diumenge, 9 de novembre de 2008

COCA DE FORMATGE AMB MELMELADA DE TOMAQUETS I VERAT ESCABETXAT / COCA DE QUESO Y MERMELADA DE TOMATE CON CABALLA ESCABECHADA

3

Doncs sí, de nou part de l’extensa família bloguera s’ha tornat a reunir per disfrutar d’una jornada ben completa.

Si algun dia voleu passar un dia a fora, on combineu cultura i gastronomia, el Món Sant Benet és una bona opció.








Situat a uns 2 km. De Sant Fruitós del Bages, al costat de Manresa, el Monestir de Sant Benet del Bages forma part d’un complexe compost d’altres edificacions que fan un conjunt on passar el dia o fins i tot un cap de setmana. Pertany des de fa uns 10 anys a la Caixa de Manresa, prèvia compra als hereus d’en Ramon Casas, els últims propietaris del monestir, les terres i la fàbrica al costat del mateix.

A part del Monestir, ens trobem amb la Fundació Alícia ( Alimentació i Ciència), en un edifici a part, dedicada a la investigació gastronòmica en tots els seus àmbits, des de col·lectius afectats per algun aliment o substància concreta com la experimentació amb noves textures, sabors, presentacions, etc. o relacionat amb els cinc sentits i que després es pugui utilitzar en mon de la restauració. En Ferran Adrià i en Valentí Fuster, cuiner i cardiòleg, en són uns dels promotors del projecte, important per novedós arreu del mon.
La Fundació promou tallers pràctics entre els escolars i fins i tot, en les visites que es fan normalment per tothom, fa experimentar als visitants oferint amb l’entrada una capsa amb 5 variacions d’olors i textures que posteriorment aniríem examinant juntament.
La visita dura aproximadament una hora i si voleu, podeu reservar abans per no tenir que esperar si el grup, nombrós, ja està tancat.




El complex inclou un hotel, modern, un restaurant ( La Fonda) i el Monestir de Sant Benet, que promou tant la visita del mateix com una visita a les estances modernistes que va ocupar el pintor Ramon Casas.

La familia Casas el va comprar sobre el 1907, quan ja estava ben abandonat i sense cap monjo, ja que els últims van fugir amb la desamortització de Mendizábal, sobre el 1837, quan van ser fets fora. El Monestir va ser comprar per un especulador que va fer fallida i els bancs creditors el van vendre a la família d’en Casas, que n’era propietària de la fàbrica que està ben be al costat.
Van fer servir a l’arquitecte Puig i Cadafalc, que en aquell moment no li agradava una altra arquitectura que no fos el romànic i es va dedicar a desmuntar i netejar de tots aquells afegits que no pertanyien a la primera època del monestir, del segle X al XII, tot i que eren prou interessants com gòtic o manierista.

Nosaltres només varem poder visitar la part del Monestir, que sorprèn amb els magnífics hologrames, sobretot el del bisbe de Vic consagrant l’església i les pintures movent-se ( sí, movent-se) amb acurades veus de fons explicatives i l’acompanyament d’una guia que ens transmet el que explica. La visita dura també una hora.

El dia es pot completar dinant al restaurant la Fonda, al mateix complexe, que tot i el nom, és un restaurant modern, amb plats tradicionals però elaborats , per 25 euros, el menú, iva inclòs.
Nosaltres teníem un menú de grup, de semblants característiques, que sembla que va resultar satisfactori per tots. Els plats van ser: Coca de formatge, verdures i verat escabetxat, part alta del be amb samfaina i pastís de xocolata amb sopa de síndria. Aquesta és la bona pinta tenien la carn i els postres...









La sobretaula...





Mentre menjava , vaig intentar escorcollar les interioritats de cada plat i de moment, us dono la meva interpretació del primer. Tothom va deixar el plat buit. Era un conjunt de sabors diferents que després anava entrant ben be.

COCA DE FORMATGE AMB MELMELADA DE TOMAQUETS I VERAT ESCABETXAT



Ingredients:

- 1 làmina de pasta brisa
- Melmelada de tomàquet
- Fulles d’espinac, petites i tendres
- Làmines de formatge, tipus havarti o semblant
- Lloms de verat, escabetxats.
- Pinyons torrats
- Petits daus de formatge per decoració
- Oli d’alfàbrega ( Tritureu oli i alfàbrega, en quantitat suficient perquè quedi una barreja verda)

Preparació:

1- Feu primer un escabetx suau amb el verat, barrejant al foc vinagre, oli, aigua, una mica de mel, una fulleta de llorer, una punta d'all i sal i aboqueu-ho ben calent sobre els lloms de peix, sense espines i deixeu reposar fins que quedi bastant cuit.
2- Feu un oli d’alfàbrega i reserveu per decorar el plat. Es farà fent una pinzellada ampla damunt del plat, creuant-lo verticalment.
3- Es tallen uns rectangles de pasta, de mida 15 per 7 cm. aproximadament, que es couen al forn fins que quedin una mica torrats.
4- Un cop freds, es posa cada base damunt del seu plat, en perpendicular a la pinzellada verda.
5- Es comença a muntar el plat. Es pinta la base de pasta amb la melmelada de tomàquet.
6- Damunt es fa un llit de fulles d’espinacs tendres, sense tija.
7- A sobre una làmina de formatge.
8- A continuació un parell de lloms de verat, lleugerament tèbis.
9- S’acaba decorant amb un polsim de pinyons torrats, petits dauets del mateix formatge i de tomàquet confitat i un rajolí d'oli per damunt o de l'escabetxat del verat.
------------------------
COCA DE QUESO Y MERMELADA DE TOMATE CON CABALLA ESCABECHADA
Ingredientes:
- 1 lámina de pasta brisa - Mermelada de tomate - Hojas de espinaca, pequeñas y tiernas - Láminas de queso, tipo HAVARTI o similar - Lomos de caballa, escabechados. - Piñones tostados - Pequeños dados de queso para decoración - Aceite de albahaca (Triturar aceite y albahaca, en cantidad suficiente para que quede una mezcla verde)
Preparación:
1 - Haga primero un escabeche suave con la caballa, mezclando al fuego vinagre, aceite, agua, un poco de miel, una hojita de laurel, una punta de ajo y sal y verter esto bien caliente sobre los lomos de pescado, sin espinas y dejar reposar hasta que quede bastante cocido. 2-Haga un aceite de albahaca y reserve para decorar el plato. Se hará haciendo una pincelada ancha por encima del plato, cruzando lo verticalmente. 3-Se cortan unos rectángulos de pasta, de tamaño 15 por 7 cm. aproximadamente, que se coceran al horno hasta que queden un poco tostados. 4 - Una vez fríos, se pone cada base encima de su plato, en perpendicular a la pincelada verde. 5 - Se comienza a montar el plato. Se pinta la base de pasta con la mermelada de tomate. 6 - Encima se hace un lecho de hojas de espinacas tiernas, sin tallo. 7 - Encima una lámina de queso. 8 - A continuación un par de lomos de caballa, ligeramente tibia. 9 - Se acaba decorando con un poco de piñones tostados, pequeños daditos del mismo queso y tomate confitado y un chorrito de aceite por encima.
Buen Provecho!!
----------------------------
A menjar de gust… i un bon profit

16 comentaris:

angels ha dit...

Molt bona la descripció del plat i tota la crònica, per ho que vec se’ns han creuat la meva visita al teu blog i la teva crònica. Un peto

Mercè ha dit...

Maria, quina passada! No només fas la crònica sinó que a més a més reprodueixes el primer plat!! Felicitats!! Quina bona pinta!

La cuina vermella ha dit...

Ei, Maria molt bona crònica!! ara ja sí que t'has estrenat en tots els aspectes del bloc, eh!!!
ets un sol!
petons.

Gemma ha dit...

Que estrany, ahir et vaig deixar un comentari i devia fer alguna cosa malament perquè no ha sortit...
Res, només et deia que ara ja ets una blocaire completa: has fet la teva primera crònica! Je je je...
Trobo genial el detall de reprduir la recepta... fantàstic!

Maria ha dit...

Gràcies Angels. Sí, mentre estava fent proves de com quedava, em sembla que tu estaves també allà.
Petons.

Mercè, tu sí que ens deixes a tots bocabadats amb tanta bona recepta i com ho decores..

Parella, m'agada saber que esteu be i que us manteniu a to amb els vostres dolços muffins. Els vull fer. Ja he comprat taronges..
Abraçades

Gemma, guapa, em fa ilusió pensar que algú ho pot llegir i m'explaio explicant.
Espero haver mig encertat amb la interpretació del plat..
Estava ben bo..

El cullerot Festuc ha dit...

Maria!!! Genial la crònica, molt detallada...i la interpretació del plat perfecte!!! Pels que no el vam poder probar...haurem de fer la teva versió...quina pinta!!
Petunets,
Eva.

josep ha dit...

Maria,
Magnífica i detallada crònica, amb recepta i tot!!.
Ja veiem que el bloc es va ampliant dia a dia. Felicitats !!
Una abraçada

Glòria ha dit...

Maria,

T'has superat!!!!. Crònica d'Alicia, història del monestir, descripció del dinar, fotos i..... recepta!. A veure si els de la Fonda et faran pagar drets d'autor, ja, ja.!

Fins aviat

xaro ha dit...

Maria, et va costar posar t’hi però una vegada que has començat estàs imparable!!!
Genial la crònica, les fotos i per suposat la recepta.

Ptnts

manel ha dit...

maria, molt bona crònica, i, sobretot, moltes gràcies per la recepta. jo no m'hi vaig fixar tant com tu i em va saber greu perquè em va agradar molt, ara no caldrà que faci memòria perquè me l'has descrit perfectament.

enric ha dit...

Fantàstica crònica, Maria!, i acuradíssima explicació d'una recepta d'aquelles per lluir-se. L'enhorabona.

TERESA ha dit...

Hola Maria! veig que la sortida va anar molt bé, com sempre cuides fins el minim detall, crónica, fotos i t'atraveixes a explicar un primer plat...
Petonets.

CocinArte ha dit...

Crònica impecable!! Has trigat a tenir blog...però has fet una entrada per la porta gran. A sobra penjas la recepta del meu plat preferit.

Núria

Maria ha dit...

Eva, llàstima que no puguessis venir, va estar tot força be.

Gràcies Josep, venint de d'algú amb que te, amb la Gloria, un magnific blog, m'afalaga.

Ja, ja, Gloria, millor que em convidin de franc per la propanda..

Xaro, a veure si consegueixo tenir tantes i bones receptes com les teves penjades algun dia.

Sí Manel, va estar ben bona. No se si li sabriem donar el punt de l'escabetx però si més no, ho intentariem.

Enric, llàstima que no vinguessiu, va sortir tot rodó. Espero que ens veiem en algun dels propers ja organitzats.

Tresa, tu sempre m'estimes molt en tot el que faig. Petonets

Nuria, gràcies, sempre tan amable.

Glòria ha dit...

Genial!!! ja tenim la recepta i tot de la super-coca-boníssima que vam gaudir tots plegats.
Un plaer conèixer-te i espero que fins aviat.

Maria ha dit...

Gràcies Gloria, també per nosaltres. Recorda dir-nos que serà el futur baby, eh?
Fins la propera