dissabte, 16 de maig del 2009

TORRE-PASTIS D'ANIVERSARI / TORRE-PASTEL DE ANIVERSARIO

Aquesta setmana a casa varem celebrar un naixement....el del meu primer fill fa 19 anys.
Volia un pastís per recordar i inspirant-me en un que havia vist ja fa bastant temps al blog de la tartelette , on hi trobareu coses boníssimes, li vaig fer un pastís de 19 capes.... Sííííííííí.... 19... una per any passat amb ell.
I com no, de les xocolates que li agradaven, amb llet, blanca i una mica de negra i de mantega amerengada.
Hem tingut pastís per donar i vendre. No vaig fer els pa de pessics,( que hagués estat molt més bo), per la feina i els vaig comprar fa fets, al super, i de cada capa, la vaig dividir en dos, més o menys.

Ni us poso proporcions, depenent de l’alçada, necessitareu més o menys quantitat de tot.
Són capes de cobertura desfetes de xocolata amb llet, de crema de mantega feta així i barrejada amb crocanti d’ametlla , de xocolata negre i de xocolata blanca... i capes i més capes.
Tot banyat amb la glassa explicada al magnífic blog de la Gloria i en Josep, cafetés noctàmbuls sense remei que amb les seves receptes us entretindran de dia i de nit, i que podeu veure aquí, però feta amb xocolata amb llet, substituint el cacao en pols per aquesta xocolata i posant menys sucre, uns 400 grams.
Aquesta glassa queda superbrillant.
Hagués estat millor barrejar la cobertura de la xocolata amb algun formatge cremós o amb alguna crema de mantega, perquè quedés més untat i menys sec, però ell ho volia així i era el seu pastís.. Amb els dies, com que ja s’havia assecat el pa de pessic al ser industrial, semblava un milfulles cruixent de xocolata variada, que també estava força bo.

I no m’he pogut estar de ensenyar-vos com tinc els SEDUM. Estan tan i tan macos i això que pobrets, ni els rego. Si els cuides com cal, els tindria grossos i inflats com botifarrons, però fins i tot mig secs, són tan agraïts que em floreixen...Mireu si ho són, que una branca que s'havia trencat feia un temps i estava a un costat del plat, sense plantar ( la que tinc a la ma )també havia florit. Igual que els clavells de l’aire, que cada any treuen aquestes flors liles tan boniques. I el cebollí... com que no el tallo ni el gasto, ja ha florit...
(Pels que ens trobem de tant en tant, si voleu sedum, m’ho dieu i us en porto)

--------------------
Esta semana en casa celebramos un nacimiento .... el de mi primer hijo hace 19 años.
Quería un pastel para recordar y inspirándome en uno que había visto en el blog de tartelette, donde encontrareis recetas magníficas, le hice un pastel de 19 capas .... Sííííííííí .... 19 ... una por año pasado con él.
Y como no, de los chocolates que le gustaban, con leche, blanca y algo de negra y de mantequilla amerengada.
Hemos tenido pastel para dar y vender.
No hice los bizcochos de base, (que hubiera sido mucho más bueno), por el tiempo y los compré ya hechos, en el super, y de cada capa, la dividí en dos, más o menos. No os pongo proporciones, dependiendo de la altura, necesitará más o menos cantidad de todo.
Son capas de cobertura deshechas de chocolate con leche, de crema de mantequilla hecha así y mezclada con crocanti de almendra, de chocolate negro y chocolate blanco ... y capas y más capas.
Todo bañado con la glassa explicada en el magnífico blog de Gloria i Josep, cafeteros noctambulos empedernidos, que con sus recetas os entetendran de dia y de noche, y que encontrareis aquí, pero hecha con chocolate con leche, sustituyendo el cacao en polvo para esta chocolate y poniendo menos azúcar, unos 400 gramos.
Esta glassa queda superbrillante.
Hubiera sido mejor mezclar la cobertura de chocolate con algún queso cremoso o con alguna crema de mantequilla, para que quedara más untado y menos seco, pero él lo quería así y era su pastel ..
Con los días, se secó el bizcocho al ser industrial y parecía un milhojas crujiente de chocolate variado, que también estaba bien bueno.
Y no he podido dejar de enseñaros como tengo los SEDUM, esas plantas con forma de deditos que se ven ahí arriba. Están tan y tan majos y eso que pobrecitos, ni los riego. Si los cuidara como es debido, los tendría grandes y hinchados como morcillas, pero incluso medio secos, son tan agradecidos que me florecen ... Mirar si lo son que la rama que tengo en la mano estaba rota desde hacia algun tiempo y la tenia al lado del tiesto, sin plantarla y también ha florecido. Igual que los claveles del aire, que cada año sacan estas flores lilas tan bonitas. Y el cebollino ... como no lo corto ni lo uso, ya ha florecido ... (Para los que nos encontramos de vez en cuando, si quereis Sedum, me lo decís y os lo llevo)

25 comentaris:

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Maria; -La menta fresca- Deu n'hi dó aquest pastís¡ 19 anys tant sols es fan un cop a la vida... per a molts anys per la part que et toca. Molt bonic l'afecte que fa la planta, és el teu jardí?. Felicitacions ben coodiarls per tu i tos el teus i, principalment per el teu fill. Josepb -menja de bacallà-

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Quines plantes mes boniques !!! No les coneixia, em el que m'agraden totes...Sobre el pastiss et dire que ha de ser de mort ben morta, felicitats per la part que et toca Maria, jo no m'atraveixo a fer-lo, ja no tinc humor pero si que m'el menjaría.Petonets.

Marta Padenous ha dit...

T'he de felicitar a tú pel super-pastís i al teu fill pel seus 19!!!
Et va ajudar a fer el pastís? si...perfecte!
no...com es nota que les mares s'estimen als fills i farien...qualsevol cosa!!!
I els Sedum....increïbles!!!
Ptnts

dolorss ha dit...

19 anys!!! El meu fill els va fer fa uns mesos .
Però quin pastis li has preparat més original, be , el fet de tenir les 19 capes és una passada..
Felicitats pels 19 i per la mare que també s’ho mereix
Petons

fely ha dit...

Un paste colosal.......menudo supermegabizcocho.......Y las plantas preciosas.
Un besin.

El cullerot Festuc ha dit...

I com es diu l'afortunat que va rebre aquest pastís??? Quina sort d etenir una mare com tu...tan esplèndida...i vigila que potser quan en faci 50 també te'l demana...jejeje! Fantàstic!!
Petunets,
Eva.

la vella carmanyola ha dit...

Maria és perillos això de fer un pis per any pq pot arribar que no cabeu a la cuina de tant alt que sigui! jejeje

Però m'agradat l'idea, és un bon detall. Felicita a l'afortunat!!

Núria ha dit...

Wooow!! Impresionant aquesta tarta, i sobretot per al teu fill, ja que va ser preparada al seu gust...quina passada de bó!!

Núria

maia ha dit...

Hola Maria, feliçitats per la part que et toca!
Impresionant el pastís, el teu fill no va "flipar" com diuen ells? Jo no hem veig capaç de fer-ne un així!
Salutacions

Glòria ha dit...

Quin pastís tant espectacular, però nena, quina feinada!. Encara que els 19 anyets del teu fill s'ho valen, eh?. Quina patxoca que fan les teves plantes, i aìxò que no les cuides gaire, si les arribes a cuidar, us treuen de casa!

La cuina vermella ha dit...

Per molts anys a l'afortunat del pastís de 19 capes!! Maria, com t'ho curres estimada!!!

Gemma ha dit...

Que original, 19 capes per celebrar els 19 anys! M'encanta la idea :)
Felicitats al teu fill i felicitats a tu per aquest pastís memorable. Estic segura que el teu fill gran el recordarà tota la vida!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Déu meu, quin pastís. Felicitats per aquests 19. Salut!!!!!

Cuinagenerosa ha dit...

per molts anys al teu fill i felicitats pel pastís tan original.
i per aquesta flor tan maca, no la coneixia i fa molt goig.
una abraçada i fins aviat!

Eva Flores ha dit...

T'ha quedat un pastís espectacular!!!!
pt!

Mercè ha dit...

Maria, això sí que és un super-megapastís d'aniversari!!! 19 capes!! Com els mimes als teus fills!! No es poden pas queixar! ;)
Felicitats a la pastissera! ;)
Petons!

SandeeA ha dit...

qué tarta más ESPECTACULAR María! Iba respondiendo a toda velocidad a todo el blogroll para llegar rápido al tuyo porque es una tarta que llama muchísimo la atención!

Tu hijo estaría alucinado, me parece muy original la idea de hacer una capa por año, además es que me encantan estas tartas que las cortas y lleva un montón de capas dentro! y encima tan alta! bueno, que me encanta jajajaja

No conocía esas plantas, ya te digo que no hay post tuyo en el que no aprenda algo, mi perro seguro que se lo comería jajajjaj

RUBEN ha dit...

Maria quina passada de pastís! El problema és que a mida que es faci gran hauràs d'anar incorporant una capa més no?? Què passarà quan faci el 30? jejeje
Petons

Margarida ha dit...

Felicitats al noi pels seus 19 anys! (Jo també tinc una filla de 19)
I felicitats pel pastís! Us devia costar molt obrir la boca per menjar-vos un tros de pastis de 19 capes!
Les plantes molt boniques.Fa molts anys jo n'havia tingut, de clavells de l'aire, però ara no. I m'ha agradat veure lo maques que tens totes les plantes!
Una abraçada.

Maria ha dit...

Petons i gràcies a tots per les felicitacions al noi, que ja les hi he donat de la vostra part.

JosepB, tant de bo tingués jardí.. una terrasseta i ja està..

Geni, són plantes ideals per els ganduls com els de casa, que ningú vol regar..

Marta... ajudar-me???????????? Diu que a casa seva quan la tingui..

Ai, Dolorss, com es fan de grans ells,no? i nosaltres contentes que que madurin.

Fely, si pudiera te mandaria un trocito.. trozazo más bien..

Eva... Precissament és el que em va dir.. i quan en tingui 50 també m'ho farás de tantes capes?.. El figura és diu Joan..

Res, Anna, un any per provar i donar-me el gust i donar-li el gust i ja està.. que ja he complert.

Doncs sí, Nuria, jo hi volia intercalar capes de melmelada per fer-ho més vistós i em va dir que nanai, que si era per ell, triava els gustos.

Sí Maia, segur que pots fer-ne un igual o millor,que només te una mica de feina a desfer tanta xocolata però en sí, és molt fàcil.

Ja,ja,ja.... Gloria, les meves pobres plantetes que les tinc mig oblidades. Com que són tipus crases, guarden elles aigua i me n'aprofito..

Parella vermella, ja veieu, quan es te un fill, el que sigui per fer-lo content, si es pot, clar.

Gemma, em sembla que qui me'n recordaré seré jo que vaig acabar mig empastifada de xocolata,els pots, mans, plats, taules, tooooot....

Ja veus Olletes, per fer una celebració diferent.

Manel, els sedum no es coneixen massa i figura't, són aquells que neixen sols als canalons de les teulades amb l'humitat.

Eva, aquest no el vaig poder fer sencer a la pani, que ja m'hagués agradat, ja...

Mercè... calla, calla, que per pastissos bonics i bons, els teus !!

Sandita, comerselas no se si lo haria el perrito pero mearse en ellas, seguro. Diria... levanto la pata y me quedo bien descansado. Porque estamos lejos, que sino te mandaria para que hicieramos la prueba.

Ruben, als 30 que els hi faci la parella que tingui, que ja tocaria, no?

Margarida, ens el vam menjar a trossets, que la boca no dona per més.. Que va, si son les plantes aquestes, que són superagraides, que jo ni les miro, pobretes.. Vull portar-me millor a partir d'ara i fer-lis més cas.

Cuinetes-Carme ha dit...

Maria, quina pasada de pastis!!
Felicitats per la part que et toca, que és la més important, ser mare.
Jo si que vull de Sedum. No se si vindras a MX o a la Mireia Carbo. Si és així, m'en pot dur per plantar-lo?
Moltes gràcies i de nou Felicitats!!

TERESA ha dit...

Hola Maria!!!!!!!!!! Felicitats per la part que et toca, el Dani aviat farà els 18 anys...no crec que li faci un pastis com aquest...quina passada.Tú i les teves idees...Petonets i cuidat...

enjuliana ha dit...

Esto sí que es una tarta de cumpleaños!!
Te ha quedado genial..y tenía que estar riquísima!!
Besos

Anna ha dit...

Maria, ets una marassa...ja ha de ser bon fill per merèixer un pastís que du tanta feina!! T'ha quedat molt bé, l'havia vist en alguna versió similar, tipus pastís de crepes...FELICITATS ALS DOS!!

Montse ha dit...

Gracies Maria per visitar el meu blog. El pastís és fabulós amb el que m'agrada la xocolata!!! no en quedaria ni una engruna!!!
D'aquestes plantes ja en ting, em surten soles, no les cuido i cada any tornen a sortir, a partir d'ara les mimaré una mica mes.
Munsasol