dissabte, 10 de gener de 2009

CONILL A L'AROMA D'ALL I CANYELLA / CONEJO AL AROMA DE AJO Y CANELA





Ja que se amb els menjars d’aquestes festes no cal més plats de sucar-hi pa però, que voleu que us digui, fa fred i calentó, amb la salseta que porta, l’aroma que en desprèn, fàcil com és i , ja us ho puc dir, sempre a tothom qui l’he donat, ha agradat.... doncs no podia més que presentar-vos aquesta recepta.
És antiga, ve d’una besàvia de Vilafranca del Penedès, la iaia Pepeta de Cal Torrents, i com era ben bona, ha arribat fins aquests temps més moderns.
Porta allioli, de l’autèntic, amb all i oli només però.............. sorpresa, com que per fer aquest plat és millor que no quedi ben lligat, NO TENIU CAP, CAP, CAP EXCUSA PER NO FER L'ALLIOLI.
Us hi poseu, i és igual com quedi, que servirà, segur.

Ingredients:

-1 conill tallat a octaus o a trossos
- 2 fulles de llorer
- 1 branca de canyella
- allioli (fet amb 4 o 5 grans d’all i oli)

Preparació:

1- Es salteja en una cassola el conill amb una mica d’oli fins que quedi daurat i el salpebreu.
2- Hi tireu aigua dins la cassola fins que quedi mig cobert, afegint també el llorer i la branca de canyella i deixeu que es vagi coent, a foc lent, xup-xup...
3- Ara feu l’allioli amb 4 o 5 grans d’all, el tireu per sobre el conill, tapeu la cassola i deixeu coure fins que estigui tendre.
(Tombeu la carn a meitat de cocció perquè es faci tota igual i si al final us ha quedat la salsa una mica clara, destapeu la cassola i feu-lo una mica més sense tapar).
4- Serviu i ............ suqueu-hi pa, molt de pa, i disfruteu .......
El podeu servir amb arròs bullit o patates al forn amb sal, oli i pebre..... o amb res, com nosaltres a casa.... sucant-hi pa.....
-----------------------------------------
CONEJO AL AROMA DE AJO Y CANELA
Ingredientes:
-1 Conejo cortado en octavo o a trozos - 2 hojas de laurel - 1 rama de canela - Alioli (hecho con 4 o 5 dientes de ajo y aceite)
Preparación:
1 - Se saltea en una cazuela el conejo con un poco de aceite hasta que quede dorado y lo salpimentáis. 2 - Tirar agua en la cazuela hasta que quede medio cubierto, añadiendo también el laurel y la rama de canela y dejar que se vaya cociendo a fuego lento.3 - Ahora haga el alioli con 4 o 5 dientes de ajo, tirar por encima del conejo, tapar la cazuela y dejar cocer hasta que esté tierno.
(Darle la vuelta a la carne a mitad de cocción para que se haga toda igual y si la salsa os ha quedado algo clara, destapar la cazuela y cocerlo un poco mas, destapado) 4 - Servir y ............ mojan pan, mucho pan en la salsa y disfrutar ....... Se puede servir con arroz hervido o patatas al horno con sal, aceite y pimienta ..... o con nada, como nosotros en casa .... mojando pan ....
Y si lo haceis, un buen provecho!!
------------------------
Si el feu, un bron profit !!
Aquest divendres vàrem fer una nova trobada blocaire i aquí en teniu la crónica de la Gemma, de la Cuina de Casa ( Gràcies Gemma per la bona organització.. ) ,la de la Mar de Baixa Gastronomia,la de la Sara Maria amb les Delicies del Rebost i la de la Gloria i en Josep, del Café de Nit. Va estar força be com veureu.

29 comentaris:

la vella carmanyola ha dit...

Ai Maria, que bo! a l'Andreu li encanta el conill però a mi no m'entosias-me però igual o prova i poso dos cuixes de conill i una cuixa de pollastre.

Es que l'all i oli a casa fa "furor"!!

Fins la propera.

la vella carmanyola ha dit...

Maria, he arribat a la conclusió que mengem massa i massa bé!

I no se si es bó ho dolent??

angels ha dit...

Quina bona pinta té aquesta recepta Maria, val la pena poder seguir guarden aquestes receptes dels avis, tinc conill per aquesta setmana pel meu fill provaré de fer-li, es nota molt l'all?

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Tens raó, no tenim excussa per no fer-lo, és facilíssim. Ha d'estar requetebó.
Salut!!!

TERESA ha dit...

M'encanta la cuina cassolana, i aquest plat es un encert...i sobre tot això que no ha de lligar l'all i oli em treu un petit problema de sobre, noia no hi manera de fer-lo sempre se'm nega...
Petons i fins aviat.

CocinArte ha dit...

Maria, que bó ha d'estar, mare meva!! Ara el meu estòmac no aguanto el all i oli, per desgràcia..jeje. Que bé que ho vau passar ahir, llàstima que no pugés venir.

Núria

manel ha dit...

maria, quines temptacions, com vols que així perdem quilets? al meu fill, que çés un gran amant de l'allioli, això li encantarà.

La cuina vermella ha dit...

Maria, aquesta recepta és d'aquelles que en podem dir que és un tresor.
M'agraden tots els elementes d'aquest plat el conill, l'all i la canyela, per sucar-hi pa!

Maria Jose ha dit...

Ufff què boooo!!!! mira que no n´he preparat mai de conill però el teu plat m´ha fet mooolta goleta així que tal vegada m´animo

Glòria ha dit...

Maria,

Em sembla que quasi es pot olorar l'aroma d'all i de canyella a través de la pantalla. Que bo ha de ser!.

Fins aviat

Gemma ha dit...

Maria, aquest sí que no... no m'agrada l'all cru! Tot i que potser amb la cocció del conill al final no queda cru, oi?
Això sí, el toc de la canyella m'encanta!

Ana ha dit...

!María, que bo!Quina bona pinta té aquesta recepta, el toc de la canyella m'encanta. Petons.

Maria ha dit...

Anna, a casa teva, segur, mengeu molt i molt be...

Angels, com que l'allioli es cou fent xup-xup, no es nota el gust d'all com si estigués cru, queda amb aromés d'all.

Olles, toca fer-ho, eh!

Tranquila Tresa, que aquí es necessita un allioli poc lligat.

Si, Nuria, et vam trobar a faltar. Un altre dia serà..

Doncs, Manel, un dia d'aquest de fred i neu, a fer el plat...

Si, Txell, és un plat molt aromàtic. No oblidis que també porta llorer, que li dona el punt.

M. José, és un plat fàcil i que sempre resulta. Aníma't..

Si Gloria, és un plat d'aquells que tota la casa queda perfumada, en el bon sentit de la paraula, eh!

Gemma, aquest plat és per als que no els va be l'all cru, queda tant, tant estofat que no fa mal ni és nota...Va, anima't tu també..

Ana, guapa, todo un detalle... Gracias.
Por aquí la canela se usa bastante en los guisos y los platos quedan muy aromáticos. Besos

El cullerot Festuc ha dit...

Maria, al Riqui no li agrada massa el conill però a mi si, i com qui cuina sóc jo...faré aquest plat de la teva besàvia que es veu super senzill!!! Per mi lo més complicat és l'all i oli (sempre se'm nega) xo cm dius que no importa...jejeje!!
Petunets,
Eva.

Anna ha dit...

ai Marieta! desde que vem tenir un conillet de mascota a casa que no el tasto...el faré amb pollastret ;)

Eva ha dit...

Hola Maria!
Aquest plat es mereixedor d'una recepta especial de pa per sucar!! Quina pinta més bona!
pt!

illetapitita ha dit...

Les receptes generacionals m'encantes!
M'agrada el conill, m'encanta l'all-i-oli, això vol dir que cap al sac!
Que tinguis un bon any!

Maria ha dit...

Eva,tal com cuines, si tu el fas, el teu Riqui s'ho menjarà, encara que no li agradi massa, segur.

Anna, amb el que em dius, estas dispensada de fer qualsevol plat amb conill.

Eva, tu portaries el pa, ben especial, i jo el conill, i menjariem la mar de be..

Illeta, ja era hora, on eres tant de temps perduda...?
Per tu també un bon any !!

tartasacher ha dit...

Hola María:
Me alegro te haya gustado mi vistoso bizcocho. Un besote y mil gracias. Delicioso este guiso de conejo tan aromático.

Mercè ha dit...

Maria, em va agradar molt poder-te conèixer! :) Noia, aquest conill em fa venir una salivera... Que bo!!

enric ha dit...

Vet aquí un d'aquells plats tan propis de la nostra cuina. A mi em passa com a la Gemma, que l'all cru no em prova gens bé, però si dius que de tan estofadet no es nota, et faré cas, perquè és una recepta molt temptadora.

M'ha fet gràcia el comentari de l'Anna del "Kiwi blau", ja que a casa d'un cunyat meu, des que van tenir un conillet de mascota no han tingut ganes de tenir cap altre, però o han menjat mai més conill. :))

La Quinta de Luculus ha dit...

Quin aroma exquisid que ens arriba! Segur que la provarem ;)
Un petó

RUBEN ha dit...

Hola Maria!!! Quina pinta!
No sóc fan del conill! Vaig veure com matàven un de petit i tinc un trauma infantil! Però...amb el pollastre no em passa! Per tant canviaré el conill pel pollastre! Petons!

Maria ha dit...

Si, tarta, realmente es muy aromático. Besos

Apa Mercè, ara a fer coses d'aquestes a la colonia americana, perquè coneixin la nostra cuina ;D

Enric, ja veuràs com gairebé ni notaràs que porta allioli el plat fent-ho així.

Quinta, a veure si us animeu a fer-lo, que és ben fàcil i amb una oloreta...

Ruben, tu com l'Anna, esteu disculpats de no fer plats amb conill, que els records són els records.. però ni idea com quedarà amb pollastre.

tartasacher ha dit...

Hola María.
Te comento sobre el evento: Se trataba de elegir una receta de Donna Hay y como hubo dos ganadoras en el anterior hemos elegido dos. Una el pollo satay y la otra las frutas asadas con azúcar moreno y yogur de canela. Tienes que participar en la que quieras de las dos pero puedes adaptar las recetas a tu gusto, necesidades, esas son sólo las ideas en las que basarse, pero luego cada uno puede aportar su toque personal, pues es ahí donde está la gracia, si todas las recetas fueran iguales luego no se podría votar a la que más gusta. Cuando haga la ronda ya pondré lo de las votaciones que se hacen entre los que han participado en entre cada una de las dos recetas. Espero haberte aclarado mejor tus dudas. Besos mil y gracias por tu interés.

Sara Maria ha dit...

Estava fent un repas que debia feia deies i m'he trobat aquesta meravella... A la llista de pendents!! Igual que la coca de llavaneres que la fare aviat per que fa temps que no duc res a la feina...

Maria ha dit...

Gracias Tarta, tengo ganas de participar. Ya te diré algo..

Sara Maria.. no soc imparcial amb aquest conill, és francament bo i la coca.. divina.. M'agradaria haver-me inventat aquests plats..

enric ha dit...

Dissabte vaig entrar a la Boqueria per veure si comprava una mica de peix per diumenge, i em vaig "enamorar" d'un "conillarro" preciós. Me'n vaig coprar mig, i a la meva sogra poso per testimoni que avui ens l'hem menjat fet segons aquesta recepta (l'Anna Maria no menja conill) i ens ha ENTUSIASMAT. Efectivament, l'all no repeteix gens. BONÍSSIM, de debò!

Maria ha dit...

Estic contenta Enric de que us agradés. És, com els musclos gratinats, un dels meus plats estrella.
Fins la propera...