Recordeu la peli aquella que es deia… Si hoy es martes, esto es Belgica ... doncs si avui es 19 de març, avui toca la Crema Catalana o de Sant Josep, simplement.
Les tradicions s’ha d’anar conservant-les, per als que venen darrera, perquè continuïn. El que passa és que a vegades s’associen només amb aquell dia i mira que n’és de bona per poder-la fer d’altres, però ens en oblidem. A casa, a l’estiu, fresca, també la prenem.
Amb ella ja hi ha des de gelats, licors, trufes i postres varis...però jo us presento la clàssica, recepta de l’avia que sempre ens ha donat molt, molt bon resultat.
Ingredients per 6 cassoletes:
- 1 litre de llet i 3 dits més per desfer-hi el midó.
- 1 pela de llimona
- ½ pal de canyella
- 7 cullerades soperes de sucre
- 5 rovells d’ou ( Guardeu les clares a la nevera o les congeleu, que en farem alguna recepta )
- 50 grams de midó de blat ( o el contingut de midó d’un potet transparent de tapa vermella que venen al super)
- 1 cullerada de sucre vainillat
Preparació:
1- Es fa arrencar el bull 3 cops a la llet amb la pela de llimona, el sucre i la canyella i es deixa reposar fins que quedi tèbia.
2- Un cop ja així refredada, es treu la pela de llimona i la branca de canyella.
3- En el vas de la batedora es posen els rovells d’ou, el midó i la cullerada de sucre vainillat,amb els 3 dits de llet i s’afegeix a la barreja de llet anterior, fora del foc.
4- Es torna al foc i , amb foc mig, es va remenant amb el batedor de ma fins que comenci a quallar i es retira, per donar-li una bona remenada.
5- Es torna al foc i es continua remenant fins que arranqui el bull ( PERO QUE NO BULLI ). Al segon bluf-bluf ( és a dir, bombolla ) l’aparteu definitivament del foc i feu una última bona remenada amb el batedor.
6- L’aboqueu a les cassoles de fang o el recipient que vulgueu i les deixeu refredar a la nevera.
7- Abans de servir, hi tireu sucre per sobre i el cremeu amb qualsevol estri adient, pala o bufador elèctric i ... a gaudir de la crema, ben fresqueta..
- ½ palo de canela
- 7 cucharadas soperas de azúcar
- 5 yemas de huevo ( Guardad las claras en la nevera o las congelais, que haremos alguna receta con ellas)
- 50 gramos de almidón de trigo (o el contenido de almidón de un potecito transparente de tapa roja que venden en el super)
- 1 cucharada de azúcar vainillado
Preparación:
1 - Se hace arrancar el hervor 3 veces a la leche con la cáscara de limón, el azúcar y la canela y se deja reposar hasta que quede tibia.
2 - Una vez así fria, se saca la cáscara de limón y la rama de canela.
3 - En el vaso de la batidora se baten las yemas de huevo, el almidón y la cucharada de azúcar vainillado, con los 3 dedos de leche y se añade a la mezcla de leche anterior, fuera del fuego y se remueve.
4 - Se pone a hervir de nuevo, con fuego medio,y se va removiendo con el batidor de mano hasta que empiece a cuajar. Se retira del fuego para batirlo nuevamente.
5 - Se vuelve al fuego y se sigue removiendo hasta que arranque el hervor (PERO QUE NO HIERVA). Al segundo bluf-bluf (es decir, burbuja) se aparta definitivamente del fuego y se hace una última buena batida.
6 - Verter la crema en las cazuelas de barro o el recipiente que desee y dejar enfriar en la nevera. 7 - Antes de servir, se tirar azúcar por encima y quemar con cualquier utensilio adecuado, pala o soplete eléctrico y ... a disfrutar de la crema, bien fresquita y ... un buen provecho !!!
Sobretodo no quemeis la crema mucho antes de servirla para dejarla guardada en la nevera porque el azucar se desharia y quedaria la crema acuosa.
-----------
Doncs això mateix... que us faci un bon profit !!!!
Les tradicions s’ha d’anar conservant-les, per als que venen darrera, perquè continuïn. El que passa és que a vegades s’associen només amb aquell dia i mira que n’és de bona per poder-la fer d’altres, però ens en oblidem. A casa, a l’estiu, fresca, també la prenem.
Amb ella ja hi ha des de gelats, licors, trufes i postres varis...però jo us presento la clàssica, recepta de l’avia que sempre ens ha donat molt, molt bon resultat.
Ingredients per 6 cassoletes:
- 1 litre de llet i 3 dits més per desfer-hi el midó.
- 1 pela de llimona
- ½ pal de canyella
- 7 cullerades soperes de sucre
- 5 rovells d’ou ( Guardeu les clares a la nevera o les congeleu, que en farem alguna recepta )
- 50 grams de midó de blat ( o el contingut de midó d’un potet transparent de tapa vermella que venen al super)
- 1 cullerada de sucre vainillat
Preparació:
1- Es fa arrencar el bull 3 cops a la llet amb la pela de llimona, el sucre i la canyella i es deixa reposar fins que quedi tèbia.
2- Un cop ja així refredada, es treu la pela de llimona i la branca de canyella.
3- En el vas de la batedora es posen els rovells d’ou, el midó i la cullerada de sucre vainillat,amb els 3 dits de llet i s’afegeix a la barreja de llet anterior, fora del foc.
4- Es torna al foc i , amb foc mig, es va remenant amb el batedor de ma fins que comenci a quallar i es retira, per donar-li una bona remenada.
5- Es torna al foc i es continua remenant fins que arranqui el bull ( PERO QUE NO BULLI ). Al segon bluf-bluf ( és a dir, bombolla ) l’aparteu definitivament del foc i feu una última bona remenada amb el batedor.
6- L’aboqueu a les cassoles de fang o el recipient que vulgueu i les deixeu refredar a la nevera.
7- Abans de servir, hi tireu sucre per sobre i el cremeu amb qualsevol estri adient, pala o bufador elèctric i ... a gaudir de la crema, ben fresqueta..
Sobretot, no cremeu la crema un temps abans per guardar-la a la nevera perquè el sucre es desfaria i quedaria la crema aigualida.
---------------------------
CREMA CATALANA O DE SAN JOSE
Ingredientes para 6 cazoletas:
- 1 litro de leche y 3 dedos más para deshacerse el almidón.
- 1 cáscara de limón---------------------------
CREMA CATALANA O DE SAN JOSE
Ingredientes para 6 cazoletas:
- 1 litro de leche y 3 dedos más para deshacerse el almidón.
- ½ palo de canela
- 7 cucharadas soperas de azúcar
- 5 yemas de huevo ( Guardad las claras en la nevera o las congelais, que haremos alguna receta con ellas)
- 50 gramos de almidón de trigo (o el contenido de almidón de un potecito transparente de tapa roja que venden en el super)
- 1 cucharada de azúcar vainillado
Preparación:
1 - Se hace arrancar el hervor 3 veces a la leche con la cáscara de limón, el azúcar y la canela y se deja reposar hasta que quede tibia.
2 - Una vez así fria, se saca la cáscara de limón y la rama de canela.
3 - En el vaso de la batidora se baten las yemas de huevo, el almidón y la cucharada de azúcar vainillado, con los 3 dedos de leche y se añade a la mezcla de leche anterior, fuera del fuego y se remueve.
4 - Se pone a hervir de nuevo, con fuego medio,y se va removiendo con el batidor de mano hasta que empiece a cuajar. Se retira del fuego para batirlo nuevamente.
5 - Se vuelve al fuego y se sigue removiendo hasta que arranque el hervor (PERO QUE NO HIERVA). Al segundo bluf-bluf (es decir, burbuja) se aparta definitivamente del fuego y se hace una última buena batida.
6 - Verter la crema en las cazuelas de barro o el recipiente que desee y dejar enfriar en la nevera. 7 - Antes de servir, se tirar azúcar por encima y quemar con cualquier utensilio adecuado, pala o soplete eléctrico y ... a disfrutar de la crema, bien fresquita y ... un buen provecho !!!
Sobretodo no quemeis la crema mucho antes de servirla para dejarla guardada en la nevera porque el azucar se desharia y quedaria la crema acuosa.
-----------
Doncs això mateix... que us faci un bon profit !!!!
22 comentaris:
Visca les tradicions!!!
Tot i que no és de les meves postres preferides, a casa també la fem, trobo molt bé conservar les nostres tradicions :)
A més, Sant Josep sempre toca celebrar-lo a casa nostra, ens reunim tota una bona colla de família. Tot i que aquest any, com que cau entre setmana, el celebrarem més tard...
Però de postres, segur segur que caurà una crema de sant josep, a veure si em queda tan bé com la teva :)
Ooooohhhh Maria!! Si si avui toca crema, però nosaltres ja en vam fer diumenge i ja casi no ens en queda! jejejeje
La fem bastant semblant com la teva però nosaltres i posem 60 grams de midó. Me la va ensenyar la meva padrineta que ja no i és!
De fet la crema es un postre que et soluciona molt bé el paper però es una rucada que només es faci per St. Josep.
Tons
Quina crema més bona! Vénen ganes de ficar-hi la cullera per escoltar el crec-crec del sucre cremat...
pt!
La crema catalana, me encanta y esta tuya se vé deliciosa. Besos.
Que bé, aquí conservant les tradicions, jo tenia previst fer-la el cap de setmana. Jo no li poso sucre vainillat, ho provaré.
Noia, ara mateix li passaria la cullera per veure quin gust té,
Petonets,
Jo no en vull aprendre de preparar la crema. Podria soritr-me bona i tot! La recordo com un postre d'infantesa que se solia fer, a pagés, pels vols de la setmana santa. No he sabut que estava dedicada a Sant Josep fins que he estat adulta.
Bé, la que presentes wm faria posar una cullereta a la pantalla. Té un aspecte magnífic. Bon profit.
Jo també l'he feta i m'ha quedat tan bé com tú, je,je,je...avui si que no em dones emveja.
Petonets...
Mariaaaaa...jo ja la tinc a la nevera preparada per menjar-la avui per sopar!!!! I una plata ben gran per portar a casa dels pares..quin millor regal, oi??? ;)
Petunets,
Eva.
I tant que si!!!!!! avui toca crema de Sant Josep , a casa era la celebració de l´any quan hi havia l´avi i no faltaba mai la crema per postres, hi havia cinc Joseps!!!! saps que es diu que la crema representa el sol a l´entrada de la primavera???? bonic oi?
com la teva crema, felicitats.
Maria,
T'ha quedat de pel·licula aquesta crema. I com diu la Gemma : Visca les tradicions!!
Una abraçada
Sí que son com sols aquesta crema. Té una pinta deliciosa Maria, i jo com que sóc una despistada ni recordarme'n de la crema... serà perquè no hi ha cap Josep!
Gràcies per no oblidar-ho tu. I des d'aquí Felicitats a tots els Joseps del món.Muac
Maria; -Menta Fresca- Ben cert que no fa falta que sigui -Sant jo- per fer la crema catalana, jo la faig durant tot l'any i a més a més dels ous de granja que em vaig a buscar, la llet es de vaqueria d'un amic vaquer que m'ha la vent, verdaderament deliciosa¡com diu la Gemma visca la tradició¡. Josepb -menja de bacallà-
Maria, les ensaïmades que vas fer sucades amb la crema ha de ser brutal!!! ;) T'ha quedat fantàstica!! I que bona és, eh? :)
Jo també ja la tinc a punt a la nevera... només falta cremar-la i menjar-la! ;)
Petons!
Que bona que està la crema cremada, ummmm.
No em fem casi mai, ni tan sols per sant Josep, de fet no el celebrem mai tampoc, però mira el diumenge que ting convidats a dinar la podria fer.
Gràcies per la idea, serà un bon postre.
Petons
con lo que me gusta la crema catalana....la próxima vez que la haga,le saco fotos...jejejeje.
Un besín.
Doncs sí Gemma, les tradicions, si no es segueixen, es perden. El que m'he adonat amb els comentaris, que no s'ha de patir, que la gent segueix fent-la..
Anna, fa temps que no penges res, veritat? Però ja veig que cuinar, segueixes fent-lo..
Ui, sí, Eva, deixo el sucre com un mirall. La primera crema no em queda mai tan be però les demés, mirall polit..
Ana, tu pareces conocer mucho todo lo que aquí. Quizas has vivido aquí tambien?
Eva, si no poses sucre vainillat no passa res. Jo ho faig si en tinc, sino no.
Gloria, això és que la saps fer d'allò més bona, segur, que es molt de casa nostra..
Teresa, segur que la teva crema també és molt bona. Totes porten el mateix, en diferent proporció i surten més o menys espesses o dolces..
Evaaaa, ja te la vaig veure ahir penjada, molt fashion tu amb les merengues d'adorno.. Petons
Mai, he passat pel teu blog i tens unes fotos magnífiques dels teus bons plats. M'ha encantat aquesta història de que representa el sol entrant a la primavera... que poètic.. ara me la menjaré més a gust sempre...
Gràcies Josep però segur que igual de bona que la que la Gloria haurà fet també, que ella en sap molt. Ah! i moltes felicitats pel teu sant!!!!!
Txell, els Joseps de tot el mon et donen les gràcies pel teu detall de felicitar-los... i a fer la crema un altre any !!!
JosepB, també moltes felicitats pel teu Sant. Em deixes intrigada.. la vaqueria està a Barcelona o a fora? Si fos aquí hi aniria a comprar llet natural algun dia.. Ja em diràs..
Mercè, els teus S. Josephs estaran força contents amb la teva crema. Com cuides a tota la parroquia allende mares. T'enyoraran quan tornis aquí...
Dolorss, amb una bona crema catalana fresca i ben cremada, triomfaras segur i sense massa complicacions... Petons
Fely, le sacas fotos y pones la receta, a ver como la haces tu. Así sabemos más tipos de cremas para hacer. Besos guapa..
Molt rica la recepta María! tan bona que ha après a parlar català de cop i volta!
PD: a que has alucinado! jajajajaj
Endavant amb la crema de Sant Josep!
Jo recordo que, quan era petita , la meva mare en feia tota una plata sensera( mai la posava en cassoletes individuals) i n' agafaven, ens la posavem al plat i a menjar...Era boníssima.Com segr que ho és aquesta que fas tu.
molt bé, maria, les tradicions hi són per complir-les, cosa que jo no vaig fer. a veure si demà tinc temps i la preparo.
Que bona que està la crema!
Una amiga d'argentina es va ben enamorar de la crema catalana! La va provar i li va encantar!
I és que és bona de veritat...
Petonet!
Mmmm! Aquesta crema té una pinta deliciosa. T'ha quedat super autèntica...
Sandi, no alucinada, me tienes levitando... Un poco más y nos hablamos en ucraniano y también nos entenderiamos...
Політики вчитися мов і чи буде коли-небудь там застрягли зрозуміти ..
Besos..
Apa Annafs, us posarieu quicos menjant crema sense parar, que bona...
Manel, ja se t'ha passat el dia típic però com que la crema s'ho val, qualsevol dia va be..
Illeta, la nostra crema no te fronteres.. a fer país..
Gràcies Anna ... però segur que tu la fas també molt bona...
Publica un comentari a l'entrada