Sempre m’han agradat les plantes aromàtiques, l’olor que desprenen, mmmm.. em deixa atabalada. No hi puc fer-hi res, m’acosto, les oloro, i em quedo allà, clavada, intentant retenir-ho el màxim temps possible.
Però jo no en volia una de planta sinó bastants, a més les volia juntes, per passar d’una a l’altra sense ni adonar-me i també intercanviables, que si una passava a millor vida ( no soc massa bona jardinera) costés poc reposar-la.
I finalment vaig trobar allò que buscava....Aquests recipients reciclats a testos.
I aquí està el meu petit “jardí”, 10 torretes amb sàlvia, cebollí, sajolida, romaní, coriandre, espígol, julivert, orenga, farigola i menta.
No vaig trobar en aquell moment alfàbrega i la canviaré per potser la sajolida. Ja veurem..
Però jo no en volia una de planta sinó bastants, a més les volia juntes, per passar d’una a l’altra sense ni adonar-me i també intercanviables, que si una passava a millor vida ( no soc massa bona jardinera) costés poc reposar-la.
I finalment vaig trobar allò que buscava....Aquests recipients reciclats a testos.
I aquí està el meu petit “jardí”, 10 torretes amb sàlvia, cebollí, sajolida, romaní, coriandre, espígol, julivert, orenga, farigola i menta.
No vaig trobar en aquell moment alfàbrega i la canviaré per potser la sajolida. Ja veurem..
I desprès de trasplantar-les i penjar-les totes teníem que fer l’estrena amb alguna de les herbes però estàvem ja cansats i tenia que ser una recepta fàcil i ràpida i varem pensar que un peix al forn aniria be.
Segur que vosaltres en teniu de més bones de receptes perquè aquesta és molt senzilla però vull aprofitar per introduir unes patates d’acompanyament, inspirades en les magnífiques patates al caliu del Cullerot Festuc però fetes al microones.
Ingredients:
- Orada fresca
- Cebes
- Llimones
- Romaní
- Llavors de fonoll
- Patates
- Salsa allioli ( pot ser de pot)
- Vi blanc
- Pebre
Preparació:
1- Poseu el peix damunt la plàtera del forn, damunt un llit de ceba que salareu.
2- Col·loqueu a l’interior unes rodanxes de llimona i una branca de romaní.
3- Regueu amb vi blanc, tireu un rajolí d’oli per sobre, llavors de fonoll i saleu.
4- Al forn , sobre uns 180 a 200 graus, de 20 a 30 minuts.
Acompanyament:
- Feu una patata o dues per persona al microones.
(Poseu en un plat fondo un dit d’aigua i allí damunt les patates amb pell, tapeu el plat amb paper film i , depenent del número de patates, més o menys temps al micro. Per 3 patates jo vaig posar uns 14 minuts)
- Peleu les patates ( deixeu-les refredar abans una mica) i talleu-les en rodanxes.
- Unteu cada rodanxa amb l’allioli i torneu a refer cada patata com estava abans de tallar-la.
- Les emboliqueu amb paper de plata, d’una en una, i les poseu al forn, en una altra safata o a la reixeta, el temps que encara li queda al peix per acabar-se de fer.
Així quan serviu el peix, ja tindreu fetes les patates. Les desemboliqueu , un polsim de pebre i les poseu al plat acompanyany el peix.
Aboqueu per damunt del peix el suquet que ha deixat anar i disfruteu dels olors que desprèn el plat i ...
------------------------
DORADA AL HORNO
Ingredientes: - Dorada fresca - Cebollas - Limón - Romero - Semillas de hinojo - Patatas - Salsa alioli (puede ser de pote) - Vino blanco - Pimienta
Preparación: 1 - Ponga el pescado sobre la fuente del horno, sobre un lecho de cebolla que se sala. 2 - Colocar el interior unas rodajas de limón y una rama de romero. 3 - Regar con vino blanco, verter un chorrito de aceite por encima, semillas de hinojo y salar. 4 - En el horno, sobre unos 180 a 200 grados, de 20 a 30 minutos.
Acompañamiento: - Haga una patata o dos por persona en el microondas. (Poner en un plato hondo un dedo de agua y allí sobre las patatas con piel, tapar el plato con papel film y, dependiendo del número de patatas, más o menos tiempo al micro. Para 3 patatas yo puse unos 14 minutos) - Pelar las patatas (dejar enfriarlas antes un poco) y cortarlas en rodajas. - Untad cada rodaja con el alioli y volver a rehacer cada patata como estaba antes de cortarlas. - Se envuelven con papel de plata, una a una, y se ponen al horno, en otra bandeja o en la rejilla, el tiempo que aún le queda al pescado para acabarse de hacer. Así cuando servir el pescado, ya tendrá hechas las patatas. Las desenvuelven, un poco de pimienta por encima y se ponen en el plato acompanyany el pescado. Verter por encima del pescado el jugo que ha dejado ir y disfrutar de los olores que desprende el plato y ... un buen provecho
------------------
Un bon profit!!
23 comentaris:
Maria, hi on has possat les plantes perque no es congelin...jeje??Explicam que a mi això m'interesa molt..la única que dura és la de julivert..
Molt bó aquest peix, segur!!
felicitats pel nou jardí d'herbes, i una bona estrena amb aquest plat. la idea de les patates em sembla molt bona.
Hola María es un plat molt bo, ja l'he menjat, les patates al microones fa molts anys que les faig i senzillament les poso dins l'aparell tapades amb la tapadora típica del microones i res mes, un tamany mitjá tardan 10 minuts, es molt practic i son bonísimes.
Maria, els jardins de remeieres són una passada! nosaltres ara disposem d'alfàbrega, poradell, farigola, salvia, menta, farigola i sajolida!!! és el meu tresor, m'encanta tenir plantes i flors.
Pel que fa a l'orada boníssima i les patates ni parlar-ne, que bones!!
Que colección más completa tienes de plantas, a mí tambien me encanta y me gusta tenerla en casa. Gracias por felicitarme, y como ya pudistes leer, tu tambien eres merecedora de él, por ello tambien te felicito. Besos.
Maria,
a mí tb m'agrada molt tenir plantes aromàtiques i tb surto al jardí i les vaig ensumant i tocant per impregnar-me del seu aroma.
La orada m'agrada molt però tant sols en menjo als restaurants, doncs el tema espines el porto molt malament.
Ptnts
Quin jardí més maco que t'ha quedat... em fas una mica d'enveja, al meu balcó hi fa tant vent que els testos surten volant :(
Tu diràs que aquest plat és senzill, però en canvi a mi em sembla d'autèntica celebració per inaugurar el nou jardí...
Jo també m'apunto el truco de fer les patates abans al microones, així gaunyes temps i queden fetes al punt ;)
Fins aquí m'arriba l'oloreta del teu jardí...
Hola María! que s'ha fet del salmonet?????? je,je,je
Bromes a part, m'has donat una bona idea per fer les patates al forn, han d'estar boníssimes. En quand el jardí, molt bona idea, que millor que cuinar amb herbes ben fresques.
Em sembla que és la primera vegada que entro al teu blog que, pel que sembla, és força jove però neix amb molta enrgia.
M'ha cridat l'atenció la crema de dos colors. Jo la vaig fer fa temps, però la vaig aprendre de l'Arguiñano.
Aquesta orada té una pinta divina i segur que desprèn una aroma estupenda...
Moltes felicitats pel blog i per aquest jardí aromàtc. Em fas molta enveja, a mi les plantes sempre se'm moren, especialment la menta i l'alfàbrega...
Salutacions!
Anna (de la Taula d'en Bernat)
Hola María:
Qué lujo de receta. Me alegro te hayan gustado las magdalenas. Un besote grande y dulce
Molt bonic el jardí,felicitats Maria.Un peto molt fort.
Maria; quin jardi!! no s'amagues ocorregut pas! molt ben pensat!!
Aixi ho tens a mà a l'hora de cuinar. Jo ho vaig a buscar a l'hort de la meva mare però no em queda pas al costat, normalment ho fem assecar i ho pengem al rebost.
La dorada una passada però es que el peix es tant bó, no cal fer-li gaire cosa que per si ja ho te tot!
Nuria, cada dia els diré alguna coseta maca, a veure si així resisteixen millor els freds..
Si Manel, les patates de l'Eva són molt bones però a vegades no es te tant temps com ella diu, uns 45-50 minuts i així fetes també resulten.
M.Eugènia, prova-les amb allioli, ja veuràs com canvien.
Ei, parella vermella, les herbes remeieres pugen els ànims a tots. Sou també del club de les aromàtiques, eh?
Ana, ahora a esperar que crezcan y duren... Besos con olor a menta...
Xaro, guapa, quina enveja em dones, tu tens jardí.. Doncs a mi m'agrada l'orada perquè com te espines tan grosses, les veig segur.
Gemma, t'explicarè com les tinc jo perquè no volin i s'aguantin be. A veure si a tu et servei.
Es que donen un gust quan t'hi acostes..
Tere, els salmonets eren massa petits i no em va sortir be la recepta amb ells..
Anna, tens com feia la crema de pèsols l'arguiñano? M'agradaria millorar-la però que seguis sent senzill de fer. Si ho recordes, ja m'ho diràs..
Tarta, gracias pero las tuyas son joyas.
Besos con olor a lavanda..
Gr+acies Julia però tu si que tens un bonic jardí... Petons
Anna, guapa, tot i que cuino amb herba seca generalment, m'agrada tenir-les fresques i donar-me el gust d'olorar-les..M'encanta.
Maria, quin jardinet més bonic que t'ha quedat!!! Jo a casa tb tinc testos aromàtics, xo no em duren gaire! :(
Molt bona idea de fer servir el microones, les patates tal i com les vaig fer son genials per aprofitar si tens el forn encès...xo sinó la teva idea és perfecte!
Petunets,
Eva.
Nena, quina joia de jardí!. I l'orada al forn devia estar ben bona, ben senzilla o ben gustosa, amb les teves herbetes.
L'alfàbrega jo la relaciono més amb l'estiu, potser per això no en vas trobar.
Fins aviat
Hola María: Me alegro te haya gustado mi Caramel cake, los adornos de chocolate de los lados son combinación de chocolate blanco y negro hechas sobre papel de acetato. Pirmero se pone una fina capa de chocolate blanco, sele hacen unos adornos como se desee y se deja solidifcar en frío, luego se cubre con una fina capa de chocolate negro fundido y otra vez a la nevera. Besotes mil
Maria, quina idea més bona...jo també he pensat alguna vegada en comprar algunes plantes aromàtiques per tinc varis inconvenients...primer que les plantes no són el meu fort...han de ser resistents per resistir a mi ;D i l'altre cosa és que no tinc jardinet ni terrassa n balcó...només podria penjar-les d'uns fils que tinc a la finestra i crec que el sol se les carregaria...
L'orada és una digna inauguradora del jardí. Dona d'empenta, a veure si ens veiem ben aviat!!!
Quina idea tant bona la de tenir un planter d'herbes aromàtiques al balcó de casa, així no m’estranya que tingui tant bona pinta l'orada
Ai, Maria!... Quina enveja em fas, tu que pots disposar d'aquest jardí aromàtic..., perquè tu en pots disposar, i no com jo, que et dic de debò que l'Anna Maria té dos magnífics jardins (un al pati i un altre a la terrassa), frondosos i cuidadíssims, ja que s'hi passa hores i hores cuidant-los..., però tinc ROTUNDAMENT PROHIBIT agafar ni que sigui una fulleta de menta per decorar, què sé jo: unes maduixes..., i és que les flors del jardí de l'Anna Maria no es tallen, i les plantes, tu diras!, no es mengen. (Ara bé, la Rita -la tortuga- hi té un "self-service" a la seva disposició.)
Pot fer riure, però és així mateix. :))
Maria! que bo, quina bona pinta! Per cert! Quin jardí aromàtic més bonic! Jo no sé com m'ho faig però a mi tard o d'hora se'm moren les plantes...
Una abraçada
Eva, segur que les meves patates no tenen el mateix sabor i caliu que les teves però com tu dius, a vegades no es te tant temps. Sort que tu les vas posar per inspirar-m'hi..
Gloria, avui he anat al Garden a veure si trobava l'alfàbrega i tampoc n'hi havia. Si que deu ser planta d'estiu..
Tartasacher, gracias por la aclaración de la decoración de tu tarta. Muchos besos
Llàstima Anna que no en puguis tenir. Donen un gustet les seves olors tan a prop...
Si, fins aviat.
Si Angels, però he deixat peladet el romaní amb l'estrena, pobret..
Mimitos, Enric, molts mimitos és que li has de fer a l'Anna Maria perquè et deixi gaudir d'aquest meravellos planté. Comença ara mateix..
Ruben, ja veus, amb els meus quatre testos aromàtics,soc la reina del mambo. Ja et diré com resisteixen l'hivern..
La receta estupenda y esas plantitas... que envidia. Desde que estoy diciendo que voy a ponerme yo las mías...
Besos
Si Rosa, si puedes, no dudes en hacerte este pequeño "jardin". Da un gusto olerlo quando quieras..
Publica un comentari a l'entrada