
- 150 grams de barreja de formatges: Cheddar i Samsoe o Havarti o una bossa de barreja de daus de 2 formatges per amanida de la marca Finello d’Arla, que ja combinen el Cheddar i el Samsoe amb d’altres coses
- 100 ml de nata líquida per muntar
- ½ culleradeta de pebre vermell dolç

Preparació:

1- Per fer a ma la massa: Barregeu en un recipient l’oli d’oliva, el vi, l’aigua amb gas, la farina o farines i si ho voleu, el sèsam i la ceba fregida torrada.
2- Per fer amb la panificadora: poseu els ingredients a amassar uns 5 minuts i un minut més amb el sèsam i la ceba fregida torrada.
3- Partiu la massa en quatre trossos i els passeu de dos en dos, damunt dues llaunes del forn , amb paper vegetal a sobre i untades amb oli.
4- També amb les mans untades amb oli, les hi aneu donant forma de coca, allargada i amb el forn ja preescalfat a 180 graus, es couen les coques uns 10 minuts.
5- Mentre coeu les albergínies al micro: Les poseu dins un plat, senceres, tapades amb paper film, a la màxima potència, de 10 a 15 minuts, fins que quedin ben toves.
6- Un cop fetes, se’ls treu la pell, estirant-la i es reserva.
7- En un cassó al foc, desfeu els formatges o la barreja a daus amb la nata líquida i el pebre vermell dolç i aneu remenant perquè no s’enganxi fins que quedi com una crema espessa.
8- Un cop fetes les coques,les traieu del forn i poseu damunt de cada una el farcit: unteu una capa de la crema de formatges, damunt albergínia, a sobre uns daus de formatge feta, unes anxoves, herbes de la Provença, olives negres a rodanxes, sal i un raig d’oli i al forn, uns minuts més fins que s’acabi de daurar la coca.

I a menjar i si la feu, un bon profit !!!!

COCA DE ACEITE CON BERENJENA I QUESOS

Que bueno, que bueno, que bueno quedó ...

Los que tenemos la suerte de poder asistir a las clases de cocina de Mireia Carbó siempre salimos satisfechos. Aquí teneis una crónica detallada del Café de Nit, primeros en comentarla.

Como ella dice, sus recetas son la base y nosotros podemos hacer los cambios. También siempre se aprende: esta vez, entre otras cosas, como hacer las berenjenas al microondas.

En la última clase nos hizo dos recetas saladas y una dulce y ya cuando las vi, me apeteció hacer un mix de las dos primeras. Aprovechar la base de torta de aceite "tuneada" y el relleno de la segunda. La base de la coca es una receta antigua adaptada a estos tiempos.

La coca tiene una consistencia dura, que una vez cortada en el plato, se puede comer el trozo con las manos, que aguanta el relleno. También podeis hacer la coca más fina, estirandola más.

Recordad, como ella nos dijo, que si la masa se amasa demasiado tiempo, se encoge cuando se estira. Aviso a aquellos que como yo, que lo hacen con la panificadora y creyendo que cuando más amasada estaba, mejor. Pues con 5 minutos es suficiente. Lo dejáis cuando quede una bola.

Y aquí tenéis el resultado, que resultó muy bueno.

Ingredientes para la coca: (salen 4)

- 500 gramos de harina (Opcional: o 400 gramos de harina y 100 gramos de preparado de harina de cereales)

- 200 ml de agua con gas o sifón

- 100 ml de aceite de oliva

- 50 ml de vino blanco

- Sal

(Opcional)

- Un poco de sésamo crudo (Aportación de Ruben : si está un poco triturado o aplastado, el cuerpo lo digiere mejor. Pasa con otras semillas como el lino)

- Unas cucharadas de cebolla frita tostada (aquella que venden en un bote pequeño en el super)

Para el relleno:

- 2 berenjenas grandes

- Queso feta en dados

- Anchoas con aceite

- Hierbas de la Provenza

- Aceitunas negras en rodajas

- Sal

- 150 gramos de mezcla de quesos: Cheddar y Samsoe o Havarti o una bolsa de mezcla de dados de 2 quesos para ensalada de la marca Finello de Arlas, que combinan el Cheddar y Samsoe con otras cosas.

- 100 ml de nata líquida para montar

- ½ cucharadita de pimentón dulce

Preparación:

1 – Para hacer a mano la masa: Mezclar en un recipiente el aceite de oliva, el vino, el agua con gas, la harina o harinas y si queréis, el sésamo y la cebolla frita tostada.

2 - Para hacer con la panificadora: poner los ingredientes a amasar unos 5 minutos y un minuto más con el sésamo y la cebolla frita tostada.

3 - Partir la masa en cuatro trozos y pasar de dos en dos, sobre las dos latas del horno, con papel vegetal encima y untadas con aceite.

4 - También con las manos untadas en aceite, les vais dando forma de torta, alargada y con el horno ya precalentado a 180 grados, las horneáis unos 10 minutos.

5 - Mientras cocéis las berenjenas al micro: Las ponéis en un plato, enteras, tapadas con papel film, a la máxima potencia, de 10 a 15 minutos, hasta que queden bien blandas.

6 - Una vez hechas, se les quita la piel, estirándola y se reserva.

7 - En un cazo al fuego, deshacéis los quesos o la mezcla en dados con la nata líquida y el pimentón dulce y vais removiendo para que no se pegue hasta que quede como una crema espesa.

8 - Una vez hechas las cocas , las sacáis del horno y ponéis encima de cada una el relleno: Untáis una capa de la crema de quesos,encima poner berenjena,luego unos dados de queso feta, unas anchoas, hierbas de la Provenza, aceitunas negras en rodajas, sal y un chorrito de aceite y al horno, unos minutos más hasta que se termine de dorar la coca.

Y a comer y si la hacéis, un buen provecho !!!!!!

PA DE CEREALS "SANDEETA" / PAN DE CEREALES "SANDEETA"

Aquest dissabte estava llegint un llibre quan vaig sentir una veu que venia de la cuina... Mery, Mery.. i era la meva panificadora que em cridava...

Que vols????? Vaig dir-li...

I ella que em diu... doncs mira, la meva cosina, una panificadora nova, ha anat a caure a casa de la SandeeA i telepàticament s’ha posat en contacte amb mi per dir-me que o li donava a la seva mestressa una bona recepta de pa que sortís be dins la pani o ella l’entaforava ràpidament a dalt d’un armari, fins no se sap quan.

I jo vaig pensar... ajudem-la una mica...a veure que trobem que li agradi...
I aquí teniu una bona recepta de pa, amb fibra, nutrients i bon gust. La combinació de cereals amb les panses li dona el punt.
A veure si encerto i li comença a trobar el gustet a la maquina aquesta.
I per qui no la tingui, també he posat com fer-ho, que així no tindreu massa excusa per no provar-lo.

Ingredients: Per posar en aquest ordre , amb el programa 3, ( pa integral ) de la Bifinet o al que correspongui segons cada màquina.

- 2 cullerades d’oli
- ½ litre de llet tèbia
- 1 i ½ culleradeta de sal
- 1 culleradeta de sucre
- 350 grams de farina de força (o tipus Gallo normal , que porta un 11% de gluten)
- 175 grams de farina integral
- 1 pastilla de llevat fresc, de 25 grams.

Quan sentiu l’avís per afegir més ingredients hi poseu:

- 150 grams de muesli amb fruites i germen de blat ( sense sucres afegits, amb flocs de cibada, de blat, panses de corint i sultanes, fruites deshidratades, flocs de moresc torrat, germen de blat, avellanes, ametlles, arròs, etc.)

- 25 grams de llavors de lli.
- 25 grams de llavors de girasol.

Últim afegit:

Acabo de variar el pes dels ingredients i m'ha agradat més el resultat final. He posat 100 grams de muesli, 50 grams de llavors de lli, 50 de pipes de girasol i un grapat de llavors de sèsam natural. I ho he posat tot junt des d'un principi a la panificadora, amb el programa de pa integral, pes 1 quilo i .... perfecte.

Preparació amb la panificadora:
1- Engegar el programa i deixeu dins la màquina fins que acabi de coure.
2- El continueu deixant dins la panificadora, calenta, uns 15 minuts més.
3- El traieu de la pani i l’embolcalleu amb un drap de cuina o una làmina de teflon i el deixeu refredar posant-lo de costat.

Preparació a ma:

1- Poseu la llet tèbia amb el sucre i deixeu dissoldre be, reposant uns minuts.
2- En un bol, col.loqueu la resta dels ingredients secs i feu un clot al mig, posant al centre el llevat i l’oli.
3- Afegiu la llet i barregeu i amasseu uns 15 minuts.
4- Engreixeu un motlle tipus plum cake o semblant, poseu-hi la massa, unes llavors de girasol per sobre i ho poseu al forn, abans preescalfat a 200 graus, baixant la temperatura a 180 graus, amb escalfor de turbo o dalt i a baix, uns 25 minuts.
5- Quan estigui fet, apagueu el forn i deixeu-lo allí 15 minuts més.
6- Desmotlleu i embolcallat en un drap de cuina o làmina de teflon, el deixeu refredar de costat.

Espero que amb aquesta recepta la SandeeA i la seva pani s’estimin mooooolt més i per als demés, si un animeu a provar-ho, espero que tingueu un bon profit !!!!
--------------------------------

PAN DE CEREALES “SANDEETA”

Este sábado estaba leyendo un libro cuando oí una voz que venía de la cocina ... Mery, Mery .. y era mi panificadora que me llamaba ...

Que quieres???? Le dije ...

Y ella me cuenta ... pues mira, mi prima, una panificadora nueva, ha ido a caer a la casa de SandeeA y telepáticamente se ha puesto en contacto conmigo para decirme que o le daba a su dueña una buena receta de pan que saliera bien dentro de la pani o ella la guardaba rápidamente arriba de un armario, hasta no se sabe cuando.

Y yo pensé ... la ayudaremos ... a ver que encontramos que le guste ... y aquí teneis una buena receta de pan, con fibra, nutrientes y buen gusto. La combinación de cereales con las pasas le dan el punto.

A ver si acierto y le empieza a encontrar el gustillo a la máquina esta.

Y para quien no la tenga, también he puesto como hacerlo, que así no tendrá demasiado excusa para no probarlo.

Ingredientes: Para poner en este orden, con el programa 3, (pan integral) de la Bifinet o al que corresponda según cada máquina.

- 2 cucharadas de aceite

- ½ litro de leche tibia

- 1 y ½ cucharadita de sal

- 1 cucharadita de azúcar

- 350 gramos de harina de fuerza (o tipo Gallo normal, que lleva un 11% de gluten)

- 150-175 gramos de harina integral

- 1 pastilla de levadura fresca, de 25 gramos.

Cuando oigais el aviso para añadir más ingredientes poneis:

- 150 gramos de muesli con frutas y germen de trigo (sin azúcares añadidos, con copos de cebada, de trigo, pasas de corinto y sultanes, frutas deshidratadas, copos de maíz tostado, germen de trigo, avellanas, almendras, arroz, etc. )

- 25 gramos de semillas de lino.

- 25 gramos de pipas de girasol.

Último añadido:

He variado el peso de algunos ingredientes y me gusta más el resultado final. He puesto 100 gramos de muesli, 50 gramos de semillas de lino, 50 gramos de pipas de girasol y un puñado de semillas de sésamo natural. Desde un principio lo he puesto todo junto en la panificadora, con el programa de pan integral, peso 1 kilo y... perfecto.

Preparación con la panificadora:

1 - Poner en marcha el programa y dejar en la máquina hasta que acabe de cocerse.

2 – Lo continuais dejando dentro de la panificadora, caliente, unos 15 minutos más.

3 – Cuando lo saqueis de la Pani lo envolveis con un paño de cocina o una lámina de teflón y lo dejais enfriar poniéndolo de lado.

Preparación a mano:

1 - Poner la leche tibia con el azúcar y dejar disolver bien, dejandolo reposar unos minutos.

2 - En un bol, colocar el resto de los ingredientes secos y hacer un hoyo en medio, poniendo en el centro la levadura y el aceite.

3 - Añadir la leche y mezclar y amasar unos 15 minutos.

4 - Enmantecar un molde tipo plum cake o similar, poner la masa dentro, algunas semillas de girasol por encima y lo poneis al horno, antes precalentado a 200 grados, bajando la temperatura a 180 grados, con calor turbo o arriba y abajo , unos 25 minutos.

5 - Cuando esté hecho, apagar el horno y dejar allí 15 minutos más.

6 - Desmoldar y envolver en un paño de cocina o lámina de teflón, lo dejais enfriar de lado.

Espero que con esta receta, SandeeA y su pani se quieran muuuuuucho más.. y para los demás, si os animais, un buen provecho !!!!
------------------------------------------

MANDONGUILLES FARCIDES / ALBONDIGAS RELLENAS

Suposo que a vosaltres també us passa. Hi ha receptes que vas repetint més que les altres perquè són bones i sempre resulten. I aquesta ho és.
La va ensenyar la Mireia Carbó al 2005 en un programa de tele on intervenia, la Bona Vida i a casa l’anem fent.

A veure que us sembla..

(Afegit... Acabo de veure ara mateix la mateixa recepta, igualeta, quan visitava el blog Pa de Nous i que ha publicat aquest altra blog que té agregat , Cocina de Casa ,que no el coneixia, fa dos dies. Això és telepatia culinària...)

Ingredients:

- ¼ de quilo de carn picada de vedella
- ¼ de quilo de carn picada de porc
- Formatge gongonzola, roquefort o semblant
- All picat
- Julivert sec picat
- Ou
- Farina
- Pa ratllat

Preparació:

1- Barregeu les carns i afegiu-hi l’all picat, el julivert, sal i pebre al gust.
2- Agafeu una mica de carn i feu una bola i al mig hi poseu un trosset de formatge i el tapeu amb la resta de la carn. A casa ens agrada més el gorgonzola perquè queda més cremós que el roquefort i també te el gust fort del formatge blau.
3- S’enfarina cada bola, es pasa per ou batut i pa ratllat i es fregeix amb oli calent.

I apa, a menjar i menjar fins que s’acabin...i un bon profit !!!
--------------------
ALBONDIGAS RELLENAS

Supongo que a vosotros también os pasa.

Hay recetas que vais repitiendo más que las otras porque son buenas y siempre resultan. Y esta lo es.

La enseñó Mireia Carbó en el 2005 en un programa de tele donde intervenía, la Bona Vida y en casa la seguimos haciendo.

A ver que os parece ..

(Añadido: Acabo de ver ahora mismo en otro blog que visito, Pa de Nous, esta misma receta, igualita, que ha entrado hace dos dias un blog que tenia agregado, Cocina de Casa, al que no conocia hasta ahora. Esto es telepatia culinaria..)

Ingredientes:

- ¼ de kilo de carne picada de ternera

- ¼ de kilo de carne picada de cerdo

- Queso gongonzola, roquefort o similar

- Ajo picado

- Perejil seco picado

- Huevo

- Harina

- Pan rallado

Preparación:

1. Mezclar las carnes y añadir el ajo picado, el perejil, sal y pimienta al gusto.

2. Coger un poco de carne y hacer una bola y en medio se pone un trocito de queso y tapar con el resto de la carne. En casa nos gusta más con el gorgonzola porque queda más cremoso que el roquefort y también tiene el sabor fuerte del queso azul.

3. Se enharina cada bola, se pasa por huevo batido y pan rallado y se fríe con aceite caliente.

Y a comer y comer hasta que se acaben...Un buen provecho!!!

TORRE-PASTIS D'ANIVERSARI / TORRE-PASTEL DE ANIVERSARIO

Aquesta setmana a casa varem celebrar un naixement....el del meu primer fill fa 19 anys.
Volia un pastís per recordar i inspirant-me en un que havia vist ja fa bastant temps al blog de la tartelette , on hi trobareu coses boníssimes, li vaig fer un pastís de 19 capes.... Sííííííííí.... 19... una per any passat amb ell.
I com no, de les xocolates que li agradaven, amb llet, blanca i una mica de negra i de mantega amerengada.
Hem tingut pastís per donar i vendre. No vaig fer els pa de pessics,( que hagués estat molt més bo), per la feina i els vaig comprar fa fets, al super, i de cada capa, la vaig dividir en dos, més o menys.

Ni us poso proporcions, depenent de l’alçada, necessitareu més o menys quantitat de tot.
Són capes de cobertura desfetes de xocolata amb llet, de crema de mantega feta així i barrejada amb crocanti d’ametlla , de xocolata negre i de xocolata blanca... i capes i més capes.
Tot banyat amb la glassa explicada al magnífic blog de la Gloria i en Josep, cafetés noctàmbuls sense remei que amb les seves receptes us entretindran de dia i de nit, i que podeu veure aquí, però feta amb xocolata amb llet, substituint el cacao en pols per aquesta xocolata i posant menys sucre, uns 400 grams.
Aquesta glassa queda superbrillant.
Hagués estat millor barrejar la cobertura de la xocolata amb algun formatge cremós o amb alguna crema de mantega, perquè quedés més untat i menys sec, però ell ho volia així i era el seu pastís.. Amb els dies, com que ja s’havia assecat el pa de pessic al ser industrial, semblava un milfulles cruixent de xocolata variada, que també estava força bo.

I no m’he pogut estar de ensenyar-vos com tinc els SEDUM. Estan tan i tan macos i això que pobrets, ni els rego. Si els cuides com cal, els tindria grossos i inflats com botifarrons, però fins i tot mig secs, són tan agraïts que em floreixen...Mireu si ho són, que una branca que s'havia trencat feia un temps i estava a un costat del plat, sense plantar ( la que tinc a la ma )també havia florit. Igual que els clavells de l’aire, que cada any treuen aquestes flors liles tan boniques. I el cebollí... com que no el tallo ni el gasto, ja ha florit...
(Pels que ens trobem de tant en tant, si voleu sedum, m’ho dieu i us en porto)

--------------------
Esta semana en casa celebramos un nacimiento .... el de mi primer hijo hace 19 años.

Quería un pastel para recordar y inspirándome en uno que había visto en el blog de tartelette, donde encontrareis recetas magníficas, le hice un pastel de 19 capas .... Sííííííííí .... 19 ... una por año pasado con él.

Y como no, de los chocolates que le gustaban, con leche, blanca y algo de negra y de mantequilla amerengada.

Hemos tenido pastel para dar y vender.

No hice los bizcochos de base, (que hubiera sido mucho más bueno), por el tiempo y los compré ya hechos, en el super, y de cada capa, la dividí en dos, más o menos. No os pongo proporciones, dependiendo de la altura, necesitará más o menos cantidad de todo.

Son capas de cobertura deshechas de chocolate con leche, de crema de mantequilla hecha así y mezclada con crocanti de almendra, de chocolate negro y chocolate blanco ... y capas y más capas.

Todo bañado con la glassa explicada en el magnífico blog de Gloria i Josep, cafeteros noctambulos empedernidos, que con sus recetas os entetendran de dia y de noche, y que encontrareis aquí, pero hecha con chocolate con leche, sustituyendo el cacao en polvo para esta chocolate y poniendo menos azúcar, unos 400 gramos.

Esta glassa queda superbrillante.

Hubiera sido mejor mezclar la cobertura de chocolate con algún queso cremoso o con alguna crema de mantequilla, para que quedara más untado y menos seco, pero él lo quería así y era su pastel ..

Con los días, se secó el bizcocho al ser industrial y parecía un milhojas crujiente de chocolate variado, que también estaba bien bueno.

Y no he podido dejar de enseñaros como tengo los SEDUM, esas plantas con forma de deditos que se ven ahí arriba. Están tan y tan majos y eso que pobrecitos, ni los riego. Si los cuidara como es debido, los tendría grandes y hinchados como morcillas, pero incluso medio secos, son tan agradecidos que me florecen ... Mirar si lo son que la rama que tengo en la mano estaba rota desde hacia algun tiempo y la tenia al lado del tiesto, sin plantarla y también ha florecido. Igual que los claveles del aire, que cada año sacan estas flores lilas tan bonitas. Y el cebollino ... como no lo corto ni lo uso, ya ha florecido ... (Para los que nos encontramos de vez en cuando, si quereis Sedum, me lo decís y os lo llevo)

ARRÒS DE POP D'EN CORRINA / ARROZ DE PULPO AL ESTILO CORRINA

És bo l’arròs, veritat? Gairebé de qualsevol forma perquè ara, fins i tot l’arròs blanc, si el fas amb alguna varietat d’olor, com la Basmati, ja te sabor.
Però no, aquest no te res de blanc, sinó de vermell, perquè és de pop i amb els demés ingredients, és el color que domina.
El va explicar en Bruno Oteiza al seu programa de cuina i li va passar la recepta en Joaquin Martinez “El corrina”, de San Miguel de Salinas, a Alacant, així que li farem un homenatge, perquè fins i tot he trobat que te pàgina web, sobre el seu poble i la seva família. Aquí la teniu.
Aquest arròs no l’hem fet un cop, sinó varis, perquè si compro un pop gros, en faig varis tupers de pop cuit ,amb el suc inclòs, ho congelo ja tot fet i quan el vull fer, ho descongelo i faig el sofregit especial que porta, arròs i ja està fet.
Aquesta recepta està inspirada en la seva versió, ja que jo no li vaig ni posar gambes ni musclos perquè volia saber quin gust tenia només amb pop, ( mmmmm, deliciós), però segur que si n’hi poseu estarà ben bo també.
Aquí la teniu...

Ingredients:

- de 60 a 75 grams d’arròs bomba cru per persona. (Per 4 persones, de 240 a 300 grams, el que es vulgui )
- 2 nyores
- Sobre 1 quilo de pop fresc ( Congeleu-lo abans i descongeleu-lo per fer el plat, diuen que així queda més tou... jo per si de cas, ho faig sempre )
- 2 grans d’all
- 3 cullerades soperes de tomàquet cru triturat
- Fumet de peix
- ½ quilo de musclos amb closca
- ¼ quilo de gambes

Preparació:

1- El pop l’espantem 3 cops ( és a dir, el submergiu en aigua bullent 3 cops, només entrar i sortir, agafat amb una forquilla, sense deixar més temps )
2- El quart cop ja el deixeu dins, bullint una ½ hora, sense sal, perquè la pell del pop no es separi de la carn.
3- Si en poseu, obriu al vapor els musclos.
4- Barregeu l’aigua de bullir el pop amb el fumet de peix i ho reserveu calent.
5- Feu el sofregit amb les nyores, sense llavors i els dos grans d’all a làmines, poc temps i vigilant que no es cremi, i un cop fet, es tritura amb una mica de l’aigua de bullir el pop.
6- A la cassola on aneu a fer l’arròs, es sofregeix el tomàquet, després hi poseu l’arròs, hi afegiu la barreja de nyores i alls, colat, el pop a trossos i finalment amb la proporció de 2 mides i ½ de brou de pop i fumet per mida d’arròs, hi afegiu aquest brou calent per sobre.
7- Deixeu coure tot uns 18 minuts,els 12 primers a foc viu i els 6 minuts últims a foc suau ( Si volguéssiu, ara seria el moment d’afegir-hi les gambes crues i els musclos ja bullits ).
8- Serviu amb allioli a sobre i a deixar el plat tan net com nosaltres.. (Si voleu fer l'allioli natural, aquí està..)

El mateix Corrina m'ha comentat que va variant els sabors afegint a vegades tonyina, calamars, i el que li sembla al moment de fer-ho..
----------------------

Es bueno el arroz, ¿verdad? Casi de cualquier forma porque ahora, incluso el arroz blanco, si lo haces con alguna variedad de olor, como la basmati, ya tiene sabor.

Pero no, este no tiene nada de blanco, sino de rojo, porque es de pulpo y con los demás ingredientes, es el color que domina.
Lo explicó Bruno Oteiza en su programa de cocina y le pasó la receta Joaquin Martinez "El Corrina", de San Miguel de Salinas, en Alicante, así que aquí tiene un homenaje, porque incluso he encontrado que tiene página web , sobre su pueblo y su familia. Aquí está su web.
Este arroz no lo hemos hecho una vez, sino varias, porque si compro un pulpo grande, hago varios tupers con el pulpo cocido con el caldo incluido, lo congelo y cuando lo quiero preparar, lo descongelo, hago el sofrito especial que lleva, arroz y ya está hecho.

Esta receta está inspirada en su versión, ya que yo no le puesto ni gambas ni mejillones porque quería saber qué sabor tenía sólo con pulpo, (mmmmm, delicioso), pero seguro que si lo añadís estará muy bueno también.
Aquí la tenéis ...

Ingredientes:

- De 60 a 75 gramos de arroz bomba crudo por persona. (Para 4 personas, de 240 a 300 gramos, lo que se quiera)
- 2 ñoras
- Sobre 1 kilo de pulpo fresco (Congelarlo antes y descongelarlo para hacer el plato, que dicen que así queda el pulpo más blando ... yo por si acaso, lo hago siempre)
- 2 dientes de ajo
- 3 cucharadas soperas de tomate crudo triturado
- Fumet de pescado
- ½ kilo de mejillones crudos con su concha
- ¼ kilo de gambas crudas

Preparación:

1 - El pulpo lo espantamos 3 veces (es decir, lo sumergimos en agua hirviendo 3 veces, sólo entrar y salir, cogido con un tenedor, sin dejarlo más tiempo)
2 - La cuarta vez ya lo dejáis dentro, hirviendo una ½ hora, sin sal, porque la piel del pop no se separe de la carne.
3 - Si vais a poner, abrir al vapor los mejillones.
4 - Mezclar el agua de hervir el pulpo con el fumet de pescado y lo reserváis caliente.
5 - Hacer el sofrito con las ñoras, sin semillas y los dos dientes de ajo en láminas,pero poco tiempo y vigilando que no se queme, y una vez hecho, se tritura con un poco del caldo de hervir el pulpo.
6 - En la cazuela donde vayáis a hacer el arroz, se sofríe el tomate, después añadís el arroz, tambíen la mezcla de ñoras y ajos, colado, el pulpo en trozos y finalmente con la proporción de 2 medidas y ½ de caldo de pulpo y fumet por medida de arroz, añadir este caldo caliente por encima.
7 - Dejar cocer todo unos 18 minutos, los 12 primeros a fuego vivo y los 6 últimos minutos a fuego suave (Si desea, ahora sería el momento de añadir las gambas crudas y los mejillones ya hervidos).
8 - Servir con alioli encima y dejar el plato tan limpio como nosotros .. y buen provecho !!!
( si quereis hacer un allioli natura, aquí está)

El mismo Corrina me ha comentado que para variar el plato a veces le añade atun, calamares... lo que tenga en ese momento para que tenga otro sabores...
------------------------------

I molt bon profit si el feu !!!!!

CUA DE VEDELLA A L'ALL I PEBRE / RABO DE TERNERA AL AJO Y PIMENTON

Ja se que aquest plat no és d’estiu, un estofat, però queda tan bonet que, quan el trobo a la secció de carnisseria, el compro i aquell cap de setmana cau.
Sempre es diu que la carn que està al costat de l’os és la més gustosa i aquesta ho és i amb la cocció que se li dona, queda tan melós...
Se que està pendent del foc 5 o 6 hores és molta estona però... aquell suc que deixa i aquella carn que es desfà a la boca... doncs s’ho val.
Aquí la teniu..

Ingredients per 4 persones:

- 2 Cues de vedella tallada a trossos o també es pot fer amb cua de brau
- 4 o 5 grans d’all pelats
- Pebre al gust
- 1 branca de julivert fresc o un grapat de sec
- 1 cullerada de pebre vermell, dolç o picant si us agrada més fort
- 1 grapat d’ametlles torrades o també ho podeu fer amb nous
- 1 vas de vi blanc

Preparació:

1-Es sala la carn, s'enfarina i es daura amb una mica d'oli. Després es posa a coure amb aigua, fins que quedi coberta, durant unes 5 hores, més o menys, amb l’olla tapada i a foc molt lent. Aneu reposant de tant en tant si va reduint.
2-Quan ha passat aquest temps, en el vas de la batedora tritureu els alls pelats, el pebre, el julivert, els fruits secs i el pebre vermell amb el vi blanc i coeu la pasta uns 15 minuts.
3-Ara bolqueu aquesta pasta dins la cassola on s’està coent les cues i que acabi de coure junt una hora més aproximadament, sense tapar, perquè vagi reduint el brou.
4-Serviu amb arròs blanc o pèsols, per exemple i... gaudiu d’aquesta carn tan tendre i aquest suquet, concentrat i saborós tan bo...

-------------------------------
RABO DE TERNERA AL AJO Y PIMIENTON

Ingredientes para 4 personas:

- 2 rabos de ternera cortada a trozos o también se puede hacer con rabo de toro
- 4 o 5 dientes de ajo pelados
- Pimienta al gusto
- 1 rama de perejil fresco o un puñado de seco
- 1 cucharada de pimentón, dulce o picante si os gusta más fuerte
- 1 puñado de almendras tostadas o también puede hacerlo con nuevos
- 1 vaso de vino blanco

Preparación:
1. Se sala la carne, se enharina y se dora en una cazuela con muy poco aceite. Después se pone a cocer con agua, hasta que quede cubierta, durante unas 5 horas, más o menos, con la olla tapada y a fuego muy lento. Ir reponiendo de vez en cuando si va reduciendo.
2. Cuando ha pasado este tiempo, en el vaso de la batidora triturar los ajos pelados, la pimienta, el perejil, los frutos secos y el pimentón con el vino blanco y en la sartén, cocer la pasta unos 15 minutos.
3. Ahora añadir esta pasta en la cazuela donde están hirviendo las colas y que acaben de cocer juntos una hora más aproximadamente, sin tapar, para que vaya reduciendo el jugo.
4. Servir con arroz blanco o guisantes, por ejemplo y disfrutar con esta carne, melosa y tierna y con su salsa, concentrada y muy sabrosa y buen provecho !!!!!!

-------------------
I res més..... un bon profit !!!!!!!

PANETS DE VIENA / PANECILLOS DE VIENA

Avui toca PA !!!
Els que som panarros, ens agrada de tot tipus i mira que n’hi ha de varietats.. De moment, amb la meva super pani , enamorada em te, vaig provant tot el que veig.
I estava entestada en el pa de viena.
I dels que he fet, aquest és el que més m’ha agradat.

Va penjar els ingredients la Noelia o Noefersan, al foro d’Infojardin.com. Com que no va posar la fotografia, vaig pensar en una espècie de nus que vaig trobar en un video que va penjar l'Eva, una experta en pa de la xarxa , que busca i remena fins trobar qualsevol novetat que ens pugui interessar i que podeu veure aquí.

Així doncs, aquí teniu aquests megapanets, per fer berenars com els d’abans..

Per als que ho vulgueu fer a ma: jo no crec que sigui massa diferent de fer a ma que a màquina...,en tot cas, una mica més cansat perquè , al cap i a la fi, tot ha de quedar ben amassat i ja està ... perquè la maquineta aquesta només amassa... ni xiula, ni recita poemes ni pinta parets, que per molt amor que li tingui a la meva pani, ella fa el que fa, no més....clar que com surti una que faci més coses... me l'agèncio, segur..

Ingredients per posar en aquest ordre a la panificadora:

- 100 grams de mantega
- ¼ de litre de llet tèbia
- 2 culleradetes de sal
- ½ quilo de farina de força
- 2 sobres de llevat de forner deshidratat de 5,5 grams cada un. (Maicena)

Preparació:
1- Amasseu amb el programa que tingueu i deixeu llevar fins que pugin el doble.
2- Ara agafeu la pasta i la poseu sobre una superfície enfarinada i feu amb les mans un cilindre llarg.
3- Talleu trossos d'uns deu a quinze cm.de llarg depenent de la mida que vulguem els panets.
4- Torneu a allargar i feu un nus de cada tros per donar-li aquesta forma o feu boles amb els típics talls inclinats i paral lels. 5. Els col loquem en una safata o la placa per al forn, els pintem amb ou o amb aigua i els mantenim reposant fins que tornin a pujar de volumen.
6- Els coem al forna, preescalfat, a uns 220 graus els primers 5 minuts i a 180 graus uns 15 minuts més, aproximadament o fins que quedin cuits i daurats.

Pels amants de pastar a ma:

1. Barregeu en un bol uns 100 grams de farina amb el llevat i la meitat de la llet tèbia i feu una bola amb la massa.
2. La tapeu i la deixeu reposar un parell d'hores en un lloc fins dobli el seu volum. Poseu la farina restant en forma de volcà sobre una superfície i al forat del volcà hi poseu la resta de la llet, el sucre i la mantega. Barregeu molt bé tots aquests ingredients amb la farina.

3. Treballeu la massa durant uns minuts i hi afegiu la resta de la farina que tenim fermentada amb el llevat i continuem barrejant uns cinc minuts més.
4-Formeu una bola que posareu en un recipient tapat amb un drap. La deixarem reposar així en un lloc temperat una hora i mitja o dues o fins que augmenti la mida novament.

5. Ara treballeu de nou la pasta cinc minuts més i formem novament una bola. La torneu a deixar en un recipient tapat amb un drap una-dues hores fins que augmenti de nou. I ja seguiu com al punt 2n.
----------------------

PANECILLOS DE VIENA

Ingredientes para poner en este orden en la panificadora:

- 100 gramos de mantequilla

- ¼ de litro de leche tibia

- 2 cucharaditas de sal

- ½ kilo de harina de fuerza

- 2 sobres de levadura de panadero deshidratada de 5,5 gramos cada uno. (Maicena)

Preparación:

1 - Amasar con el programa que tengáis y dejar leudar hasta que suba el doble.

2 - Ahora ponéis la masa sobre una superficie enharinada y hacéis con las manos un cilindro largo.

3 - Cortar trozos de unos diez a quince cm. de largo dependiendo del tamaño que querais los panecillos.

4 - Volver a alargar y hacer un nudo de cada trozo para darle esta forma o hacer bolas con los típicos cortes inclinados y paralelos. Podeis ver la técnica del nudo aquí.

5. Los colocamos en una bandeja o placa para el horno, los pintamos con huevo o con agua y los mantenemos reposando hasta que vuelvan a subir de volumen.

6 – Los horneáis , horno precalentado, a unos 220 grados los primeros 5 minutos y a 180 grados, unos 15 minutos más, aproximadamente o hasta que queden cocidos y dorados.

Para los amantes de amasar a mano:

1. Mezclar en un cuenco unos 100 gramos de harina con la levadura y la mitad de la leche tibia y haga una bola con la masa.

2. La tapáis y dejáis reposar un par de horas en un lugar hasta doble su volumen.

3.Poner la harina restante en forma de volcán sobre una superficie y el agujero del volcán ponéis el resto de la leche, el azúcar y la mantequilla. Mezclar muy bien todos estos ingredientes con la harina.

4. Trabajáis la masa durante unos minutos y añadís el resto de la harina que tenéis fermentada con levadura y continuáis mezclando unos cinco minutos más.

5-Hacer una bola que pondréis en un recipiente tapado con un paño. La dejareis reposar en un lugar templado una hora y media o dos o hasta que aumente el tamaño nuevamente.

6. Ahora trabajar de nuevo la pasta cinco minutos más y formáis nuevamente una bola. La volvéis a dejar en un recipiente tapado con un trapo una y dos horas más hasta que aumente de nuevo.

Y ya seguir a partir del punto 2 º.

Y a comer panecillos, que estan muy ricos... Y un buen provecho!!
-----------------

I a menjar panets, que estan força bons... i un bon profit !!

BATUT DE MADUIXOTS I NATA / BATIDO DE FRESONES Y NATA

Vaja, que el temps no acompanya, i no hi ha manera de que el sol llueixi com cal.
I les maduixes són d’aquelles fruites que ben fresquetes, amb qualsevol cosa i amb el bon temps... quin gust que dona menjar-les.
Costa trobar maduixots gustosos i un dia, a la tele, van dir una varietat que és francament bona, amb olor i sabor encara com els d’abans. És una mica més cara i només l’he trobat als supermercats Bonpreu. Es el maduixot Camarosa. Bo,bo.. ( aquesta és l'etiqueta que porta la capsa)

I amb ells faig aquest postre, que segur que tots coneixeu i feu, perquè de senzill, cau enrere però és que és tan bo... que val la pena tornar a recordar-lo...

Ingredients:
-Maduixots
-Sucre
-Nata per muntar

Preparació:
1- Munteu la nata ben ferma i a mig muntar, hi afegiu el sucre que vulgueu.
2- Tritureu amb la batedora els maduixots.
3- Barregeu la nata ensucrada amb els maduixots i a la tassa, decorant-ho amb una mica més de nata i maduixes a trossos i a menjar i a menjar fins que s’acabi, deixant-ho ben net.
I acompanyat per la mega doble corona, feta amb dues planxes de pasta de full ajuntades pels cantons, i farcida de Nocilla, explicada aquí, i que dedico a tota la penya dels amants d’aquesta crema, que són molts. Va quedar força bo..
-----------------
Cuesta encontrar fresones sabrosos y un día, en la tele, dijeron de una variedad que es francamente buena, con olor y sabor todavía como los de antes. Es algo más cara y sólo lo he encontrado en los supermercados BONPREU. Es el fresón Camarosa..Bueno, bueno..

Y con ellos hago este postre, que seguro que todos conocéis y haceis, porque de sencillo, se cae de espaldas pero ... es que es tan bueno ...que vale la pena volver a recordarlo ..

BATIDO DE FRESONES Y NATA

Ingredientes:

-Fresones
-Azúcar
-Nata para montar

Preparación:
1 - Montar la nata muy firme y a medio montar, añadir el azúcar que desee.
2 - Triturar con la batidora los fresones.
3 - Mezclar la nata azucarada con los fresones y a la taza, decorando con un poco más de nata y fresas a trozos….. y a comer y a comer hasta que se acabe, dejándolo bien limpio.
Y muy, pero que muy buen provecho !!!
Y acompañado por la mega doble corona, hecha con dos planchas de pasta de hojaldre unidas por las puntas, y rellena de Nocilla,explicada aquí y dedicada a la peña de todos los amantes de esta crema, que son muchos. Quedo muy rica..
------------
I molt i molt bon profit !!!!!

CORONA DE PRUNES SEQUES I CANYELLA / CORONA DE CIRUELAS SECAS Y CANELA

Quin dia més lleig que fa... En lloc de sol, plou. I ve més de gust fer una recepta que s'hagi d'escalfar el forn i que fer una recepta freda.

I com que la Gemma va triar per aquest Hemc 32 la pasta de full, doncs dit i fet.
La recepta és senzilleta, d’aquelles de no tenir ganes de cuinar però sí de menjar i que la roba minvi i enxiqueixi perillosament, perquè la pasta de full se la pot permetre ella, tan primeta, però no tots, eh!!!!
Però com que aquest és un mínim problema de tots els que corren pel mon, doncs pasta de full al canto, que és ben bona. I com que no tinc la paciència de fer-la artesanalment , que si us atreviu vosaltres aquí la teniu ben explicada , doncs ho feu com jo,amb massa comprada al super i també va be.

Jo ho faig amb aquest farcit o el de panses, però suposo que només amb Nocilla també pot resultar bo... ( dedicat a la penya dels amants de la Nocilla )

Ingredients:

- 1 làmina de pasta de full, rodona o quadrada.
- Mantega de canyella: feta amb una barreja amb la mateixa quantitat de mantega tova que de sucre i dues cullerades de canyella en pols.
- Punes seques a trossets o d'altres fruits secs com panses hidratades amb conyac, etc.

Preparació:

1- Desplegueu la làmina de pasta de full sobre el paper vegetal que porta a l’envàs i poseu-la damunt la plàtera del forn on la coureu.
2- Amb una espàtula, escampeu una capa fina de mantega de canyella ( o en plan senzill, mantega tova o desfeta, sucre i canyella en pols per sobre ) deixant per cobrir 1 centímetre dels marges.
3- Ara hi tireu per sobre les prunes secas o d’altres fruits secs i ho enrotlleu com un cilindre.
4- Ajunteu les dues puntes i ho deixeu com una rodona, i ho aixafeu una mica amb les mans.
5- Amb les tisores, feu talls a la part de fora de la corona , cada 2-3 cms, sense arribar a l’interior, com si fos un serrell.
6- Ara aneu girant un si i l’altre no, cap a dins, aguantant-ho amb les mans perquè no es trenqui.
7- Ho pinzelleu amb ou batut amb una mica d’aigua i el poseu al forn, que ja estarà preescalfat a 220 graus, i el coeu a uns 200 graus fins que quedi daurat, uns 15 minuts aproximadament.
8- Un cop tebi o fred, l’empolseu amb sucre llustre i ... a menjar, que dura poc...

-------------------

CORONA DE CIRUELAS SECAS Y CANELA

Ingredientes:

- 1 lámina de hojaldre, redonda o cuadrada.

- Mantequilla de canela: hecha con una mezcla con la misma cantidad de mantequilla blanda que de azúcar y dos cucharadas de canela en polvo.

- Ciruelas secas a trozos o otras frutas secas, como pasas hidratadas en coñac, etc.

Preparación:

1 – Desplegar la lámina de hojaldre sobre el papel vegetal que lleva el envase y la ponéis sobre la fuente del horno donde la horneareis.

2 - Con una espátula, esparcir una capa fina de mantequilla de canela,( o en plan sencillo, mantequilla blanda o deshecha, azúcar y canela en polvo por encima) dejando por cubrir 1 centímetro de los márgenes.

3 - Tirar por encima las ciruelas secas u otros frutos secos y lo enrolláis como un cilindro.

4 - Juntando las dos puntas, lo dejáis como un rosco, aplastandolo un poco con las manos.

5 - Con las tijeras, hacéis cortes en la parte de fuera de la corona, cada 2-3 cms, sin llegar al interior, como si fuera un flequillo.

6 - Ahora vais girando uno si y otro no, hacia dentro, aguantando-con las manos para que no se rompa.

7 - Lo pinceláis con huevo batido con un poco de agua.
Con el horno ya precalentado a 240 grados, bajáis la temperatura a unos 200 grados y lo dejáis en el horno hasta que quede dorado, unos 15 minutos aproximadamente.

8 - Una vez tibio o frío, lo empolváis con azúcar lustre y ... a comer, que dura poco ...

Para lo que cuesta hacerlo… pues un día que os aburráis en casa… lo probáis y que tengáis un buen provecho!!!
------------------------
Per al que costa fer... doncs un dia que us avorriu per casa.... a fer-lo..... i un bon profit !!!!!!!

BRIOX FARCIT O MONA AMB SORPRESA / BRIOCHE RELLENO O MONA CON SORPRESA

Hola de nou…
D’entrada i sobretot, agrair-vos de tot cor el vostre suport i ànims. Em va anar molt be sentir-me acotxada per tots vosaltres.
Poc a poc tot va tornant al seu lloc i el pare, tot i que el cap li ha resultat afectat i ara l’hem de vigilar, ha recuperat la mobilitat i la parla i per tant, estem contents de com s’ha recuperat. No hi ha cap remei pel que li han trobat però anirem disfrutant del dia a dia, que ja és molt.

I com la vida segueix i la cuina pot servir de relax, sobretot quan no és una obligació, vaig aprofitar per celebrar la diada de la mona amb una que em recordava aquelles mones d’abans, de pa dolç.
Va estar inspirada en un pastís de boles de briox que vaig veure un dia al blog de la Cerise i que cada cop que l’he fet, m’ha donat molt bon resultat. Això sí, com millor feu les boles, millor us quedarà de presència. Vaig pensar... les boletes aquestes ensucrades ... com si fossin els ous blancs de les gallines...
Amb aquest pastís abrioxat no cal fer servir ganivets per tallar-lo perquè cada bola es trenca individualment. En general l’he farcit sempre de Nocilla o de melmelada però aquest cop, com que el vaig fer servir com mona de pasqua, em va semblar que quedaria be farcit només amb ous de xocolata. I va quedar original. És una pastís per prendre amb el cafè o a mitja tarda, per berenar o també per sucar a la llet, perquè la textura és una mica seca.

Sense més, aquí el teniu, com mona i com pastís normal.

Ingredients:

- 1 ou
- 50 grams de mantega
- 100 ml. de llet
- ½ culleradeta de sal
- 50 grams de sucre
- 250 grams de farina normal o de força, la que vulgueu.
- 1 sobre de llevat sec, ( tant serveix el de Vahiné, de uns 4,6 grams com el de Maicena, d’uns 5 i pico)
- Llavors de matafaluga
- Almivar fluix aromatizat amb algun licor ( opcional )

Preparació:

1- Si és amb la panificadora... doncs apreteu el programa d’amassar i deixeu reposar fins que dobli el volum. 2- Si és a ma, doncs és qüestió d’anar amassant, primer barrejant la llet tèbia, amb el sucre, la mantega fosa i el llevat , deixant que fermenti uns 10 minuts. Després hi afegiu l’ou batut, la farina tamisada, la sal i les llavors de matafaluga i tot ben amassat, ho deixeu reposar una mica més, fins que torni a augmentar el doble també.
3- Un cop ja està així, estireu la massa damunt una fusta enfarinada. No cal estirar tota la massa de cop. Jo ho faig a trossos petits.
4- Talleu uns quadrats d’uns 7-8 cms d’ample .
5- Els empleneu amb el farcit: Nocilla, melmelada o en aquest cas, ous de xocolata i ajuntant les puntes, feu paquets que els doneu el tomb i queden com boletes.


6- Teniu dues opcions. Sempre sobre un paper de forn damunt la safata que vagi al forn, si voleu que quedi més pujat el pastís, agafeu el cercle desmuntable d’un motlle i que serveixi com límit. Aneu posant dins les boles, una mica separades perquè a l’augmentar de volum ja s’ajunten, i deixeu reposar fins que torni a doblar la massa. I el coeu dins del cercle.
Si voleu més escampat el pastís, un cop llevat , li traieu el cercle i el coeu o fins i tot, podeu posar les boles fent uns cercles concèntrics si el voleu de forma rodona, o , unes al costat de les altres, fent forma quadrada o rectangular, sense cap cercle per enmotllarles.
A mi, amb el meu motlle, el de ceràmica desmuntable de Lekué, m’hi caben 23 boles en total.

7- M’he acostumat a fer la majoria de les masses que porten llevat de forner per la tarda , deixo que pugin un primer cop i les dono la forma i les emplato a la safata del forn abans d’anar a dormir i les deixo tota la nit llevant, fent la fornada al dia següent. No es que faci falta amb aquest pastís, que puja bastant ràpid. Ho faig així per pura ganduleria de no tenir que anar vigilant-lo.
8- Preescalfeu el forn a uns 180 graus i el teniu uns 25 minuts. A mitja cocció, podeu posar un paper d’alumini damunt perquè no es dauri massa.
9- En general el poso al forn de baix i a mitja cocció, a dalt i a baix.
10- A vegades, si en tinc, un cop fet l’emborratxo per les juntures de les boles amb almívar sol o “perfumat” amb algun licor. Novament, al gust de cada un.
11- Concretament aquesta mona porta granet d’ametlla al voltant, enganxat amb una mantega dolça, feta amb mantega batuda barrejada amb un almívar espès d’aigua i sucre bullit, que s’hi afegeix un cop ja fred.
---------------------

MONA CON SORPRESA

Ingredientes:
- 1 huevo
- 50 gramos de mantequilla
- 100 ml. de leche
- ½ cucharadita de sal
- 50 gramos de azúcar
- 250 gramos de harina normal o de fuerza, la que desee.
- 1 sobre de levadura seca, (tanto sirve el de Vahiné, de unos 4,6 gramos como el de maicena, de unos 5 y pico)
- Semillas de anís
- Almibar flojo, aromatizado con algun licor al gusto ( opcional )

Preparación:
1 - Si es con la panificadora ... pues el programa de amasar y dejáis reposar hasta que doble el volumen.
2 - Si es a mano, amasáis como siempre: primero mezclar bien la leche tibia, el azúcar, la mantequilla fundida y la levadura, dejando que fermente unos 10 minutos y después, le añadís el huevo, la harina tamizada, la sal y las semillas de anís, dejándolo reposar hasta que de nuevo doble el volumen.
3 – Una vez esté la masa levada, estirarla sobre una madera enharinada. No hace falta estirar toda la masa de golpe. Yo lo hago en trozos pequeños.
4 - Cortar unos cuadrados de unos 7-8 cms de ancho.
5 - Los rellenáis con lo que queráis: Nocilla, mermelada o en este caso, huevos de chocolate y juntando las puntas, hacer unos paquetes y darles la vuelta para que queden como bolitas.
6 - Tenéis dos opciones.
Siempre sobre un papel vegetal o de silicona sobre la bandeja que vaya al horno, si queréis que quede más subido el pastel, tomar el círculo desmontable de un molde y que os sirva como límite. Vais poniendo dentro las bolas, un poco separadas porque aumentan de volumen y ya se juntaran, y dejar reposar hasta que vuelva a doblar la masa. Y lo horneáis con el molde.Para tener un pastel más extendido, poner las bolas haciendo unos círculos concéntricos, si lo queréis en forma redonda o una al lado de la otra si lo queréis en forma rectangular o cuadrada, sin ningún molde que lo limite. Y lo horneáis así.
Con mi molde, el desmontable de cerámica de Lékué, me entran 23 bolas en total.
7 - Me he acostumbrado a hacer la mayoría de las masas que llevan levadura de panadero por la tarde, dejo que suban un primer golpe. Les doy la forma y las pongo en la bandeja del horno antes de acostarme. Las dejo toda la noche subiendo, haciendo el horneado al día siguiente. No es que haga falta con este pastel, que sube bastante rápido. Lo hago así por pereza de no tener que ir vigilándolo.
8 - Precalentar el horno a unos 180 grados y lo tenéis unos 25 minutos. A media cocción, podéis colocar un papel de aluminio encima del pastel para que no se dore demasiado.
9 - En general, pongo el horno de abajo y a media cocción, arriba y abajo.
10 - A veces, una vez hecho el pastel y si tengo, lo emborracho un poco por las junturas de las bolas con almíbar solo o "perfumado" con algún licor. Al gusto de cada uno.
11- Esta mona está adornada con granito de almendra enganchado a los lados con una mantequilla dulce hecha con mantequilla batida con un almíbar espeso de agua y azúcar hervido, que se mezcla una vez frío.
------------------

Si algun dia la feu, que us vagi ben de gust i un bon profit !!!

GELAT DE PA INTEGRAL I AVELLANES i pausa / HELADO DE PAN INTEGRAL Y AVELLANAS y pausa

Hola a tots de nou...
Tenia que passar-vos l’entrada de l’aprofitament de les clares d’ou però al meu pare el varem tenir que ingressar d’urgències a l’hospital aquest dilluns, i encara ho està, per unes malformacions vasculars al cervell que li han estat descobertes arran de l’ episodi de desorientació i descoordinació amb gairebé pèrdua de parla que va patir aquell dia i que suposo que algo tindran a veure amb les embòlies o semblant.
En aquests moments no el podem deixar sol, tot i que s’ha recuperat en part, i estem esperant el que diuen els metges.

Així doncs, us faig aquesta entrada i així m’evadeixo una mica de tot plegat.

Em sap greu però potser no podré estar tant al dia de les vostres entrades i si les miro de pressa, potser ni tindré temps de comentar-les. Ara vaig una mica de bòlid per complir amb tot, que jo encara no estic recuperada del tot d’allò meu, i un no arriba a més.

No us entretinc més, aquí està com vaig aprofitar les clares dels patès que vaig fer. Us recomano aquest senzill gelat, de sobres, com a mi m’agrada, que és força resulton.

Ingredients:

- 3 clares d’ou
- 4 cullerades de sucre moreno o integral
- ½ tassa d’avellanes torrades triturades ( no en pols )
- 1 tassa i mitja de molles de pa integral ( no és pa integral però jo ho faig amb aquell del Mercadona, de 5 cereales y fibra , amb crosta i tot , passat per l’1-2-3 quan està algo sec)
- ½ tassa de sucre fi o glass
- 200 ml de nata per muntar o més , si voleu.
- 1 cullerada de vainilla líquida (opcional )

Per acompanyar, una salsa de fruits vermells o de caramel podria ser ben bona.

Preparació:

1- Barregeu les avellanes amb les molles de pa en una safata que pugui anar al forn i empolseu amb el sucre moreno.
2- Coeu al forn mig, a uns 170-180 graus, movent sovint perquè es torri tot igual. Un cop daurat, es retira i es deixa refredar.
3- Bateu les clares a punt de neu i aneu afegint de mica en mica el sucre fi o glass fins que quedi com una merenga.
4- Munteu la nata i afegiu la merenga, les molles amb avellanes i una cullerada de vainilla líquida.
5- Farciu el motllo o motlles i al congelador.
6- Serviu amb alguna salsa al gust .

---------------------

HELADO DE PAN INTEGRAL Y AVELLANAS

Ingredientes:

- 3 claras de huevo

- 4 cucharadas de azúcar moreno o integral

- ½ taza de avellanas tostadas trituradas (no en polvo)

- 1 taza y media de migas de pan integral (no es pan integral pero yo lo hago con aquel pan del Mercadona, de 5 cereales y fibra, con corteza y todo, pasado por el 1-2-3 cuando está ya algo seco)

- ½ taza de azúcar fino o glass

- 200 ml de nata para montar o más, si quereis.

- 1 cucharada de vainilla líquida (opcional)

Para acompañar, una salsa de frutos rojos o de caramelo podría ser bien buena.

Preparación:

1 - Mezclar las avellanas con las migas de pan en una bandeja que pueda ir al horno y espolvorear con el azúcar moreno.

2 - Cocer al horno medio, a unos 170-180 grados, moviendo a menudo para que se tueste todo igual. Una vez dorado, se retira y se deja enfriar.

3 - Batir las claras a punto de nieve e ir añadiendo poco a poco el azúcar fino o glass hasta que quede como un merengue.

4 - Montar la nata y añadir el merengue, las migas con avellanas y una cucharada de vainilla líquida.

5 - Rellenar el molde o moldes y al congelador.

6 - Servir con alguna salsa al gusto y que tengáis un buen provecho!!!!
----------------

Fàcil , bonet i de restes... que més voleu ??? Si el feu, que tingueu un bon profit !!!!!!

PATÈ ANTIC CASOLÀ, LA JOIA DE LA CORONA DE CASA / PATÉ ANTIGUO CASERO,LA JOYA DE LA CORONA DE CASA

Avui us presento la joia de la corona de les receptes antigues de casa. Aquest paté el feia la meva avia i l’hem anat conservant igual.
Antigament, un dels ingredients gairebé bàsic com és la mantellina de porc es trobava a l’abast de tothom. La gent es feia els seus embotits a casa i era més comú. Ara s’ha d’encarregar a la tocineria. Per tant, els acostumats als supers i hipers, ho tindreu més difícil però, no passa res, directes al petit comerç del barri, que allí n’hi haurà, previ encàrrec, recordeu-ho.

I un petit aclariment... a la recepta antiga, a l'aigua on es couen aquest patès ,en lloc de mantega es posava llard i si us ve de gust, ho podeu canviar, que també queda bo. A mi, m'agrada més amb mantega el gust que queda del suc de la cocció. També vaig preguntar a la meva mare si l'avia (ja morta, que va nèixer l'any 1900) hi posava mantega o llard a la barreja de carns i em va dir que mantega, que ja n'hi havia en aquells temps i es comprava a trossos, tallada de barres senceres, a les tendes que la venien.

A més, aquesta és una recepta de reciclatge perquè res es fa malbé ni sobra, com podreu veure..

Ingredients:

- ½ quilo de fetge de porc, ben fresc
- ½ quilo de cansalada viada fresca, salada o sense salar, o ½ quilo de papada de porc
- 200 grams de carn magra de porc
- 3 rovells d’ou
- 50 grams de mantega
- 1 raig de brandi
- Sal, pebre i nou moscada
- Mantellina de porc. Ve feta un cordó i l’heu de desplegar amb compte. Amb una mantellina sencera, que es el que es ven, en teniu per fer dos cops paté, aproximadament. Si us la venen congelada, la descongeleu be, sinó es trencaria al desplegar-la. Aquí en teniu unes fotos.

Preparació:

1- Seria ideal que a la tocineria us piquessin amb les seves màquines especials la carn però , en general, no ho fan. Per tant, piqueu com pugueu la carn, però sense triturar-la. No la deixeu com una pasta fina. Jo ho faig amb el 1-2-3, donant-li uns 3-4 cops poquíssim temps.
2- Piqueu el fetge, la cansalada un cop treta la corna,la carn magre i barregeu be.
3- Afegiu-hi els tres rovells d’ou, els 50 grams de mantega a trossos petits, un raig de brandi ,sal, pebre i nou moscada al gust.
Quant de tot per donar-li gust? El que vulgueu. Podeu fer dues coses, un cop amanit, agafeu una mica de la barreja i la passeu per la paella i si ho trobeu gustós, ja està be o en cru, agafeu una mica i a la boca... per tastar-lo. O a bon ull.. i si surt dolç, el proper cop, mes de tot.
4- I tot en cru, feu unes grans croquetes, ( en surten 6 ) que embolcallareu amb la mantellina de porc, donant-li un parell de tombs en aquells llocs que quedi massa fina. La mantellina no cal enganxar-la amb res, s’enganxa sola a la carn. (Aquí ho veieu a punt per anar al forn)

5- Dins la plàtera que porta el forn quan es ven, allí mateix hi podeu posar uns 2 dits d’aigua i 4-5 trossets de mantega i a sobre els patés.
6- Amb el forn preescalfat, coeu a forn mig, uns 170 graus, una mitja hora, fins que estigui una mica ros. Al quart d’hora, tombeu el paté perquè es faci igual per cada cantó. (Aquí ho veieu un cop tretes del forn.)

7- Ho traieu de la plàtera i ho deixeu reposar fins que es refredi i un cop fred, ho deixeu a la nevera d’un dia per l’altre. ( Aquí, ja fred, a punt per menjar)

Duren bastant a la nevera i si us agraden, no donarà temps a congelar-los. Vaja, jo mai ho he fet, per tant, no us puc dir.
No ho he fet mai però suposo que si li voleu donar la forma típica del paté, el podrieu posar a coure dins un moltlle de plumcake, amb una mica d'aigua dins el motllo i al bany maria, el mateix temps o una mica més, perquè seria més preparació de carn a coure. Queda bastant atepeït i no crec que fes falta cap pes damunt, un cop cuit.

I amb el que us quedarà a la plàtera del forn, un cop fets, no ho llenceu.

Podeu fer:
- Amb el llard que queda un cop fred surant sobre la plàtera : el guardeu dins un pot i el podeu fer servir , per qualsevol plat que en necessitis o per exemple, si feu les ensaïmades. No hi deixa cap gust.
- Amb l’aigua on es couen els patés: uns bons fideus a la cassola, afegint l’aigua que faci falta i amb compte que ja és un suc gustós a l’hora de posar-hi sal.. No us cal cap recepta, tireu els fideus quan el líquid bulli i que es facin el temps necessari.
- Amb l’aigua i la llard junta que quedin un cop fets: ho guardeu a la nevera dins un pot de vidre tapat uns quants dies fins que torneu a fer més patés i ho aprofiteu com l’aigua que posaríeu a la plàtera, per coure els nous patés. Ja no faria falta posar-hi la mantega d’abans.

(Aquí teniu el suquet que ha deixat, la llard i uns fideus a la cassola)

A més, les tres clares d’ou que us sobraran us diré com aprofitar-les al postre de la propera recepta que entraré.
--------------

PATÉ ANTIGUO CASERO

Ingredientes:
- ½ kilo de hígado de cerdo, bien fresco
- ½ kilo de tocino entreverado fresco ( Que no sea curado. Lo hay salado y sin salar. Los dos van bien) o ½ kilo de papada de cerdo
- 200 gramos de carne magra de cerdo
- 3 yemas de huevo
- 50 gramos de mantequilla
- 1 chorrito de brandy
- Sal, pimienta y nuez moscada
- Redaño o telilla de cerdo. Viene enganchada como un churro y se ha de desplegar con cuidado. Con una telilla entera, que es lo que se acostumbra a vender, tenéis para hacer dos veces el paté, más o menos. Si os la dan congelada, la descongeláis bien, sino se rompería al abrirla.

Preparación:

1 - Sería ideal que en la charcutería os picaran con sus máquinas especiales la carne pero, en general, no lo hacen. Por lo tanto, picar como podáis la carne, pero sin triturar-la. No la dejéis como una pasta fina. Yo lo hago con el 1-2-3, dándole unas 3-4 veces, poquísimo tiempo.

2 - Picar el hígado, el tocino una vez sacada la corteza, la carne magra y mezclar bien.

3 - Agregar las tres yemas de huevo, los 50 gramos de mantequilla a trozos pequeños, el chorrito de brandy, sal, pimienta y nuez moscada al gusto. Que cantidad de aliños? Lo que queráis. Pues se puede hacer dos cosas, una vez aderezado: la primera, tomáis un poco de la mezcla y la salteáis en la sartén y si se encuentra gustosa, pues ya está bien o la segunda, en crudo, tomáis un poco y en la boca la probáis. O a buen ojo de cubero .. y si sale dulce, la próxima vez, más de todo.

4 - Y todo en crudo, hacer unas grandes croquetas, (salen 6) que se envuelven con el redaño o telilla de cerdo, dándole un par de vueltas en aquellos lugares que quede demasiado fina. La telilla no hay que engancharla con nada, se pega sola a la carne.

5 - Dentro de la fuente que lleva el horno cuando se vende el aparato, allí mismo ponéis unos 2 dedos de agua y 4-5 trocitos de mantequilla y encima los patés.

6 - Con el horno precalentado, cocer a horno medio,a unos 170 grados, una media hora, hasta que esté algo dorado. Al cuarto de hora, le dais la vuelta el paté para que se haga igual por cada lado.

7 – Pasado este tiempo, lo sacáis de la fuente y lo dejáis reposar hasta que se enfríe y una vez frío, lo dejáis en la nevera hasta el día siguiente. Duran bastante en la nevera y si os gustan, no os dará tiempo a congelarlos. Vaya, yo nunca lo he hecho, por tanto, no os decir nada sobre el tema.

En la receta antigua, en el agua donde se cuezen los patés,se usaba manteca de cerdo en lugar de mantequilla y si os apetece, lo podeis cambiar, que queda también bien. He preguntado a mi madre, si mi abuela , ya fallecida (nació en el año 1900), ponia mantequilla o manteca en la mezcla de carnes y me ha dicho que mantequilla, que ja existia en ese tiempo y que se compraba en porciones, de barras enteras, en las tiendas que la vendian.

Yo no lo he hecho nunca pero supongo que si le quisierais dar la forma típica del paté, podriais cocerlo dentro de un molde de plumcake, con algo de agua dentro y al baño maria, el mismo tiempo o un poco más, porque hay más preparación de carne a cocer. Queda bastante denso y no creo que fuera necesario ponerle un peso encima despúes.

Y con lo que os quedará a la fuente, no lo tireis.
Podéis hacer:
- Con la manteca que queda, una vez fría el agua de la cocción, flotando sobre la fuente: la guardáis en un bote en la nevera y la podéis usar, para cualquier plato que necesite o por ejemplo, si haces las ensaimadas. No deja ningún gusto en ellas.
- Con el agua donde se cuecen los patés: unos buenos fideos a la cazuela, añadiendo el agua que haga falta y teniendo en cuenta que ya es un jugo sabroso a la hora de poner sal. No necesitáis ninguna receta, añadir los fideos cuando el líquido hierva y que se hagan el tiempo necesario.
- Con el agua y la manteca junta que queden una vez hechos: lo guardáis en la nevera dentro de un tarro de cristal tapado unos días hasta que volváis a hacer más patés y lo aprovechéis como el agua que pondríamos en la fuente, para cocer los nuevos patés. Ya no haría falta poner la mantequilla de antes.

Además, con las tres claras de huevo que sobren, os diré cómo aprovecharlas para un postre de la próxima entrada que haré.

Espero que os guste esta receta porque es de las de repetir.. y un buen provecho !!
------------------

I res més a dir-vos, espero que us agradi com a nosaltres si la feu, perquè repetireu, segur.. i un bon profit !!

MACARONS O AMORS D'AMETLLA / MACARONS

Que bones són les cremes, veritat? Però sempre el mateix, sobren les clares i o les congeles o les gastes en un temps curt, però sinó, a la nevera, allí queden enterrades darrera més coses fins que les descobrim ja passades i cap a l’aigüera.
Així doncs, entre moltes receptes amb clares, aquí en teniu una que em va agradar, sobretot per la boníssima crema de mantega a la vainilla que portava i que és realment fina i bona.
Vaig treure la recepta d’un blog americà que ens va dir la Mercè, i que al veure les pastes, vaig pensar que n’eren de boniques.
Be, a mi, no me n’han quedat tant , tot i haver-los fet dos cops, i al final, he pensat... i què, que no em quedin així de perfectes... només faltaria que em tingués que preocupar també d’això... i aquí estan aquests, amb el meu toc personal , bateig de nom inclòs perquè són com els bons amors, dolços i tovets i no fan mal, per tots vosaltres..

Ingredients per unes 40 pastes dobles ( 80 galetes)

- 3 clares d’ou
- 30 grams de sucre normal
- 200 grams de sucre fi o llustre
- 110 grams d’ametlles crues en pols
Mantega feta amb:
- 100 grams de sucre
- 2 clares d’ou
- 170 grams de mantega
- 1 beina de vainilla

Preparació:

1- Es baten a punt de neu les clares i els 30 grams de sucre, fins que quedi brillant però no cal massa dur.
2- A la merenga s’hi ajunta el sucre fi i la pols d’ametlla, tot ben unit.
3- Es posa la massa dins una mànega pastissera, amb punta rodona.
4- Es preescalfa el forn a 140 graus i sobre dues plàteres de forn, folrades amb paper vegetal, es fan unes rodonetes, separades unes de les altres i es deixen reposar un mínim d’una hora. Més temps, millor.
5- Es couen a 140 graus, forn de baix, uns 15 minuts, de plàtera en plàtera.
6- Si voleu decorar els macarons, un cop trets del forn és el moment de fer-ho, posant-hi el que vulgueu a damunt, perquè amb l’escalfor de la mateixa massa, s’enganxarà. ( jo hi vaig posar unes perles de xocolata blanca )

Per la mantega:
Es bat una mica les 2 clares i el sucre i es cou al foc uns 3 minuts.
Un cop cuit, es bat amb l’estri de punt de neu uns 5 minuts .( No queda tan muntat com si fossin les clares crues )
Agafeu la beina de vainilla, l’obriu, li rasqueu les llavors i les ajunteu amb la mantega.
Agafeu film transparent i hi enrotlleu la mantega dins, com si fos un cilindre i el guardeu a la nevera, perquè endureixi.
Un cop dur, en talleu rodanxes i en farciu cada dues pastes.

Guardades a la nevera, la massa queda tova i la mantega, fresca i resulten ben bones.

------------------------

MACARONS

Ingredientes para unas 40 pastas dobles (80 galletas)
- 3 claras de huevo
- 30 gramos de azúcar normal
- 200 gramos de azúcar fino o lustre
- 110 gramos de almendras crudas en polvo
Mantequilla hecha con:
- 100 gramos de azúcar
- 2 claras de huevo
- 170 gramos de mantequilla
- 1 vaina de vainilla

Preparación:

1 - Se baten a punto de nieve las claras y los 30 gramos de azúcar, hasta que quede brillante pero no demasiado duro.
2 - Al merengue se une el azúcar glass y almendra molida, todo bien unido.
3 - Se pone la masa en una manga pastelera, con punta redonda.
4 - Se precalienta el horno a 140 grados y sobre dos bandejas de horno, forradas con papel vegetal, se hacen unos montoncitos, separados unos de otros y se dejan reposar un mínimo de una hora. Mejor más.
5 - Se cuecen a 140 grados, horno de abajo, unos 15 minutos, de bandeja en bandeja.
6 - Para decorar los Macarons, una vez sacados del horno es el momento de hacerlo, poniendo en ella lo que quiera encima, porque con el calor de la misma masa, se pegará. (Yo puse unas perlas de chocolate blanco)

Para la mantequilla:

• Se bate un poco las 2 claras y el azúcar y se cuece al fuego unos 3 minutos.
• Una vez cocido, se bate a punto de nieve unos 5 minutos (No queda tan montado como si fueran las claras crudas)
• Abrir la vaina de vainilla, rascar las semillas y las mezcláis con la mantequilla.
• Enrollar la mantequilla en film transparente como si fuera un cilindro y la guardáis en la nevera, para que endurezca.
• Una vez dura, cortáis en rodajas y en rellenáis cada dos pastas.

Guardadas en la nevera, la masa queda blanda y la mantequilla, fresca y resultan muy buenas.

-------------------------------
I res més, que us vagi de gust si les feu i un bon profit !!!

LA CREMA CATALANA PER SANT JOSEP I PER ALTRES DIES / LA CREMA CATALANA POR SAN JOSE Y PARA OTROS DIAS

Recordeu la peli aquella que es deia… Si hoy es martes, esto es Belgica ... doncs si avui es 19 de març, avui toca la Crema Catalana o de Sant Josep, simplement.
Les tradicions s’ha d’anar conservant-les, per als que venen darrera, perquè continuïn. El que passa és que a vegades s’associen només amb aquell dia i mira que n’és de bona per poder-la fer d’altres, però ens en oblidem. A casa, a l’estiu, fresca, també la prenem.
Amb ella ja hi ha des de gelats, licors, trufes i postres varis...però jo us presento la clàssica, recepta de l’avia que sempre ens ha donat molt, molt bon resultat.

Ingredients per 6 cassoletes:
- 1 litre de llet i 3 dits més per desfer-hi el midó.
- 1 pela de llimona
- ½ pal de canyella
- 7 cullerades soperes de sucre
- 5 rovells d’ou ( Guardeu les clares a la nevera o les congeleu, que en farem alguna recepta )
- 50 grams de midó de blat ( o el contingut de midó d’un potet transparent de tapa vermella que venen al super)
- 1 cullerada de sucre vainillat

Preparació:

1- Es fa arrencar el bull 3 cops a la llet amb la pela de llimona, el sucre i la canyella i es deixa reposar fins que quedi tèbia.
2- Un cop ja així refredada, es treu la pela de llimona i la branca de canyella.
3- En el vas de la batedora es posen els rovells d’ou, el midó i la cullerada de sucre vainillat,amb els 3 dits de llet i s’afegeix a la barreja de llet anterior, fora del foc.
4- Es torna al foc i , amb foc mig, es va remenant amb el batedor de ma fins que comenci a quallar i es retira, per donar-li una bona remenada.
5- Es torna al foc i es continua remenant fins que arranqui el bull ( PERO QUE NO BULLI ). Al segon bluf-bluf ( és a dir, bombolla ) l’aparteu definitivament del foc i feu una última bona remenada amb el batedor.
6- L’aboqueu a les cassoles de fang o el recipient que vulgueu i les deixeu refredar a la nevera.
7- Abans de servir, hi tireu sucre per sobre i el cremeu amb qualsevol estri adient, pala o bufador elèctric i ... a gaudir de la crema, ben fresqueta..

Sobretot, no cremeu la crema un temps abans per guardar-la a la nevera perquè el sucre es desfaria i quedaria la crema aigualida.
---------------------------

CREMA CATALANA O DE SAN JOSE

Ingredientes para 6 cazoletas:
- 1 litro de leche y 3 dedos más para deshacerse el almidón.

- 1 cáscara de limón
- ½ palo de canela
- 7 cucharadas soperas de azúcar
- 5 yemas de huevo ( Guardad las claras en la nevera o las congelais, que haremos alguna receta con ellas)
- 50 gramos de almidón de trigo (o el contenido de almidón de un potecito transparente de tapa roja que venden en el super)
- 1 cucharada de azúcar vainillado


Preparación:
1 - Se hace arrancar el hervor 3 veces a la leche con la cáscara de limón, el azúcar y la canela y se deja reposar hasta que quede tibia.
2 - Una vez así fria, se saca la cáscara de limón y la rama de canela.
3 - En el vaso de la batidora se baten las yemas de huevo, el almidón y la cucharada de azúcar vainillado, con los 3 dedos de leche y se añade a la mezcla de leche anterior, fuera del fuego y se remueve.
4 - Se pone a hervir de nuevo, con fuego medio,y se va removiendo con el batidor de mano hasta que empiece a cuajar. Se retira del fuego para batirlo nuevamente.
5 - Se vuelve al fuego y se sigue removiendo hasta que arranque el hervor (PERO QUE NO HIERVA). Al segundo bluf-bluf (es decir, burbuja) se aparta definitivamente del fuego y se hace una última buena batida.
6 - Verter la crema en las cazuelas de barro o el recipiente que desee y dejar enfriar en la nevera. 7 - Antes de servir, se tirar azúcar por encima y quemar con cualquier utensilio adecuado, pala o soplete eléctrico y ... a disfrutar de la crema, bien fresquita y ... un buen provecho !!!

Sobretodo no quemeis la crema mucho antes de servirla para dejarla guardada en la nevera porque el azucar se desharia y quedaria la crema acuosa.
-----------
Doncs això mateix... que us faci un bon profit !!!!

ENSAÏMADES DE MASSAPÀ / ENSAIMADAS DE MAZAPAN

Un dia que vaig anar a Mallorca em vaig comprar una ensaïmada farcida amb massapà.
Que bona la vaig trobar.... Oh... Aprofitava cada cop que algú conegut anava a l’illa per demanar que me’n portessin una però, res de res, mai arribaven amb la de massapà. I això que els hi havia dit i redit.... Que no la trobaven, que s’havia d’encarregar, que...
Les de cabell d’àngel són bones, o de crema o de nata, o de xocolata... però a mi aquella de massapà em va atabalar ...

I l’altre dia vaig pensar... i si me la faig jo?
Ja se que no serà tan rebona com aquella perquè, qui s’hi dedica, en te la ma trencada, que per això n’és professional del tema però, per treure’m el gustet... doncs a provar-ho...
I dit i fet, aquí em teniu assajant de fer unes ensaïmades tretes del magnífic blog de las recetas de Sara, que us el recomano, on explicava la mar de be con fer-les amb la thermomix i a màquina. I em fa il.lusió que veieu com m'han quedat , tan eixerides....

A casa m’han dit..... Ei, que a la pastisseria són més planes.... d’acord.... millorarem....però no en van deixar ni una... Estaven francament bones. Han quedat toves i flonges.

Em va fer por untar-les amb massa llard, però el proper cop, ho faré més esplendidament... ( Ai, el colesterol... )
Em sap greu no poder-us dir com es fan a ma però suposo que com tot el que es pasta, la massa mare esperar que es dobli de volum i desprès ajuntar-ho amb la resta, que també ha de llevar.
Jo, això de la pujada de les masses m’ho prenc amb calma, ho preparo molts cops per la tarda i les deixo reposar a la plàtera del forn tota la nit. I l’endemà coc.
I aquest cop, així ho explicava la Sara que es tenia que fer. Tota la nit reposant.

Ingredients per unes 5 petites i 2 mitjanes
Per la massa mare:
- 20 grams d’aigua tèbia
- 20 grams de farina de força
- 25 grams de llevat fresc

Resta:
- 3 ous grossos
- 30 ml d’oli d’oliva verge
- 120 ml.d ‘aigua tèbia
- 120 grams de sucre
- 540 grams de farina de força

- Llard de porc
- Massapà fet amb la mateixa quantitat d’ametlla molta que de sucre llustre i una-dos cullerades d’aigua perquè s’amalgami tot plegat. ( Jo he posat 50 grams de cada i m'he quedat ben curta, m'ha faltat massapà. Un altre dia serà... )

Preparació:

1- Amb la panificadora, primer poseu els tres ingredients de la massa mare i els deixeu amassant 5 minuts. Pareu la màquina i espereu uns 10 minuts o fins que la massa estigui doblada.
2- Ara afegiu la resta, en el mateix ordre que està posat, dins la cubeta i engegueu la màquina, en la funció d’amassar. ( 5 minuts amassant, 5 de repòs, 20 d’amassar i 1 hora de llevat amb una mica d’escalfor ) . Jo encara ho vaig deixar mitja hora més.. La massa és elàstica com podeu veure.

3- Ho bolqueu sobre una fusta o semblant, una mica engreixada amb oli i aneu tallant porcions d’uns 40 grams si les voleu petites o del que us sembli.
4- Pinzelleu la massa estirada amb llard i si la voleu farcida, feu una botifarreta amb el massapà i l'aneu enrotllant, jutament amb la massa com si fos una cigarreta i després li doneu la forma de la ensaïmada.

5- Les poseu damunt la plàtera del forn, engreixada o coberta amb paper vegetal i deixeu-les reposar tota la nit o un mínim de 6 hores.

6- Les coeu al forn a 180 graus uns 15 minuts , amb escalfor a dalt i a baix i cobriu amb paper d’alumini si comencen a daurar-se massa.
7- Un cop fredes, les ensucreu amb sucre fi o llustre i apa... a disfrutar.

La Sara diu que es poden congelar un cop cuites ... si arriben a durar massa, que serà ben difícil, us ho puc assegurar
------------------------

ENSAIMADAS DE MAZAPAN

Ingredientes para 5 ensaimadas pequeñas y 2 de medianas:

Para la masa madre:

- 20 gramos de agua tibia

- 20 gramos de harina de fuerza

- 25 gramos de levadura fresca

Resto:

- 3 huevos grandes

- 30 ml de aceite de oliva virgen

- 120 ml.d agua tibia

- 120 gramos de azúcar

- 540 gramos de harina de fuerza

- Manteca de cerdo

- Mazapán hecho con la misma cantidad de almendra molida que de azúcar lustre y una o dos cucharadas de agua para que se amalgame todo. (Yo he puesto 50 gramos de cada y me he quedado corta de masa. Otra vez serà ... )

Preparación:

1 - Con la panificadora, primero poner los tres ingredientes de la masa madre y los dejáis amasar 5 minutos. Paráis la máquina y esperáis unos 10 minutos o hasta que la masa esté doblada.

2 - Ahora añadir el resto, en el mismo orden que está puesto, dentro de la cubeta y poner la máquina, en la función de amasar. (5 minutos amasado, 5 de reposo, 20 de amasar y 1 hora de subida, con algo de calor). Yo lo dejé media hora más .. La masa es elástica como podéis ver.

3 – La volcáis sobre una madera o similar, algo engrasada con aceite y vais cortando porciones de unos 40 gramos si queréis hacer las ensaimadas pequeñas o lo que os parezca.

4 - Pincelad la masa estirada con un poco de manteca y si la deseais rellena, hacer un rulo con el mazapán e ir enrollando con la masa, como si fuera un cigarrillo. Luego configurar la forma de la ensaimada.

5 - Las ponéis encima de la fuente del horno, engrasada o cubierta con papel vegetal y dejar reposar toda la noche o un mínimo de 6 horas.

6 - Las horneáis a 180 grados unos 15 minutos, con calor arriba y abajo y las cubrís con papel de aluminio si empiezan a dorarse demasiado.

7 - Una vez frías, las espolvoreáis con azúcar lustre y ... a disfrutar.

Sara dice que se pueden congelar una vez cocidas ... si llegan a durar demasiado, que será muy difícil, os lo puedo asegurar. Y un buen provecho !!

------------------
Ni que dir-ho, us faran un molt bon profit !!

BANY DE CLEOPATRA O DE LLET, MEL I ROMANÍ / BAÑO DE CLEOPATRA O DE LECHE, MIEL Y ROMERO

Tots ho sabem, per tenir la ment clara hem de tenir també el cos be, descansat i a punt per al nou dia i tot i que , jo la primera, no ens cuidem massa, de tant en tant es bo fer-nos un homenatge i gaudir de uns moments de repòs.
Sens dubte, amb temes greus, és difícil trobar l’equilibri però quan els problemes no ho son tant, els petits remeis ens ajuden a estar millor.
Aquí teniu un casolà oli de bany, fet amb ingredients que tenim a la cuina o coneguts.
No en traurà les arrugues, ni les molles, ni ens farà créixer ni ens farà més rics , però donar-nos un bon bany, en aigua perfumada, ens proporcionarà un relax no es paga amb diners i ens deixarà com nous...

Així doncs, perquè no ho fem més???????????????

Parem una mica aquest carro que ens empeny a moure’ns contínuament i dediquem-nos a veure passar els núvols, encara que sigui imaginant-los des de la banyera, mentre estem surant coberts de l’aigua calentona i envoltats d'aquest bany d'olor.
Aquí el teniu,

Ingredients:

- 1 ou
- 1 cullerada i ½ d’oli esencial de romaní (o d'espígol) o una d'oli de girasol i mitja d'oli de romaní (o espígol)
- 1 culleradeta de mel
- 1 culleradeta de xampú o gel suau
- ½ culleradeta de vodka
- 75 ml de llet

Preparació:

1. Batre l’ou amb l’oli i afegir els demés ingredients, removent-ho be i poseu aquesta barreja dins un pot de vidre.
2. Afegiu unes 4 cullerades d’aquest barreja a l’aigua calenta del bany i us doneu el gust d'estar-hi al menys mitja horeta. Guardeu el pot dins la nevera fins que ho torneu a fer servir un altre dia, que espero no sigui massa més endavant...

Aquest bany no és d'escuma sino untuós i us deixarà la pell fina i descansada.
--------------------
Ingredientes:

- 1 huevo
- 1 cucharada y ½ de aceite esencial de romero (o de lavanda ) o una cucharada de aceite de girasol y media de romero (o de lavanda)
- 1 cucharadita de miel
- 1 cucharadita de champú o gel suave
- ½ cucharadita de vodka
- 75 ml de leche

Preparación:

1. Batir el huevo con el aceite y añadir los demás ingredientes, removiendo bien y colocar esta mezcla en un recipiente de vidrio.
2. Añadir unas 4 cucharadas de esta mezcla al agua caliente del baño y os dais el gusto de estar al menos media hora. Guardad el recipiente en la nevera para volverlo a utilizar otro día, que espero que no sea mucho más tarde.. Y que a todos os vaya bien....

Este baño no es de espuma sino untuoso y os dejará la piel fina y descansada.

---------------------

I que a tots us vagi ben be...

GAUDIM DEL QUE TENIM / DISFRUTEMOS DE LO QUE TENEMOS

Avui tot em fa mal. He hagut de fer un esforç per posar aquestes quatre ratlles. Amb l’esquena porto mesos que no dormo be i estic pendent d’un diagnosi. Potser serà una senzilla tendinitis però em limita. Quan tinc que dormir no puc, pel dolor i això em fa anar zombi tot el dia. Una aguanta perquè això ja passarà i no passa i el cos es cansa i la ment, encara més. I el genoll, tampoc no està com hauria desprès de l’operació, pujar i baixar escales és un suplici i serà una simple inflamació però les fiblades que em dona amb un mal gest m’anul·len les ganes de fer qualsevol cosa, ni d’obrir l’ordinador per llegir les vostres noves propostes.

Aquest cap de setmana, a un dominical, la Rosa Montero deia que la felicitat és la manca de dolor i que tenim que intentar disfrutar amb el que tenim, perquè sempre tot es pot torçar i enyorarem allò que teníem quan ens manqui.
Així que, gaudiu si teniu perquè ho hem d’aprofitar tot.

Quan em sento així m’agrada aquest vídeo que us passo. Possiblement ja el coneixereu però per si de cas, és aquest.. Un altre dia, les receptes... avui, repòs de cos i ànima..
----------------------------------
Hoy todo me duele. He tenido que hacer un esfuerzo para poner estas cuatro rayas. Con la espalda llevo meses que no duermo bien y estoy pendiente de un diagnóstico. Quizá sea una simple tendinitis pero me limita. Cuando tengo que dormir no puedo, por el dolor y eso me hace ir zombi todo el día. Una aguanta porque esto ya pasará y no pasa y el cuerpo se cansa y la mente, aún más. Y la rodilla, tampoco está como debería después de la operación, subir y bajar escaleras es un suplicio y será una simple inflamación pero las punzadas que me dan con un mal gesto me anulan y me quitan las ganas de hacer cualquier cosa, ni de abrir el ordenador para ver vuestras nuevas recetas.

Este fin de semana, en un dominical, Rosa Montero decía que la felicidad es la falta de dolor y que hemos que intentar disfrutar con lo que tenemos, porque siempre todo se puede torcer y añoraremos lo que teníamos cuando nos falte. Así que, disfrutad si teneis porque se ha de aprovechar todo.

Cuando me siento así me gusta este vídeo que os paso. Posiblemente ya lo conoceréis pero por si acaso, es este .. Otro día, las recetas ... hoy, descanso de cuerpo y alma

ROMESCO LLEUGER DE CARXOFES I PATATES / ROMESCO LIGERO DE ALCACHOFAS Y PATATAS

Com que encara és temps de carxofes i abans de que es posin massa més dures, corro de seguida a presentar-vos un plat d’una cuinera que agrada a molts, la Carme Ruscalleda.
És un bon primer plat, de gust molt suau, equilibrat que també serveix com acompanyament per carn o peix, quan ens queda alguna resta, i no se a vosaltres, però a casa, ens costa encertar i deixar sempre les cassoles netes. Per tant, com amb molts plats que fem, el primer cop que el mengem és la recepta i el segon cop, els aprofitaments, encara que amb un plat de la Rusca, sempre recepta i aprofitaments són de luxe..

Ingredients:

- 800 grams de patates
- 2 quilos de carxofes
- 1 cap d’alls
- 2 nyores
- 35 grams d’avellanes torrades
- 35 grams d’ametlles torrades
- Julivert fresc
- 100 ml de Xerès sec
- Sal i pebre

Preparació:

1- Poseu en remull amb aigua les 2 nyores traient les llavors.
2- En una cassola sofregiu els alls tallats a làmines gruixudes, la polpa de les nyores ( rasqueu la pell remullada de les nyores i la traureu ) i el julivert fresc, sense que els alls es cremin.
3- Tritureu aquesta barreja amb els fruits secs, el xerès i una mica d’aigua.
4- Ho tornem a la cassola i allí hi afegim les patates escapçades, sal i una mica de pebre i ho cobrim d’aigua bullent, millor mineral.
5- Es pelen les carxofes només deixant el cor i es fregeixen en oli d’oliva, senceres.
6- Quan estiguin fetes, assequeu amb paper de cuina l’excés d’oli, les partiu per la meitat i les afegiu a la cassola amb les patates i que acabin de fer-se, absorbent tots els aromes. Proveu i corregiu de sal i pebre.

----------------------------

ROMESCO LIGERO DE ALCACHOFAS Y PATATAS

Ingredientes:

- 800 gramos de patatas
- 2 kilos de alcachofas
- 1 cabeza de ajos
- 2 ñoras o pimientos choriceros
- 35 gramos de avellanas tostadas
- 35 gramos de almendras tostadas
- Perejil fresco
- 100 ml de Jerez seco
- Sal y pimienta

Preparación:
1 - Poner a remojar en agua las 2 ñoras, sin las semillas.
2 - En una cazuela sofreír los ajos cortados en láminas gruesas, la pulpa de las ñoras (rascad la piel remojada de las ñoras y la sacareis) y el perejil fresco, sin que los ajos se quemen.
3 - Triturar esta mezcla con los frutos secos, el jerez y un poco de agua.
4 - Lo volvemos a la cazuela y allí le añadimos las patatas a trozos pero rasgadas, sal y un poco de pimienta y lo cubrimos de agua hirviendo, mejor mineral.
5 - Se pelan las alcachofas dejando solo el corazón y se fríen en aceite de oliva, enteras.
6 - Cuando estén hechas, secar con papel de cocina el exceso de aceite, las cortáis por la mitad y las añadís a la cazuela con las patatas para que terminen de hacerse, absorbiendo todos los aromas. Probad y corregir de sal y pimienta y un buen provecho !!!

Este plato sirve para ser un primero o un acompañamiento de carne, por ejemplo.
----------------------------
I res més a dir-vos.
Si algun cop us animeu a fer-lo, espero que us agradi i tingueu un bon profit!!!

SOPA DE PEIX / SOPA DE PESCADO

Avui toca sopa. Encara fa una mica de fred i ve de gust. Així que aprofitant aquests caps de raps, amb fetge inclòs, que trobo a vegades, doncs vaig fer aquesta sopa de peix.

Molts cops penso que perquè fer entrades de receptes que possiblement tots ja feu o coneixeu però, m’he adonat que sempre hi ha algú que no i com que són plats ja habituals a casa, fins i tot em fa il·lusió de compartir, com un petit homenatge a les dones de la família, que , de sempre, han cuinat a casa meva i ens ho han tramés, avies, mares, tietes... Els homes, s’ho han menjat la mar de be però no han participat massa..
Aquí està la sopa de peix de la mare...

Ingredients:

- 1 cap de rap gros, tallat en 3 o 4 trossos, amb el fetge inclòs, sencer (bàsic, importantíssim i si n’hi ha ,ho complemento amb algun fetge de rap més, mmmm.... deliciós...)
- 3 tomàquets madurs
- 1 ceba grossa
- 3 grans d’all
Picada:
- Un grapat d’ametlles torrades
- julivert, fresc o sec
- 2 llesquetes de pa fregit
- 1 gra d’all

Preparació:

1- Poseu a bullir en una olla gran el cap de rap escapçat i el fetge o fetges sencers.
2- Mentrestant feu un sofregit amb la ceba a llunes, els tomàquets a trossos i amb pell i els grans d’all. No cal picar petit.
3- Quan faci una mitja hora que bull el peix hi afegiu el sofregit i deixeu una ½ hora més.
4- Feu una picada amb les ametlles, les llesques de pa fregit, el gra d’all i el julivert.
5- Coleu el brou i passeu pel xino, traient-hi el màxim de substància.
6- Trieu, esmicoleu i torneu a afegir dins l’olla els trossos de rap que trobeu i el fetge de rap sencer i afegiu-hi la picada. Deixeu bullir uns 10 minuts més.
7- Serviu amb pa fregit i el peix esmicolat i .... a disfrutar de la sopa...

Quan a nosaltres ens sobra o fem una gran olla amb més d’un cap de rap i més fetges, al dia següent aprofitem el caldo per fer un arròs de peix, únicament amb aquest brou i queda molt, molt bo.
------------

SOPA DE PESCADO

Ingredientes:

- 1 cabeza de rape grande, cortado en 3 o 4 trozos, con el hígado incluido, entero (básico, importantísimo y si hay, lo complemento con algún hígado de rape más… mmmm .... delicioso ...) - 3 tomates maduros
- 1 cebolla grande
- 3 dientes de ajo

Picada:
- Un puñado de almendras tostadas
- Perejil, fresco o seco
- 2 rebanaditas de pan frito
- 1 diente de ajo

Preparación:

1 - Poner a hervir en una olla grande la cabeza de rape troceado y el hígado o hígados enteros.
2 – Mientras, haga un sofrito con la cebolla a lunas, los tomates a trozos y con piel y los dientes de ajo. No hace falta picarlos pequeños.
3 - Cuando haga una media hora que hierve el pescado se añade el sofrito y dejar hervir una ½ hora más.
4 - Haga una picada con las almendras, las rebanadas de pan frito, el diente de ajo y el perejil.
5 – Una vez ha pasado el tiempo, colar el caldo y pasar por el chino, sacando el máximo de sustancia.
6 – Trocee los restos del rape y los devuelve a olla, junto con el hígado de rape entero y añada la picada. Dejar hervir unos 10 minutos más.
7 - Servir la sopa con pan frito y el pescado desmenuzado y .... a disfrutar ...

Cuando a nosotros nos sobra sopa o hacemos una gran olla con más de una cabeza de rape y más hígados, al día siguiente lo aprovechamos para hacer un arroz de pescado, solo con este caldo y queda muy, muy bueno.
---------------

Espero que us agradi… i un bon profit !!

BRIOXOS DE DIMARTS DE CARNAVAL O SEMLOR / BRIOCHES DE MARTES DE CARNAVAL O SEMLOR

Aquest dimarts va ser el dimarts de Carnaval del nostre estimat rei Carnestoltes, i , casualitats de la vida, a casa es va prendre unes postres típiques d’aquest dia però típiques d’on ????????? Doncs dels països nòrdics, sobretot de Suecia i Finlandia.
No us penseu que hi tinc algú allà dalt, no... ara be, m’he llegit amb gust els dos llibres de la trilogia del suec Stieg Larsson però tampoc crec que aquest fet m’hagi influït massa. Més aviat els ingredients d’aquest postre i que la massa portés nata líquida. Després de fet he trobat d’altres receptes que la nata la substitueixen per llet però en aquell moment jo la tenia a la nevera i em va venir de gust provar-ho.
Francament, ens ha agradat força. De fet, que sigui tan popular, perquè ara ja el mengen en aquells països des de gener fins abril, alguna cosa ha de tenir. El vam trobar molt fi i amb el farcit de massapà, bo, bo.
És un pastisset potent, a veure si m’enteneu, que no és eteri com la pasta choux o de vent, i es dels que ve de gust menjar amb forquilla i ganivet, tallant a trossosets i assaborint tots els seus aromes.
Vaig fer-ne 6 farcits i 6 sense farcit, com bollo per l’esmorzar... També molt bo de gust.
Aquí el teniu... Us he posat aquest cop la manera de fer-ho amb la panificadora i a ma.

Ingredients per uns 10-12 semlor o semla:

- 1 ou
- 125 grams de mantega tova
- 17 cl de nata líquida o de crema de llet o de llet, sempre tèbia
- ¼ de culleradeta de sal
- 60 grams de sucre
- ½ culleradeta de canyella en pols ( o podeu canviar per cardamom )
- de 350 a 400 grams de farina ( jo vaig posar 375 grs )(després he mirat per internet i cap de les receptes portava farina de força sinò farina normal. Jo la vaig posar de força però suposo que no es imprescindible. Vosaltres mateixos )
- 30 grams de llevat de forner fresc ( jo en vaig posar 25 grams, els que te una pastilla de llevat de les comprades al super )

Massapà per 6 semlors fet amb : 50 grams d’ametlla molta, 50 grams de sucre fi o llustre i 1 cullerada d’aigua.

- 200 ml de nata líquida per muntar per 6 semlors
- sucre fi o en pols

Preparació amb panificadora:

1- Poseu tots els ingredients, seguint l’ordre que estan posats, dins la pani i a amassar i deixeu que reposi dins la màquina l’hora prevista o una mica més perquè dobli el volum.
2- D’allà mateix , un cop deixat reposar, aneu agafant boletes i si voleu les pastes pujades, com jo he fet, les poseu dins uns motllos de muffins o magdalenes grossos durs, per ajudar-los a pujar o si voleu que quedin més tipus panets, més amples, doncs feu boletes que anireu deixant sobre la plàtera del forn, mantegada o damunt de paper de forn i deixeu que tornin a pujar.
3- Es pinzellen amb ou batut i es couen a uns 200-225 graus durant uns 10 minuts, fins que estiguin daurats.

Preparació a ma:

1- Barregeu l’ou amb la nata o crema de llet o la llet i afegiu el llevat.
2- Ara incorporeu el sucre, la sal, la canyella, la mantega i part de la farina i barregeu be.
3- Ara acabeu de posar-hi la resta de la farina, remenant amb cullera de fusta fins que quedi una pasta ben fina.
4- Bolqueu la pasta damunt d’una superfície enfarinada i treballeu-la fins tenir una pasta tova. I continueu treballant-la uns 10 minuts més fins que quedi ja elàstica.
5- Poseu la massa dins un bol engreixat amb mantega i ho deixeu tapat, en un lloc calent, fins que augmenti el doble, sobre una hora i mitja.
6- Un cop pujat, l’amasseu una mica damunt d’un lloc enfarinat i feu 10-12 boletes per posar al forn.
7- Seguiu les indicacions dels punts 2n.i 3r. de dalt.

Per fer el massapà: En un bol ajunteu les ametlles moltes, el sucre fi i l’aigua i ajunteu una mica fins que quedi tot fet una massa, sense amassar massa, només ajuntar. Si voleu més quantitat, augmenteu en proporció ( 100- 100 y 2 cullerades d’aigua)

Acabament:

- Un cop fets aquests brioixos , de nom semlor o semla, els talleu la part de dalt, com si els talléssiu una llesca i la guardeu.
- Amb una cullera petita els buideu una mica i guardeu la pasta que us sobri.
- Ajunteu aquests retalls del briox amb la massa del massapà i empleneu be el forat fet.

- Munteu la nata líquida sense sucre i empleneu una mànega pastissera i feu una roseta de nata damunt del briox emplenat de massapà. - Tapeu amb la llesca que abans heu tallat del briox i ensucreu-la amb sucre fi per sobre ..... i a disfrutar com els suecs, finesos, noruegs, etc, etc.. però aquí, a la nostra terra.
---------------------

BRIOCHES DE MARTES DE CARNAVAL O SEMLOR O SEMLA

Ingredientes para unos 10-12 semlors:

( Yo hice la mitad para rellenar y la otra mitad para tomar como bollitos, sin relleno)

- 1 huevo

- 125 gramos de mantequilla blanda

- 17 cl de nata líquida o de crema de leche o de leche, siempre tibia

- ¼ de cucharadita de sal

- 60 gramos de azúcar

- ½ cucharadita de canela en polvo (o podeis cambiar por cardamomo)

- De 350 a 400 gramos de harina ( Yo puse 375 grs )(después he mirado por internet y ninguna de las recetas llevaba harina de fuerza sino harina normal. Yo la puse de fuerza pero supongo que no es imprescindible. Vosotros mismos)

- 30 gramos de levadura de panadero fresco (yo puse 25 gramos, los que tiene una pastilla de levadura fresca de las compradas en el super)

Mazapán para rellenar 6 semlors hecho con: 50 gramos de almendras molidas, 50 gramos de azúcar fino o lustre y 1 cucharada de agua. Si queréis mas cantidad, aumentar en proporción ( 100-100 y 2 cucharadas de agua)
- 200 ml de nata líquida para montar para 6 pastelitos

- Azúcar fino o en polvo

Preparación con panificadora:

1 - Poner todos los ingredientes, siguiendo el orden que están puestos, dentro de la Pani y amasar y dejar que repose en la máquina la hora prevista o algo más para que doble el volumen. 2 - De allí mismo, una vez dejado reposar, vais cogiendo bolitas y si queréis las pastas altas, como yo he hecho, las ponéis en unos moldes de muffins o magdalenas grandes duros, para ayudarles a subir o si queréis que queden más tipos panecillos, más anchas, pues hacer bolitas que iréis dejando sobre la fuente del horno, enmantecadas o sobre papel de horno y dejar que vuelvan a subir otra vez.

3 - Se pincela con huevo batido y se cuecen a unos 200-225 grados durante unos 10 minutos, hasta que estén dorados.

Preparación a mano:
1 - Mezclar el huevo con la nata o crema de leche o la leche y añadir la levadura.

2 - Ahora incorporamos el azúcar, la sal, la canela, la mantequilla y parte de la harina y mezclar bien.

3 - Ahora acabar de poner el resto de la harina, removiendo con cuchara de madera hasta que quede una pasta muy fina.

4 - Volcad la pasta sobre una superficie enharinada y trabajar hasta tener una pasta blanda. Y siga trabajando unos 10 minutos más hasta que quede ya elástica.

5 - Poner la masa en un recipiente engrasado con mantequilla y déjelo tapado, en un lugar caliente, hasta que aumente el doble, sobre una hora y media.

6 - Una vez subido, amasadlo un poco sobre un lugar enharinado y haga 10-12 bolitas para poner al horno.

7 - Siga las indicaciones de los puntos 2n.i 3r. de arriba. Para hacer el mazapán: En un cuenco juntamos las almendras molidas, el azúcar lustre y el agua y lo mezclamos un poco hasta que quede todo hecho una masa, sin amasar demasiado, solo unir los ingredientes.

Finalización:

- Una vez hechos estos brioches, de nombre semlor o semla, les cortamos la parte de arriba, como si les cortarais una rebanada y la guardáis.
- Con una cuchara pequeña los vaciáis un poco y guardar la pasta que os sobre.
- Juntáis estos recortes de la bollería con la masa del mazapán y rellenar bien el agujero hecho.
- Montad la nata líquida sin azúcar, rellenar una manga pastelera y hacer una roseta de nata encima de la bollería rellenada del mazapán.
- Tapar con la rebanada que antes habéis cortado y espolvorearlo con azúcar lustre por encima ..... y a disfrutar como los suecos, finlandeses, noruegos, etc, etc .. pero aquí, en nuestra tierra.

Disfruté haciéndolos y espero que vosotros también, si os animais.. Un buen provecho!!

---------------------------
Vaig disfrutar fent-los i espero que vosaltres també si us animeu.. i un bon profit !!!!

OLIVES ENRIQUIDES / ACEITUNAS ALIÑADAS

Que bones que són les olives, veritat? Avui en dia n’hi ha de moltes varietats i tant si es va a una parada especialitzada com a un super gran, que en venguin al detall, en trobem de tots colors i tipus.
Un dia d’aquest hivern vam anar al Restaurant L'olla de Llivia ( Els hi farem propaganga que van estar força amables al donar-nos la recepta) i ens van posar per picar, abans de començar a dinar, unes olives que ens van agradar molt, tant les olives com l’oli que deixaven al plat i que l’aprofitàvem per sucar-hi pa.
Per variar, vaig preguntar com les feien . És d’una forma senzilla i lògica, però a vegades és quan t’ho diuen que tu hi caus.
Possiblement ja ho coneixeu però per als que no...

Ingredients:

- 3 tipus d’olives, a parts iguals: arbequines, manzanilla o verdes i les d’aragó o camperes (les negres amb pinyol i una mica seques), comprades ja curades, a punt per menjar ( les que es venen al detall o en pot )
- Oli d’oliva suau
- Herbes: sajolida, farigola, romaní, llorer.
- Grans d’all
- Bitxo a trossos

Afegit després: No us preocupeu massa per les quantitats d'herbes i de grans d'all que poseu. Millor més que menys. De bitxo, jo en vaig posar 1 en tota l'olla i ni es notava.

Preparació:

1- Poseu les olives ben escorregudes del líquid que tinguin dins un pot que es pugui tapar, barregeu-les amb les herbes, els grans d’all pelats i el bitxo a trossos i cobriu-ho tot amb l’oli d’oliva. Poseu-les a capes, primer olives, després herbes, després olives, herbes, etc. L'última capa d'herbes.
2- Tingueu-les així macerant, UN MINIM D'UN MES, en un lloc fresc... i després, a picar com desesperats...

ÚLTIM AFEGIT: com que pels comentaris deixats he notat que hi ha diferents persones que tenen la possibilitat de collir les olives del mateix arbre, si voleu saber com s'arreglen i s'adoben , AQUÍ teniu una bona explicació. Després, sempre podeu acabar-les com us he explicat a dalt i us aguantaran molt de temps.
-------------------
ACEITUNAS ALIÑADAS

Ingredientes:

- 3 tipos de aceitunas, en la misma proporción: arbequinas, manzanilla y las de aragón o camperas (las negras con hueso y algo arrugadas.), compradas ya curadas, a punto para comer ( las que se compran a granel o en bote)
- Aceite de oliva suave
- Hierbas: ajedrea, tomillo, romero, laurel
- Dientes de ajo pelados
- Guindilla a trozos

Añadido después: No os preocupeis mucho por las cantidades de hierbas y dientes de ajo que pongais. Mejor más que menos. Yo puse una guindilla en toda la olla y ni lo notamos.

Preparación:

1 - Poner las aceitunas bien escurridas del líquido que tengan en un bote que se pueda tapar, mezclarlas con las hierbas, los dientes de ajo sin piel y la guindilla a trozos y cubrirlo todo con el aceite de oliva. Ponerlo en capas, primero aceitunas, después hierbas, después aceitunas, hierbas, etc. y finalizar con hierbas.
2 - Téngalas así macerando, UN MINIMO DE UN MES , en un lugar fresco ... y luego, a picar como desesperados ..

ULTIMO AÑADIDO: Como de los comentarios dejados hay diversas personas que tienen la posibilidad de coger las aceitunas del mismo arbol, si quereis saber como se desamargan y se aliñan, AQUÍ teneis una buena explicación. Después, una vez aliñadas las podeis hacer tal como se indica arriba y os aguantaran mucho tiempo.

-----------
A veure si us agraden… Un bon profit !!!

EL MEU PRIMER TORTELL / MI PRIMER ROSCON

Son tan macos... rodonets, amb les seves fruites de colors, amb aquelles cireres lluents...

Quan els veia a les entrades que fèieu pensava...ohhhh, jo en vull un però ... això de pastar a ma... em retenia. Soc d'aquelles que a la cuina tot queda esquitxat i empolsat, de farina, de nata, de massa, de tot.. Que no, que no era per mi...

I..... taxan, taxan... la pani va arribar a casa i.... em sap greu dir-ho però la tinc esclavitzada....
Eh, bufona.... a pastar... i ella, ni mu... pasta que pastaràs fins que jo dic... et deixo descansar... Però la tracto be... quan acaba, l'abraço mentre la guardo ( és que com és grosseta, l'encerclo amb els braços, que sinó, cau...) i no li dono petons perquè els de casa no ho entendrien... però vosaltres sí, veritat? Mua, Mua, Mua.... per al tortellet que m'has fet, reina.....

Extreta la recepta d'un expert pastisser que tots coneixeu , Harry Haller, de I-recetas , ell ho ha fet a ma i jo a màquina. Per tant, qui s'animi i no tingui panificadora, aquí pot trobar com ell l'ha fet.
Com de costum, per llegir a corre-cuita, quan el tortell estava pujant magníficament, em vaig adonar que m'havia descuidat de posar-hi el sucre humit per damunt i a l'obrir massa estona el forn per posar-ho be, i la massa va baixar i així va quedar. No està malament però hagués sortit millor. No puc posar la fotografia del tortell tot sencer perquè va sortir desenfocada. Queda gros , de la mida d'una plàtera del forn i és de briox. Aquí el teniu...

Ingredients per posar-ho en aquest ordre a la panificadora: (Gairebé imprescindible balança elèctrica ... o molt bon ull)

- 25 ml. de llet tèbia o 15 grams de llet en pols desfeta en 25 ml. d'aigua
- 20 ml de rom o de conyac
- 12 ml d'aigua de taronger ( azahar)
- 105 grs de mantega o 90 grs de mantega i 15 grs de llard
- 50 grs de sucre
- 15 grs de mel
- 2 ous petits sencers o uns 105 grams d'ou
- 6 grs de sal
- La ratlladura d'una o de dues taronges, a gust
- La ratlladura d'una llimona
- 275 grs de farina de força
- 20 grs de llevat de forner fresc. A l'estiu se'n posaria només 15 grs.

Preparació:

1- En aquest ordre ho poseu tot a la panificadora i engegueu el programa de pastar. El meu és de 5 minuts de pastar, 5 de repòs, 20 de pastar i desprès 1 hora de pujada, amb una mica d'escalfor. Jo el vaig deixar 2 hores reposant a la panificadora. El tacte és sec i es pot tocar sense enganxar-se.
2- Damunt d'un paper de forn o d'una planxa de silicona es volca la massa i es fa un bon forat al mig, deixant-ho com el típic tortell, rodó o allargat.
3- Jo el vaig deixar tota la nit dins el forn, apagat, que anés pujant. Si teniu pressa, a menys de 30 graus ,el podeu pujar dins el forn encès, fins que quedi doblat el seu volum.
4- El traieu del forn, si el teniu allà pujant, i mentre el preescalfeu a 200 graus, el pinteu amb ou batut i damunt, l'aneu guarnint amb fruita confitada: cireres, fruita picada , pell de taronja, i també amb ametlles a làmines. Finalment ( no feu com jo que em vaig oblidar ... ) hi tireu per sobre sucre humit amb conyac o amb aigua, fent pastetes.
5- Al forn, a 200 graus, uns 20-25 minuts. Si veieu que es torra massa per sobre, el protegiu amb un paper d'alumini. Deixeu refredar... i a menjar.....Fred, el podeu farcir amb nata, trufa, crema...
---------------

ROSCON DE BRIOCHE
( si quereis hacerlo a mano, aquí teneis la receta)


Ingredientes para ponerlos en este orden en la panificadora (casi imprescindible balanza eléctrica... o muy buen ojo )

- 25 ml de leche tibia o 15 grs de leche en polvo en 25 ml de agua
- 20 ml de coñac o de ron
- 12 ml de agua de naranjo (azahar)
- 105 grs de mantequilla o 90 grs de mantequilla y 15 grs de manteca
- 50 grs de azúcar
- 15 grs de miel
- 50 grs de azúcar
- 15 grs de miel
- 2 huevos pequeños o unos 105 gramos de huevo
- 6 grs de sal
- La ralladura de una naranja o de dos (al gusto)
- La ralladura de una lllimona
- 275 grs de harina de fuerza
- 20 grs de levadura fresco disuelto en un dedo de agua azucarada. En verano se necesitarían 15 grs.

Preparación:

1 - En este orden se pone todo en la panificadora e inicie el programa de amasar. El mío es de 5 minutos de amasar, 5 de reposo, 20 amasar y 1 hora de subida con un poco de calor. Yo lo dejé dos horas reposando en la panificadora. El tacto de la masa es seca y se puede tocar sin pegarse.

2 - Sobre un papel de horno o de una plancha de silicona se vuelca la masa y se hace un buen agujero en medio, dejándolo como el típico roscón, redondo o alargado.

3 - Yo lo dejé toda la noche dentro del horno, apagado, para que fuera subiendo. Si tiene prisa, a menos de 30 grados, puede leudar en el horno encendido, hasta que quede doblado su volumen.

4 - Se saca del horno, si lo teneis allí subiendo y mientras se precalienta a 200 grados, pintais el roscón con huevo batido y encima, lo vais adornado con fruta confitada: cerezas, fruta picada, piel de naranja y también con almendras a láminas. Finalmente (no hagais como yo, que me olvidé ...) se tira por encima azúcar húmedecido con coñac o con agua, haciendo montoncitos.

5 – Hornear a 200 grados, unos 20-25 minutos. Si ve que se dora demasiado por encima, lo protegeis con un papel de aluminio. Dejar enfriar ... y a comer ... En frío, lo podeis rellenar con nata, trufa, crema ...
-------------------------------
I va durar per als postres d'aquell dia... Repetirem, segur ... perquè en va fer ..un bon profit !!

ESCALOPES DE FOIE / ESCALOPINES DE FOIE

Si l’entrada anterior era sana i mig de règim, aquesta és tope colesterol i greix directe a les arteries però... als que ens agrada el foie, no hi podem fer res. No hi pensem fins desprès de menjar-ho i ens quedem tan a gust pensant en com estava de bo.
Afortunadament és un menjar que no es fa sovint, que sinó...uf...per la salut.

Quan vaig conèixer aquesta manera de coure el foie cru, em va semblar força curiosa i la vaig provar de seguida i realment estalvia molt feina si el que es vol fer són les escalopes de foie.
Algun cop jo havia cuit volta i volta els talls de foie crus i tot era greix i al plat, la presència no era massa maca un cop cuit. Li faltava un no se què.
Ara em sembla que ja l’he trobat.
Un cop el foie està fet així, semicuit, sua un munt de greix i quan es passa per la paella, ja gairebé no en treu i queda ferm i sencer, maco de vista.
Ja se que és pot fer com la majoria sabeu, traient nervis, sang i demés coses i fent-lo coure i posant pes a damunt.
Aquesta altra manera és realment còmoda i la recepta diu que es pot menjar un cop fet com semi cuit, amb sal i pebre per damunt i escampat sobre torrades o passat per la paella, volta i volta.
Les hem provades les dues. A casa, amanit sobre torrades l’han trobat poc semicuit. Ara be, van deixar el plat net.
Com escalopes, ens va encantar. Textura fina, compacta.. molt bo en general.

Sense més històries, aquí ho teniu...

Ingredients:

- Una bossa envasada al buit d’un foie de 500-600 grams, aproximadament.

Preparació:

1- Feu bullir en una olla uns 3 litres d’aigua.
2- Quan arranqui el bull, apagueu el foc, retireu l’olla dels fogons i submergiu-hi la bossa directament, sense obrir ni manipular. (Ajudeu-vos d’alguna cosa perquè quedi ben coberta de l’aigua, com el que veieu aquí)
3- Deixeu-la dins de l’olla fins que l’aigua s’hagi refredat del tot.
4- Quan sigui freda, traieu el foie de l’aigua i el deixeu reposar a la part baixa de la nevera 6 hores.
5- En el moment de fer-lo servir, talleu la bossa, retireu l’excés de greix que ha suat ( el guardeu, que és molt bo per fer qualsevol guisat) i en feu llesques.
6- Si el voleu menjar així, com semi cuit, l’amaniu amb sal i pebre ( millor sal maldon i pebre de Szechwan), i el mengeu acompanyat de pa torrat.
7- Si el voleu menjar com escalopa, el passeu per la paella, sense res d’oli, i ... a disfrutar..

AFEGIT DESPRÉS: Si voleu menjar-ho tipus escalopa a la planxa, deixeu el fetge dins la bossa a refredar i quan el talleu, les escalopes tindran la forma natural del fetge però si el voleu menjar tipus semicuit, suposo ( perquè no ho he provat ) que podrieu posar la bossa dins un motlle com per exemple de plumcake, posar-hi un pes damunt ( com va explicar la Merce, un cartró folrat amb paper d'alumni que tapi el motllo, amb un cartró de llet damunt, fent pes) i deixar-ho així les 6 hores, perquè agafi una forma més rectangular, com els de compra.

--------------------------
ESCALOPINES DE FOIE

Ingredientes:

- Una bolsa envasada al vacío de un foie de 500-600 gramos, aproximadamente.

Preparación:

1 - Haga hervir en una olla unos 3 litros de agua.

2 - Cuando arranque el hervor, apague el fuego, retire la olla de los fogones y sumerja en ella la bolsa directamente, sin abrir ni manipular. (Ayudaros de algo para que quede bien cubierta en el agua, como lo que veis aquí)

3 - Dejar la bolsa dentro de la olla hasta que el agua se haya enfriado del todo.

4 - Cuando esté fría, sacar la bolsa del foie del agua y dejar reposar en la parte baja de la nevera 6 horas.

5 - En el momento de utilizarlo, cortar la bolsa, retirar el exceso de grasa que ha sudado (pero guardar esta grasa, que es muy buena para hacer cualquier guisado) y los cortáis en rebanadas. 6 - Si se desea comer así, como semi cocido, aliñar con sal y pimienta (mejor sal maldon y pimienta de Szechwan), y comer acompañado de pan tostado.

7 - Si se desea comer como escalopa, pasarlo por la sartén, sin nada de aceite, vuelta y vuelta y ... a disfrutar .. Buen provecho!!!

AÑADIDO DESPUES: Si quereis tomarlo tipo escalopa, a la plancha, lo dejais reposar dentro de la nevera en su misma bolsa y al cortarlo tendrá la forma natural del higado pero si quereis tomarlo tipo demicuit, supongo ( porque no lo he probado ) que podriais poner la bolsa dentro de un molde tipo plumcake, con un peso encima ( tal como explicaba Mercè, coger un trozo de cartón que tape el molde ,forrarlo con papel de aluminio, y ponerle un cartón de leche encima para que haga peso) Así os quedaria, creo, con la forma típica del que se compra.

----------------

Si us animeu a provar-ho, que tingueu un bon profit !!!

AMANIDA SIMFONIA DE CANONGES / ENSALADA SINFONIA DE CANONIGOS

Avui toca un plat sa i de mig règim, d’aquells que ens ajuden a cuidar-nos d’aquells excessos que ens ha produït la bona vida que ens donem, gourmet o gormand, i que fa que la roba s’arronsi i s’arronsi sense parar..
Aquí teniu una amanida que li agrada molt a la Mireia Carbó i que sempre recomana a les seves classes de cuina.
És com una simfonia de gustos i de contrastos que, tot ben orquestrat, ens desemboca en un plaer per un plat verd amb el que ens sentirem prou be després de menjar-lo. Al menys, amb pocs remordiments perquè les quantitats de porta de formatge i nous les podeu posar al gust i ja depen de vosaltres... Porteu-vos be...
Sense més, aquí està...

Ingredients:

- Canonges
- Formatge blau ( roquefort o similar )
- Peres
- Nous
- Vinagre de xerès
- Oli
- Mel

Preparació:

1- Feu una vinagreta amb l’oli, el vinagre i la mel, en la quantitat i gust que vulgueu.
(Una vinagreta clàssica es fa amb aquesta proporció: 3 cullerades d’oli per una de vinagre. A la vinagreta de mel hi podeu afegir, a més, una cullerada de mel. La proveu i si la voleu més dolça, hi poseu més mel)
2- Peleu les peres i les talleu a daus.
3- Peleu les nous i les trenqueu a trossos.
4- Esmicoleu el formatge blau a bocins.
5- Sobre cada plat, poseu una base de canonges, a damunt trossets de pera, el formatge blau, les nous i hi tireu damunt una mica de la vinagreta de mel... i a gaudir del plat...
---------------------------------
ENSALADA FINA DE CANÓNIGOS

Ingredientes:
- Canónigos - Queso azul ( roquefort o similar )- Peras - Nueces - Vinagre de jerez - Aceite - Miel

Preparación:
1 - Hacer una vinagreta con el aceite, el vinagre y la miel, en la cantidad y sabor que se desee. (Una vinagreta clásica tiene esta proporción: 3 cucharadas de aceite por una de vinagre. En la vinagreta de miel se puede añadir, además, una cucharada de miel. La probais y si desea más dulce, se pone más miel )

2 - Pelar las peras y cortarlas en dados.

3 - Pelar las nueces y las rompéis en trozos.

4 - Desmenuzar el queso azul a pedazos.

5 - Sobre cada plato, poner una base de canónigos, encima trocitos de pera, el queso azul, las nueces y aliñár con un poco de vinagreta de miel ... y disfrutar del plato ...
_________________-

I esperant que us agadi.. un bon profit !!!

FREGINADA DE CINTES DE PEIX I DE FETGE DE RAP/FRITADA DE CINTAS DE PESCADO Y DE HIGADO DE RAPE

Aquest ha estat un cap de setmana de peix. Varem comprar un magnífic rap sencer que estava be de preu, amb un fetge fresc, que sobresortia com si ens cridés... Ei... que soc per vosaltres...
I dit i fet, cap a casa, juntament amb més fetges de rap que ens van vendre solts i unes cintes, rosades com la frase aquella ... rosa on l’amor s’hi posa... Doncs això..
Hem preparat una sopa de peix i una cua de rap guisada que un altre dia us posaré i també aquesta freginada.
Probablement tots la coneixeu però potser hi ha algú que no sap que es poden cuinar d’aquesta manera, simplement fregits.
Aquí està...

Ingredients:

- Cintes de peix una mica grosses
- Fetge de rap
- Farina
- Sal

Preparació:

1- Talleu el cap i la punta de la cua a les cintes i si són bastant llargues, les talleu en dues mitats. També talleu a trossos el fetge de rap.
2- Saleu les cintes i el fetge.
3- Poseu farina dins una bossa de plàstic, hi tireu les cintes i el fetge tallat a trossos , la tanqueu amb la ma i sacsegeu perquè quedi tot ben impregnat de la farina.
4- Fregiu amb oli calent i mengeu... gairebé obligatori amb els dits si voleu treure be l'espina central de les cintes ( última fotografia ) i gaudiu amb la seva carn blanca i la cremositat del fetge..
-------------------
FRITADA DE CINTAS DE PESCADO E HIGADO DE RAPE

Ingredientes:

- Cintas de pescado un poco grandes - Hígado de rape - Harina - Sal

Preparación:

1 - Cortar la cabeza y la punta de la cola a las cintas y si son bastante largas, partirlas en dos mitades. También cortar a trozos el higado de rape.

2- Salar las cintas y el hígado.

3 - Poner dentro de una bolsa de plástico la harina, se tira dentro las cintas y el hígado, la cerrais con la mano y la sacudís para que quede todo bien impregnado con la harina.

4 - Freis con aceite caliente y comed .... casi obligatoriamente con los dedos si quereis sacar bien la espina central de las cintas ( última fotografia ) y disfrutad de su carne blanca y de la cremosidad del higado..

----------------------
Si coneixeu aquest freginat, ja sabeu que es bo i si no… doncs animeu-vos quan les veieu.. i un bon profit!!

MINI PANETS DE LLET SEMIBRIOXATS/BOLLITOS DE LECHE

Ho confesso....

M’ho estic passant pipa amb la panificadora. Això d’embrutar-me les mans no m’agrada però les masses, sí !!!
Un problema ja solucionat. L’aparatet aquest ho amassa i jo miro passar els núvols.

Vaig voler provar una recepta que tenia las recetas de Sara perquè feia servir farina normal i vaig pensar.. a veure que tal... i el resultat va ser bo i sobretot, gratificant. Tenen un gust entre el briox i el pa i són tovets, ideals tant per menjar amb mantega i melmelada com combinant-ho amb salat.
Ara be, a ella n’hi van sortir 35 i a mi 21...misteris de l’univers... que ja no intento esbrinar, que la cuina és molt seva, ja ho sabem tots. Perquè veieu la mida ( uns 40 grams de massa en cru ) els he posat dins la bossa d'una baguette i aixì us doneu una idea.
Aqui els teniu,

Ingredients:

- 250 ml. de llet tèbia
- 2 cullerades grosses i plenes de mel
- 70 grams de mantega, una mica tova
- 1 ou
- 20 grams aproximadament de llevat de forner o premsat, desfet en un dit d’aigua tèbia o 2 culleradetes de café de llevat sec deshidratat.
- 500 grams de farina normal
- 1 polsim de sal

Preparació:

1- Al micro, poseu uns segons la mantega i la mel, perquè s’estovi una mica.
2- Es posa al recipient de la panificadora, en aquest ordre, la llet tèbia, la mantega i lamel, l’ou sencer, la sal, la farina i el llevat desfet.
3- S’amassa i es deix llevar la massa. A la meva màquina, programa 11 ( 5 minuts d’amassat, 5 de repós, 20 d’amassat i 1 hora de repòs per llevar).
( Jo em vaig oblidar de la massa i em sembla que encara la vaig deixar reposar mitja hora més)
4- Del mateix recipient, aneu agafant trossos, d’uns 40 grams i els poseu damunt de les safates del forn, cobertes amb paper de forn, i els li doneu una mica de forma allargada.
5- Els poseu separats, perquè creixeran de nou, els pinteu amb ou batut i llet ( jo em vaig estalviar l’ou i només els vaig pintar amb llet) , els feu uns talls a la part de dalt amb un cutter o similar i els deixeu reposar uns 30 minuts més.
6- Els coeu al forn, dalt i baix, preescalfat, a 180-200 graus, uns deu minuts, fent tandes, primer una safata i després l’altra.
7- i apa, a menjar-los...

---------------------
BOLLITOS DE LECHE O MEDIAS NOCHES

Ingredientes:

- 250 ml. de leche tibia - 2 cucharadas grandes y llenas de miel
- 70 gramos de mantequilla, un poco blanda
- 1 huevo
- 20 gramos, aproximadamente, de levadura de panadero o prensada, deshecha en un dedo de agua tibia o dos cucharaditas de café de levadura seca deshidratada
- 500 gramos de harina normal
- 1 pizca de sal

Preparación:

1 - En el micro, poner unos segundos la mantequilla y la miel, porque se ablanda un poco.
2 - Se pone en el recipiente de la panificadora, en este orden, la leche tibia, la mantequilla y la miel, el huevo entero, la sal, la harina y la levadura desleida.
3 - Se amasa y se deja leudar la masa. En mi máquina, programa 11 (5 minutos de amasado, 5 de reposo, 20 de amasado y 1 hora de reposo para la subida). (Yo me olvidé de la masa y me parece que todavía la dejé reposar media hora más)
4 - Del mismo recipiente, ir cogiendo trozos, de unos 40 gramos y los poneis encima de las bandejas del horno, cubiertas con papel de horno, y les dais un poco de forma alargada.
5 - Los poneis separados, porque crecerán de nuevo, los pintais con huevo batido y leche (yo me ahorré el huevo y sólo los pinté con leche), les haceis unos cortes en la parte superior con un cutter o similar y los deja reposar unos 30 minutos más.
6 - Los horneais, arriba y abajo y ya precalentado, a unos 180-200 grados, unos diez minutos, haciendo tandas, primero una bandeja y luego la otra.
7 - y … a comerselos ... un buen provecho !!
-------------
I ja podeu comprovar l’esmorzar de senyors que ens podrem donar un dia qualsevol... a la salut de la maquineta del pa... i ens farà realment, un bon profit ....

TRUFES DE COCO ( O DE RECICLATGE )/TRUFAS DE COCO

Aquesta recepta la feia la meva avia i és dels temps on no hi havia tanta abundor, res és llençava i tot es reutilitzava.

I per què de reciclatge ????

Doncs perquè per fer aquestes trufes, un terç dels ingredients provenen d’altres receptes, com d’un brou, d’unes verdures bullides, d’una menestra... ja que aquest ingredient és la pastanaga i la podeu bullir i us donarà gust a d’altres plats i l’aprofitareu aquí. No cal bullir-les soles expressament.

I aquestes trufes, fresques, de la nevera, tenen un intens gust a coco que et recupera quan es ve cansat i mort i necessitem alguna cosa dolceta que ens pugi els ànims, la serotonina o la moral.

Aquí estan...

Ingredients:

- la mateixa quantitat de pastanaga bullida, de coco ratllat i de sucre fi, llustre o glaç.

Preparació:

Aixafeu la pastanaga amb una forquilla i la barregeu amb el sucre i el coco i feu boles, que les arrebosseu de coco ratllat i a la nevera. ( El meu truqui: trituro amb l'1-2-3 el sucre normal perquè quedi sucre glaç o en pols i quan ja està, hi afegeixo la pastanaga bullida i ho trituro tot junt, perquè quedi ben fi)

(Per tenir en compte: Si el brou on es bull les pastanagues porta ceba i all, no les feu servir per aquesta recepta)

----------------------------

TRUFAS DE COCO

Ingredientes:

- la misma cantidad de zanahoria hervida, de coco rallado y de azucar glas o lustre.

Preparación:

Se aplasta la zanahoria con un tenedor y se mezcla con el azucar y el coco, se hacen bolitas , se reboza con coco rallado y a la nevera. ( Mi truqui: trituro con el 1-2-3 el azucar normal para que quede glas y cuando ya està, añado la zanahoria hervida y lo trituro junto para que quede bien fino)

(A tener en cuenta: si se hierven las zanahorias en un caldo que lleve cebolla y ajo, no utilizar estas zanahorias para esta receta. De cualquier otro hervido, no hay problema para hacerlas servir porquè no se nota ningún gusto una vez mezcladas con los demás ingredientes)

Y buen provecho..

--------------------

I si les proveu, un bon profit !!!

L'OSSOBUCO QUE ENS ENAMORA O "A LA MILANESA"

Doncs sí, és aquest i no un altre, ho confessem, és el nostre....
Ens varem conèixer fa més de 20 anys i li hem estat fidels tot aquest temps !!!!

I no l’hem canviat per aquells que hem provat a d’altres llocs, amb diferents ingredients.
Ell mai ens ha fallat, ens ha donat uns plaers olfactius i de paladar que encara ens atabalen i tot i saber que a partir d’ara, si algú el reclama , ens farà el salt cap alguna altra casa..... ho entenem, no el podem retenir per sempre i l’hem de compartir ... així que, aquí el teniu... talleu-lo be.... i que el vostre plat quedi net com el nostre ...

Ingredients per 2 persones:

- 2 ossobucos, amb força moll d’os si pot ser
- Sal
- Farina
- Un bon tros de mantega
- Vi blanc, mig vas
- ½ litre de brou de carn calent ( o 2 vasos d'aigua i 1/2 pastilla de brou concentrat)
- 1 o 2 dents d’all ben, ben picats, segons com siguin de grossos
- Pell d’una llimona ratllada
- 1 o 2 cullerades soperes de julivert sec, al gust

Preparació:

1- Saleu els ossobucos, enfarineu-los i els poseu a saltejar dins una cassola amb la mantega.
2- Quan estiguin rossos d’un cantó, els gireu i deixeu que quedin daurats de l’altre.
3- Ara hi tireu el vi blanc i el deixeu reduir uns minuts a foc fort.
4- A continuació hi tireu el brou per sobre, l’all molt ben picat, la pell de la llimona ratllada i el julivert sec.
5- Ho deixeu coure de 45 a 60 minuts, depenent de com sigui de tendre la carn, primer amb la cassola destapada i després, la tapeu perquè el suc no es consumeixi massa. Si això us passa, li afegiu més brou i que es continuï coent una mica més.
6- Us ho mengeu...... sucant pa.

La recepta original ens ve acompanyada d’un risotto a la Milanesa. Mai l’havíem fet però per fer el plat ben rodó, aquest dia el varem cuinar seguint els passos exactes i repetirem, perquè ara si que ens ha lligat del tot a ell.

(Acabo de venir d'una classe de cuina de risottos i ens han dit que aquests arrossos porten ceba picada i ofegada al princi, amb la mantega, durant 1 minut i mig , fins que quedi transparent, per després continuar igual la preparació. La nostra recepta no en portava i per això no ho he posat)

RISOTTO A LA MILANESA

Ingredients:

- Arrós, de gra rodó, uns 40 grams per persona, si és l’acompanyament (Si pot ser, trieu arròs especial per risottos, tipus arborio o carnaroli , amb més midó i amb més absorció de líquid que els altres)
- Mantega
- Uns fils de safrà
- Vi blanc
- Brou de carn calent
- Formatge parmesà ratllat o similar

Preparació:

1- Desfeu la mantega dins un cassó i hi ofegueu l’arròs.
2- Passats uns minuts, hi afegiu els fils de safrà i també el vi blanc i el deixeu evaporar una mica.
3- Ara hi aneu tirant, de cullerot en cullerot, el brou calent , deixant que se’l begui l’arròs fins que se’n afegeixi més.
4- Aneu fent així fins que estigui fet.
5- Fora ja del foc, dins el mateix cassó, hi barregeu parmesà ratllat i una mica de mantega.
6- El serviu per acompanyar l’ossobuco.

-------------------------

OSSOBUCO A LA MILANESA

Ingredientes para dos personas:

- 2 ossobucos con bastante tuétano, si puede ser. – Sal – Harina – Un buen trozo de mantequilla – ½ vaso de vino blanco – ½ litro de caldo de carne caliente ( o 2 vasos de agua con 1/2 pastilla de caldo de carne concentrado) – 1 o 2 dientes de ajo muy bien picados , según el tamaño – La piel rallada de 1 limón – 1 o 2 cucharadas de perejil seco, al gusto

Preparación:

1- Salar la carne y la ponéis a saltear dentro de una cazuela con la mantequilla. 2- Cuando los ossobucos estén dorados de un lado, los giráis para que tan bien se doren por el otro. 3- Ahora añadís el vino blanco y lo dejais reducir a fuego fuerte. 4- A continuación le tiráis el caldo por encima, el ajo bien picado, la ralladura de la piel del limón y el perejil seco. 5- Lo dejáis cocer de 45 a 60 minutos, dependiendo de cómo sea de tierna la carne, primero con la cazuela destapada y después la tapáis, para que no se consuma demasiado el jugo. Si os pasa esto, le añadís más caldo y que continúe hirviendo un poco más. 6- Os lo comeis…mojando pan.

RISOTTO A LA MILANESA

(Acabo de venir de una classe de cocina de risottos y nos han dicho que estos arroces llevan cebolla picada salteada durante un minuto y medio con la mantequilla, hasta que quede transparente, al principio del plato, para despues continuar igual con la preparación. Nuestra receta no llevaba y por esto no la he puesto)

Ingredientes:

-Arroz, de grano redondo, unos 40 gramos por persona si es como acompañamiento ( Si puede ser, mejor escoger un arroz especial de risottos, como el de tipo arborio o carnaroli , con más almidón y con más absorción de líquido que el resto )– Mantequilla – Unas hebras de azafrán - Vino blanco - Caldo de carne caliente - Queso parmesano rallado o similar.

Preparación:

1- Saltear el arroz con la mantequilla dentro de un cazo. 2- Pasados unos minutos le añadís las hebras de azafran y el vino blanco y lo dejáis reducir. 3- Ir añadiendo de cucharón en cucharón el caldo caliente dejando que se lo beba el arroz antes de añadir más. 4- Lo vais haciendo hasta que este hecho el arroz. 5- Ya apagado el fuego, le mezcláis el queso parmesano y un poquito de mantequilla 6- Lo servís como acompañamiento del ossobuco.
Espero que os guste y tengáis un buen provecho!
--------------
I res més a dir, esperant que el gaudiu com nosaltres .... que tingueu un bon profit !!!

I EL MEU PRIMER PA... que no l'últim..../MI PRIMER PAN... que no el último

És aquest !!!!!
De fet, no és el meu primer pa sinó el segon. Després d’una fallida d’aquelles que s’ha de llençar tot ( per mi que vaig posar malament les quantitats ) aquí està aquest segon intent de baguettes que s’han reconvertit en uns daurats pa de mig.
Estic molt i molt satisfeta... Serà que soc de bon conformar ???

Va ser bo perquè tinc llevat fresc congelat i quan el vaig desfer amb una mica d’aigua ensucrada estava fins i tot amb una mica de gel damunt i després del primer amassat per fer la massa mare, uns 10 minuts, allí dins hi havia una bola que a la mitja hora no havia pujat absolutament res i me’n vaig anar mig enfadada tot pensant.... el pa, com costa !! i una hora desprès, quan anava a llençar novament aquell projecte de massa mare.... allò s’havia transformat en una cosa que anava pujant i pujant i jo fascinada... I ja vaig decidir continuar amb la segona fase “ panera “ i ajuntar tot el demés ( aigua, oli i la resta de la farina ) i prémer el botonet d’engegada del programa corresponent.

I quan va parar, cap a la plàtera del forn, desprès de donar-li forma de barra.... el resultat...

Home, si compteu els diners dels ingredients, la llum que es gasta, el forn, el temps que és perd... és caríssim aquest pa però la satisfacció no te preu i res, que m’ha encantat la història de fer pa...

La recepta és de l’Eva, de Ma Petite Boulangerie, una experta en aquests temes, i us la passo

Ingredients :

Massa Mare:
- 2 dl d’aigua
- 1 cullerada i ½ de cafè de sal
- ½ cullerada de cafè de sucre
- 300 grams de farina de força
- 25 grams de llevat fresc desfet en una mica d’aigua lleugerament ensucrada

Massa de Pa:
- Massa mare
- 1, 5 dl d’aigua
- 2 cullerades soperes d’oli
- 300 grams de farina de força

Preparació amb panificadora:

( per qui ho vulgui fer a ma, heu de saber que la panificadora te una resistència que envolta el recipient on està la massa i que s'escalfa lleugerament quan te el procès de fermentació. Per tant si fermenteu, que sigui en un lloc càlid, tapat el bol, per exemple, o al forn, a uns 40 graus)

1- Col·loqueu els ingredients de la massa mare a la panificadora en el mateix ordre i amasseu amb el programa corresponent uns 10-12 minuts. (La meva màquina no te cap programa d'amassat seguit amb 10 minuts i vaig engegar i parar dos cops un programa de 5 minuts)
2- Quan pari el programa, deixeu fermentar uns 30 minuts o fins que dobli el volum ( a mi, amb el llevat congelat i descongelat, em va tardar una hora més)
3- A la massa mare li afegim la resta dels ingredients i engeguem el programa d’amassament i llevat ( a mi, l’11) , que tarda una 1 hora i ½. (Aquest programa consisteix en: un amassament de 5 minuts, un llevat de 5 minuts en repòs , un amassament de 20 minuts i una hora de llevat, en repòs. Total 1.30 minuts)
4- Agafem del recipient la massa, que no ha de quedar enganxifosa la part de sobre sinó una mica seca al tacte, i el bolquem sobre la safata que ha d’anar al forn, enfarinada.
5- Allí mateix la separeu en dos porcions i li doneu les formes de barra seguint aquestes indicacions del blog de l'Eva.( aquí ) .
6- Les deixeu reposar dins el mateix forn, apagat, una hora més perquè pugin el que cal.
7- Ara es pinten amb una mica d’oli i es couen al forn, a baix, que abans s’haurà preescalfat una mica, a 210 graus, uns 35 minuts.
8- Si no us queden rosses, les poseu uns minuts el gratinador. Vigileu que no es cremin !! I si les poseu amb el forn a dalt i baix, més compte encara, que s'enroseixen també...
--------------------

BARRAS DE PAN hechas con panificadora
( para quien lo quiera hacer a mano, teneis que saber que la panificadora tiene una resistencia que rodea el recipiente donde está la masa y que se calienta ligeramente cuando esta está en proceso de fermentación. Por tanto, si fermentais, teneis que hacerlo en un lugar cálido, con el bol tapado con un trapo, por ejemplo o dentro del horno, a unos 40 grados)

Ingredientes:

Masa Madre:
- 2 dl de agua a temperatura ambiente- 1 cucharada y ½ de café de sal - ½ cucharada de café de azúcar - 300 gramos de harina de fuerza - 25 gramos de levadura fresco deshecha en un poco de agua tíbia ligeramente azucarada
Masa de Pan:
- Masa madre - 1, 5 dl de agua - 2 cucharadas soperas de aceite - 300 gramos de harina de fuerza

Preparación:

1 - Colocar los ingredientes de la masa madre en la panificadora en el mismo orden y amasar con el programa correspondiente, unos 10-12 minutos. ( Mi máquina no tiene ningún programa de amasado con 10 minutos seguidos y arranqué y paré dos veces un programa de 5 minutos de amasado )
2 - Cuando pare el programa, dejar fermentar unos 30 minutos o hasta que doble el volumen (a mí, con la levadura congelada y descongelada, me tardó una hora más)
3 - A la masa madre le añadimos el resto de los ingredientes y ponemos en marcha el programa de amasado y fermentación (a mí, el 11), que tarda una 1 hora y ½. ( Este programa consiste en: 5 minutos de amasado, 5 minutos de reposo y fermentación, 20 minutos de amasado y 1 hora de reposo y fermentación )
4 - Cogemos del recipiente la masa, que no debe quedar pegajosa la parte de encima sino un poco seca al tacto, y la volcamos sobre la bandeja que tiene que ir al horno, enharinada.
5 - Allí mismo se separa en dos porciones y se le da la formas de barra siguiendo estas indicaciones (aquí).
6 - Las dejais reposar en el mismo horno, apagado, una hora más para que suban más.
7 – Pasado este tiempo se pintan con un poco de aceite y se cuecen al horno,abajo, que antes se habrá precalentado un poco, a 210 grados, unos 35 minutos.
8 - Si no os quedan doradas, las poneis unos minutos el gratinador. Vigilad que no se quemen !! Y si las poneis con el horno arriba y abajo, vigilad también, que en seguida se doran..
Y si las haceis, muy buen provecho !!
----------------------
I aquí teniu una foto d'un bocata mallorqui, de sobressada i formatge, que ens vàrem fer el dijous vespre, tres dies després, amb el pa encara tou si es guarda en una bossa de paper o similar.

I aquí un altre pa, aquest cop més estret, tipus baguette... i apa, a anar provant com està untat amb paté per esmorzar..
I ens ha agradat la història del pa !!! Un bon profit si també ho proveu vosaltres...

BRIOX DOLÇ / BRIOCHE DULCE

He canviat el texte d'aquesta entrada.

Quan la vaig fer, era el meu primer briox però ara ja n'he fet moltíssims més. Per tant, comprovat del tot el resultat.

La recepta és francament bona i n'he provat d'altres i ... em quedo amb aquesta. És la que ve amb les instruccions de la panificadora, una Moulinex i us passo les tres mides de pes, 1/2 quilo, 3/4 i 1 quilo.

Surt una molla daurada-grogenca, tova, olorosa, suau, esponjosa..

Si us agrada el briox... animeu-vos que us agradarà

Ingredients per un briox de 500/ o 750 / o 1000 grams de pes:

- 2 ous / o 2 ous / o 3 ous
- 115 grams de mantega /o 150 grs. / o 195 grs
- 45 ml de llet / o 60 ml / o 80 ml
- 1 cullerada de cafè de sal / o 1 cc / o 1,5 cc
- 2 i ½ cullerades soperes de sucre / o 3 cs / o 4 cs
- 280 grams de farina de força /o 365 grs / o 485 grs
- 1 culleradeta i 1/2 de café de llevat sec de forner o deshidratat ( Vahiné, Maicena.. )/ o 2cc / o 3 cc

Preparació:

1- Posar-ho tot amb aquest ordre i engegar el programa 6, el de pa ensucrat. (Aquest programa consisteix en: 5 minuts d'amassat, 5 minuts de repòs, 20 minuts d'amassat, 39 minuts de repòs, 10 segons d'amassar, 25 minuts i mig de repòs, 5 segons d'amassar i la tercera fermentació de 51 minuts i mig, amb una cocció dins la màquina de 45 minuts per aquest pes de massa)
2- Anar-te’n perquè la màquina ho fa tot sola, amassar i coure i .....
3- Menjar-ho tranquil·lament, pensant... oh, quin plaer que dona això ...

I com va dir el psiquiatra en el psiquiatra Rojas Marcos... per ser feliç es necessita una dieta constant de plaers simples... com aquest...
--------------------

BRIOCHE EN LA PANIFICADORA

Ingredientes para un brioche de 500 gramos de peso / o 750 grs / o 1000 grs :

- 2 huevos / o 2 h / o 3 huevos

- 115 gramos de mantequilla / o 150 grs / o 195 grs

- 45 ml de leche / o 60 ml / o 80 ml

- 1 cucharada de café de sal / o 1 cc / o 1,5 cc

- 2 y ½ cucharadas soperas de azúcar / o 3 cs / o 4 cs

- 280 gramos de harina de fuerza o tipo Gallo normal / o 365 gr / o 485 grs

- 1 cucharada y media de cafe de levadura seca deshidratada tipo Vahiné o Maicena / o 2 cc / o 3 cc

Preparación:

1 - Poner todos los ingredientes dentro de la cubeta en este orden y arrancar el programa 6, el de pan azucarado. (Este programa consiste en: 5 minutos de amasado, 5 minutos de fermentación, 20 minutos de amasado, 39 minutos de fermentación, 10 segundos de amasado, 25 minutos y medio de fermentación, 5 segundos de amasado y la tercera fermentación de 51 minutos y medio, con una cocción en la màquina de 45 minutos para esta cantidad de masa)

2 - Irte porqué que la máquina lo hace todo sola, amasar y cocer y cuando está ya hecho....

3 - Comerse lo tranquilamente, pensando ... qué placer que da esto ...

Y ... un buen provecho !!!!

Como dijo el psiquiatra Rojas Marcos... para ser feliz es necesaria una dieta constante de placeres simples... como este...

LA COCA DE LLAVANERES

Sabeu que encara tinc panellets !!!!!!

Aquest any va agradar força la varietat de xocolata blanca i festucs i després del dia típic , vaig fer repetició. I es veu que massa, perquè al final han quedat guardats sense que ningú els faci cas... snif....

I jo pensava... que n’haig de fer ? I vaig recordar la boníssima coca de Llavaneres que ens va ensenyar a fer l’Eva, del Cullerot Festuc fa un temps. La he fet ja més cops i sempre, sempre, sempre ens ha agradat molt. Fàcil i ràpida de fer, vaig triturar els panellets que necessitava i ... a la feina....
Porta de base la pasta de full i aquest cop, per provar com quedava, vaig estirar bastant un full de pasta perquè es quedes el doble de gran per poder-lo doblegar pel mig i és millor com diu a la recepta original, amb 2 fulls, un per baix i l’altre per dalt, perquè es nota més la massa i és més cruixent. (Afegit: I recordeu, la barreja que porta ametlles es posa damunt de la làmina de pasta de full que cobreix la crema i no dins la crema !! Ho remarco per algun dels comentaris que m'han fet.)
De debò, proveu-la que és realment bona....

Ingredients:

- 2 fulls de pasta de full ( la trobareu a la secció de refrigerats dels supers)
- 75 grams d’ametlla ratllada
- 110 grams de sucre
- 1 cullerada de maicena
- 1 polsim de sal
- Ratlladura de llimona i de taronja
- Una cullerada de vainilla líquida
- 3 clares d’ou
- Pinyons ( els que vulgueu)
Per fer la crema:

- 400 cc de llet
- 90 grams de sucre
- Pela de llimona
- 1 branca de canyella
- 40 grams de maicena
- 3 rovells d’ou
(Per qui no vulgui fer la crema, al mercat hi ha la marca Vahiné, que ven una bossa de preparat de crema pastissera, que també podria anar be. Es troba sobretot a les grans superfícies)

Preparació:
Preescalfeu el forn a uns 200 graus, el primer de tot

1- Feu la crema , bullint la llet, la canyella i la pela de llimona, deixant que reposi perquè agafi be els sabors i quedi tèbia.
2- Es remena el sucre, la maicena i els rovells d’ou i s’hi tira lentament la llet tèbia, fora del foc, i un cop tot lligat, es torna al foc fins que espessi.
3- Es deixa refredar.

4- En un bol barregeu l’ametlla ratllada, la maicena, el sucre, la sal, la vainilla i les ratlladures i les clares d’ou una mica batudes.
5- Poseu sobre la safata de forn el mateix paper vegetal que ve amb la massa de pasta de full i a sobre, una de les làmines.
6- Damunt hi poseu la crema, estesa, però que no arribi fins els cantons, deixant 2 dits de marge. 7- Pinteu aquest marge amb una mica d’aigua o de rovell d’ou.
8- Poseu l’altre làmina de pasta de full damunt i premeu amb els dits els cantons, perquè quedin ben segellades les dues làmines.
9- Es cobreix aquesta part de dalt amb la massa d’ametlla i s’empolsima amb els pinyons i sucre. 10- I al forn, a 200 graus, uns 30 minuts o fins que la pasta de full pugi i quedi daurada.
----------------
COCA DE LLAVANERES

Ingredientes:

- 2 láminas de hojaldre (la encontraréis en la sección de refrigerados de los supers) - 75 gramos de almendra rallada - 110 gramos de azúcar - 1 cucharada de maicena - 1 pizca de sal - Ralladura de limón y de naranja - Una cucharada de vainilla líquida - 3 claras de huevo - Piñones (los que desee)

Para hacer la crema:

- 400 cc de leche - 90 gramos de azúcar - Piel de limón - 1 rama de canela - 40 gramos de maicena - 3 yemas de huevo (Para quien no quiera hacer la crema, en el mercado está la marca Vahiné, que vende un preparado de crema pastelera, que también podría ir bien. Se encuentra sobre todo en las grandes superficies)

Preparación:

Precalentar el horno a unos 200 grados.

(Añadido: Tener bien en cuenta que la mezcla que lleva la almendra se pone encima de la lámina de hojaldre que cubre la crema y no dentro !! Lo remarco por alguno de los comentarios que han hecho )

1 - Hacer la crema, hirviendo la leche, la canela y la cáscara de limón, dejando que repose para que coja bien los sabores y quede tibia. 2 - Se remueve el azúcar, la maicena y las yemas de huevo y se le mezcla la leche tibia, fuera del fuego, y una vez todo bien unido, se pone de nuevo a cocer hasta que espese. 3 - Dejar enfriar. 4 - En un bol mezclar la almendra rallada, la maicena, el azúcar, la sal, la vainilla y las ralladuras y las claras de huevo un poco batidas. 5 - Colocar sobre la bandeja de horno el mismo papel vegetal que viene con la masa de hojaldre y encima, una de las láminas. 6 – Encima poner la crema, extendida, pero que no llegue hasta las esquinas, dejando unos 2 dedos de margen. 7 - Pintad este margen con un poco de agua o yema de huevo. 8 - Poner la otra lámina de hojaldre encima y presionar con los dedos, para que queden bien selladas las dos láminas.9 - Se cubre esta parte de arriba con la masa de almendra y se espolvorea con los piñones y azúcar. 10 - Y al horno, a 200 grados, unos 30 minutos o hasta que el hojaldre suba y quede dorado.
Y un buen provecho !!!!
---------------
I com que us durarà ben poc a casa per bona que és, que tingueu ... un bon profit !!

PREMI " MEME AMIGUETA "

Oe, oe, oe, oe, oe, oe…. Torno a estar molt i molt contenta... Una altra amiga s’ha recordat de mi... l’Ana de la Cocinika de Ana m’ha enviat el premi Meme Amigueta ....

Quan vaig començar l’aventura del blog, vaig tenir la sort de néixer ben acotxada per unes magnífiques persones de la terra que em van animar i que em van acollir la mar de be i tot i que pensava (es que jo d’Internet en se poquet ) que qui em mirés seria a nivell molt local, coneguts com a molt .... un dia em va deixar un comentari l’Ana, des de Córdoba, als meus musclos gratinats, plat al que li tinc molt carinyo. I jo vaig pensar..... Ui, de tant lluny ( com si la xarxa tingués fronteres, bleda de mi) ... i em va agradar conèixer el seu esplèndid blog que, molt i molt sovint, anava actualitzant amb mil i una receptes, totes bones. I em va permetre endinsar-me en d’altres, poc coneguts per mi , que tenia enllaçats. Visiteu-lo que us agradarà, segur.
I ara, ( Gracias Ana !), amb aquest regal que em fa, em puc treure’m l’espineta que em va quedar ahir quan vaig tenir que triar a qui tenia que transmetre el premi que m’havien donat i no podia ser a tots.
I em fa mooooolta il·lusió també poder-lo jo donar a algunes altres persones més, que ni són totes perquè n’hi ha moltíssimes que se’l mereixen , però si totes són les escollides per rebre’l ....

-A la Txell i en Kike, de la Cuina Vermella, perquè són carinyosos, amables i moooolt amigables i em fan riure i pensar i em trobo acompanyada amb ells i amb el que escriuen i m’animen quan toca i sobretot, són ... simplement.
- A l’Eva, del Cullerot Festuc, per riallera, simpàtica i divertida, amb el so de riure més maco que he sentit, franc i obert que es reflecteix en la seva cuina, fresca i actual.
- A l’Anna, del Kiwi Blau, perquè els seus bonics blaus ulls fan agafar confiança a qualsevol i es nota quan se t’acosta que ... és bona gent !!
- A La Quinta de Lúculus, pel sentit de l'humor que desprenen quan els visites, que tot acompanya i perquè si no hi fossin, tindrien que crear-se.
- A l’Enric, de la Samfaina d'Arts, perquè amb els seus comentaris tan càlids i propers fan de unes ratlles una declaració de principis, tant culinaris com de vida, que m’agraden llegir.

I per tots, com sempre, els que llegeixo i els que em llegiu, gràcies per tot..... i un fort petó.