dilluns, 23 de març del 2009

MACARONS O AMORS D'AMETLLA / MACARONS

Que bones són les cremes, veritat? Però sempre el mateix, sobren les clares i o les congeles o les gastes en un temps curt, però sinó, a la nevera, allí queden enterrades darrera més coses fins que les descobrim ja passades i cap a l’aigüera.
Així doncs, entre moltes receptes amb clares, aquí en teniu una que em va agradar, sobretot per la boníssima crema de mantega a la vainilla que portava i que és realment fina i bona.
Vaig treure la recepta d’un blog americà que ens va dir la Mercè, i que al veure les pastes, vaig pensar que n’eren de boniques.
Be, a mi, no me n’han quedat tant , tot i haver-los fet dos cops, i al final, he pensat... i què, que no em quedin així de perfectes... només faltaria que em tingués que preocupar també d’això... i aquí estan aquests, amb el meu toc personal , bateig de nom inclòs perquè són com els bons amors, dolços i tovets i no fan mal, per tots vosaltres..

Ingredients per unes 40 pastes dobles ( 80 galetes)

- 3 clares d’ou
- 30 grams de sucre normal
- 200 grams de sucre fi o llustre
- 110 grams d’ametlles crues en pols
Mantega feta amb:
- 100 grams de sucre
- 2 clares d’ou
- 170 grams de mantega
- 1 beina de vainilla

Preparació:

1- Es baten a punt de neu les clares i els 30 grams de sucre, fins que quedi brillant però no cal massa dur.
2- A la merenga s’hi ajunta el sucre fi i la pols d’ametlla, tot ben unit.
3- Es posa la massa dins una mànega pastissera, amb punta rodona.
4- Es preescalfa el forn a 140 graus i sobre dues plàteres de forn, folrades amb paper vegetal, es fan unes rodonetes, separades unes de les altres i es deixen reposar un mínim d’una hora. Més temps, millor.
5- Es couen a 140 graus, forn de baix, uns 15 minuts, de plàtera en plàtera.
6- Si voleu decorar els macarons, un cop trets del forn és el moment de fer-ho, posant-hi el que vulgueu a damunt, perquè amb l’escalfor de la mateixa massa, s’enganxarà. ( jo hi vaig posar unes perles de xocolata blanca )

Per la mantega:
Es bat una mica les 2 clares i el sucre i es cou al foc uns 3 minuts.
Un cop cuit, es bat amb l’estri de punt de neu uns 5 minuts .( No queda tan muntat com si fossin les clares crues )
Agafeu la beina de vainilla, l’obriu, li rasqueu les llavors i les ajunteu amb la mantega.
Agafeu film transparent i hi enrotlleu la mantega dins, com si fos un cilindre i el guardeu a la nevera, perquè endureixi.
Un cop dur, en talleu rodanxes i en farciu cada dues pastes.

Guardades a la nevera, la massa queda tova i la mantega, fresca i resulten ben bones.

------------------------

MACARONS

Ingredientes para unas 40 pastas dobles (80 galletas)
- 3 claras de huevo
- 30 gramos de azúcar normal
- 200 gramos de azúcar fino o lustre
- 110 gramos de almendras crudas en polvo
Mantequilla hecha con:
- 100 gramos de azúcar
- 2 claras de huevo
- 170 gramos de mantequilla
- 1 vaina de vainilla

Preparación:

1 - Se baten a punto de nieve las claras y los 30 gramos de azúcar, hasta que quede brillante pero no demasiado duro.
2 - Al merengue se une el azúcar glass y almendra molida, todo bien unido.
3 - Se pone la masa en una manga pastelera, con punta redonda.
4 - Se precalienta el horno a 140 grados y sobre dos bandejas de horno, forradas con papel vegetal, se hacen unos montoncitos, separados unos de otros y se dejan reposar un mínimo de una hora. Mejor más.
5 - Se cuecen a 140 grados, horno de abajo, unos 15 minutos, de bandeja en bandeja.
6 - Para decorar los Macarons, una vez sacados del horno es el momento de hacerlo, poniendo en ella lo que quiera encima, porque con el calor de la misma masa, se pegará. (Yo puse unas perlas de chocolate blanco)

Para la mantequilla:

• Se bate un poco las 2 claras y el azúcar y se cuece al fuego unos 3 minutos.
• Una vez cocido, se bate a punto de nieve unos 5 minutos (No queda tan montado como si fueran las claras crudas)
• Abrir la vaina de vainilla, rascar las semillas y las mezcláis con la mantequilla.
• Enrollar la mantequilla en film transparente como si fuera un cilindro y la guardáis en la nevera, para que endurezca.
• Una vez dura, cortáis en rodajas y en rellenáis cada dos pastas.

Guardadas en la nevera, la masa queda blanda y la mantequilla, fresca y resultan muy buenas.

-------------------------------
I res més, que us vagi de gust si les feu i un bon profit !!!

17 comentaris:

SandeeA ha dit...

hola maca! m'alegro que t'hagis sacsejat la mandra per a presentar-nos aquests magnificos macarons... és d'aquestes receptes que duc mirant molt molt temps però que no acabo de fer... mai els havia vist decorats! i aquesta crema de mantequilla té una pinta boníssima! Això sí, creo que a aquesta americana se li va oblidar comentar (pel que he leido) que cal copejar la safata contra alguna cosa amb força perquè es formi un peu... Això és tot teoria eh! però ho he leido en diversos llocs... Un petó!

PD: espero no haber insultado a nadie jajajajaj

La cuina vermella ha dit...

Maria, em penso que això del bateig del nom de sospirs d'ametlla ja havia estat batejat abans!!!

http://lacuinavermella.blogspot.com/2009/01/en-xavi-i-la-montse-vnen-sopar.html

és igual, sigui com sigui, aquests sospirs teus amb crema són genials per un dilluns de primavera com el d'avui.

Molts petons Maria!!!

Mercè ha dit...

Maria, :)... saps que tenia pensat un nom per posar-los? Però és diferent del teu! Així que me'l guardo per quan els faci!! :p A vegades, ja passa que les coses no surten com un voldria. Però vaja, segur que el gust n'era igual o més de bo!!!
I una recepta ideal per aprofitar les clares de la crema!
Petons!

Eva Flores ha dit...

T'han quedat fantàstiques!!! Les trobo perfectes per acompanyar un té de mitja tarda!
pt!

Gemma ha dit...

Per què dius que no t'han quedat boniques????? Jo penso que sí!
Genial, ara tinc tantes receptes per triar amb clares, que quan aquest dissabte faci la crema de Sant Josep, al final resultarà que em faltaran clares enlloc de rovells, je je je...
La crema de mantega ha de ser bona de veritat!
I la decoració amb les perles de xocolata blanca, també m'agrada molt, a part de donar-li un gustet deliciós...

dolorss ha dit...

Nena!!! Posa el nom que vulguis sempre seran deliciosos.

RUBEN ha dit...

ei Maria! Molt bé aquests macarons, fa temps que els vaig veure en el blog irecetas. Són fàcils de fer o no??
Una abraçada!
Encara no he fet res d'allò que vàrem parlar...
T'has comprat ja els productes químics per fer les esferificacions?? jejeje

Anònim ha dit...

Saludos desde poco hecho,

Que galletas más buenas, para todas las horas...

Jorge
http://pocohecho.wordpress.com/

Glòria ha dit...

Haurem de fer sobrar clares per posar en pràctica aquests amors d'ametlla!.

Fins aviat

Maria ha dit...

Sandi, nena, te superas con el tiempo, al final con tanto ensayo de lenguas nos haremos todos políglotas, como ha de ser.. Ya hablaremos.. Besos

Gràcies Txell per avisar, pensava que m'havia inventat un nom bonic i era un nom que em sonava d'haver-lo vist abans. Són realment bons i farcits, crec que encara més.. Petons

Sí Mercé, és una bona recepta i fàcil de fer. Ara, perquè et surtin perfectes, deu costar ja més..

Eva, perfectes per picar entre hores, desgraciadament... No esperen al te de le 5.. :))

Gràcies Gemma, però comparats amb els que jo vaig veure... són els germans petits.. però ja aniran creixent.. I el farcit, el vaig trobar delicios..i les perles, el puntet.. mai millor dit..

Sí Dolorss, tenen aquell punt de dolç que no emparfeguen i s'empassen com si res..

Calla, calla Ruben, les esferificacions hauran d'esperar una mica però al final, les fàcils, cauran.. I prova de fer el que vam dir ... I els macarons, són molt fàcils de fer i el de I-recetas ho explica molt be. Varien les quantitats, això si.

Jorge, las galletas, y estas también, son buenas siempre y a cualquier hora y caen como bellacas..a nuestro estómago y caderas..

Gloria, si es que vas mirant i hi ha un munt de receptes amb clares. Llàstima que no ens en recordem quan les tenim ballant per la nevera, avorrides..

Anònim ha dit...

Quina llàstima i jo que vaig tirar les clares al fer la crema...
La pròxima vegada les aprofitarem...
Tú sempre donan bones idees.
Petonets.

El cullerot Festuc ha dit...

Maria, m'encanten els sospirs que has fet!!!! t'han quedat preciosos, pq dius que no??? Jo el pròxim cop que em sobrin clares, vui fer els macarons...els trobo molt delicats i bonics!!!
La crema de mantega lo més!!! em xifla!!
Petunets,
Eva.

la vella carmanyola ha dit...

A mi m'emprenyan les clares! es que la crema a casa es un bufa i fer ampolles però les clares ningú li fan gràcia. L'any passat vaig fer llengues de gat i aquest any poder m'animaré a fer-les com tu!

Ves no posem massa èmfasis!!

Eva Flores ha dit...

Hola Maria!
Al meu bloc he deixat una coseta per a tu.
pt i bon cap de setmana!
Ma Petite Boulangerie

Maria ha dit...

Teresa, maca, les clares si no les pots fer servir al moment, les guardes a la nevera o les congeles.

Eva, gràcies, han quedat resultons però no perfectes com els blogs on els he vist. De totes formes, van volar. La crema de mantega, boníssima..

Anna, mengeu molt be a casa teva, amb tot el que expliques. Hi ha tantes receptes de clares, que les gastaras totes.

Eva, gràcies maca. El visitaré de seguida.

Núria ha dit...

Maria, si t'ahn quedat uns macarons genials!! Jo no m'atreveixo amb ells perque em semblen complicats...però algún dia m'hi possaré...jeje.

Petonets guapa!! Com vas del teu genoll??

Núria

Laura ha dit...

Ostres, quina bona pinta aquests macarons. Hauré d'apuntar-me la recepta per fer-lo un dia d'aquests.
Felicitats! té molt bona pinta el teu blog!