A casa dels meus pares, tant si és hivern com si és estiu, faci fred o calor, gairebé cada setmana hi ha aquesta sopa. Ells són grans i amb el brou i la carn d’olla passen mitja setmana sense tenir que cuinar massa. Per això, no tenim la tradició de fer l’escudella per Nadal, perquè a casa sempre n’hi ha.
La primera sorpresa va ser la quantitat i la segona l’olla. A casa no teníem una olla tan grossa.
I corrents a buscar una olla per bullir el brou.. Sort que la varem trobar..
I aquest cap de setmana, l’escudella de la mare però feta a casa !!!!!!!!!!!!!!
Tenia el mateix gust, la mateixa textura, oh, oh, oh... Ella hi posa els cargolets de la pasta de sopa més petits però jo els vaig posar de Nadal, ben grossos, per la inauguració de la sopa a casa.
I res mes a dir... fotografies de l’abans i del després i espero que s’escapin per la vostra pantalla els aromes d’aquest brou de sempre.. Com el primer amor... que mai s’oblida, doncs això mateix, la meva primera escudella.. que ja mai més oblidaré ... perquè ja la se fer.
Ingredients per unes 6 persones:
- 1 olla gran
- ¼ d’ànec (o de gallina)
- ½ orella de porc
- Os d’espinada
- Cansalada
- 1 peu de porc cru, tallat en dos meitats
- 1 garró de pernil
- Pastanagues
- Patates pelades( 1 per cap, sencera)
- ½ branca d’api
- ½ porro
- ½ pot de cigrons ja cuits (que siguin una mica durs)
- ½ botifarra blanca
- ½ botifarra negra
- Pilota: Salsitxa, molla de pa seca, all, julivert, pebre, 1 ou, sal. (I pinyons si voleu la pilota de Nadal)
Preparació:
1- Feu la pilota amb els ingredients que he dit a dalt , barrejant-ho be i fent una gran croqueta, que s’enfarina i es reserva.
2- Menys les botifarres i la pilota, poseu tots els ingredients crus, cigrons inclosos, dins una olla grossa, i l’acabeu d’emplenar amb aigua.
3- Ho bulliu, sense tapar, durant unes 2 hores, anant escumant el brou i reposant l’aigua que va perdent. (Suposo que si ho tapeu, no necessitareu reposar tanta aigua però la recepta de la mare és així, sense tapar, i per si de cas, jo fidel al que m’ha dit )
4- Després de les dues hores, traieu part del brou per bullir-hi els galets, el temps que s’indiqui a la bossa i reposeu d’aigua.
5- Ara hi afegiu les botifarres i la pilota i si sou del gremi de la patata bullida, en podeu afegir 2 o 3 més, tallades per la meitat i ho deixeu bullir una mitja hora més.
6- I quan l’escudella està feta, serviu per separat la sopa amb els galets, les botifarres i la pilota i en una plàtera, la carn d’olla i els cigrons, servit a part.
(Aquesta recepta no porta fulles de col com verdura per bullir. Si en posessiu, recordeu que la col fermenta i que s'ha de deixar el brou que no us acabeu a la nevera)
-----------------------
ESCUDELLA Y CARNE DE OLLA
Ingredientes para unas 6 personas: - 1 olla grande - ¼ de pato (o gallina) - ½ oreja de cerdo - Hueso de espinada - Tocino - 1 pie de cerdo crudo, cortado en dos mitades - 1 codillo de jamón - Zanahorias - Patatas peladas (1 por cabeza, entera) - ½ rama de apio - ½ puerro - ½ bote de garbanzos ya cocidos (que sean un poco duros) - ½ butifarra blanca - ½ butifarra negra - Pelota o pilota: salchichas, miga de pan seco, ajo, perejil, pimienta, 1 huevo, sal. (Y piñones si quereis hacer la pelota de Navidad)
Preparación: 1 - Haga un croqueton con los ingredientes que he dicho arriba, los de la pelota, mezclando bien y enharinando. Lo reservais . 2 - Menos las butifarras y la pelota de carne , poneis todos los ingredientes crudos, garbanzos incluidos, dentro de una olla grande y la acabais de rellenar con agua. 3 - Lo hervis, sin tapar, durante unas 2 horas, espumado el caldo y reponiendo el agua que vaya perdiendo 4 - Después de las dos horas, eliminar parte del caldo para hervir a la pasta, tiburones grandes , el tiempo que se indique en la bolsa y reponer com más agua la olla para que sigua hirviendo. 5 - En este momento se añaden las butifarras y la pelota de carne y si eres del gremio de la patata hervida, podeis añadir 2 o 3 patatas más, cortadas por la mitad y se deja hervir todo una media hora más. 6 - Y cuando el cocido está hecho, servir por separado la sopa con pasta, añadiendole también algun trozo de butifarras y de pelota y en una fuente, se sirve la carne de olla y los garbanzos, aparte. (Esta receta no lleva hojas de col como verdura para hervir. Si se pusieran, recordad que la col fermenta y que se debe dejar el caldo que no se acaba en la nevera). Buen Provecho!!
-----------------
I ja està . I no... no podeu venir a casa a menjar-ne, que aquest cap de setmana ens ho hem polit gairebé tot. Ha estat un cap de setmana escudellero..
Un altre dia serà... i tindreu segur, Un bon profit !!!
25 comentaris:
Maria, la meva mare a casa també sempre ens feia escudella i carn d'olla un dia a la setmana! :) Això sí, només durant els mesos més fresquets. Quina bona pinta!! Sembla que ja l'oloro! :)
Maria has avançat al Nadal,quin goig que fa tan abans com després, jo també li dic a la meva mare que m'ha donar la recepta doncs encara es ella qui la fa
Bon día María,he estat uns díes sense visitar-te perque estic un xic fotudeta amb la ciática i m'he agafat uns diés de descans,l'escudella i carn d'olla era el plat nadalenc de casa els meus pares i despres a casa meva, quan vaig deixar BCN per anar a viure al Gironés viag veure que aquí no es ni de bon troç el tipic plat de Nadal.Em vaig fer un tip de fer-lo cada any, ara com que visc sola, tots ja han marxat de casa no se si em faré una mini escudella amb una mini piloteta i mini de tot,jajajaja, no se si tindré humor per tanta feina,es un plat de m'entusiasma, jo també l'hi poso patata perque soc patatera incondicional,jajaja, aprofito per desitjar-te bones festes.Una abraçada.
La gent més jove hem perdut el costum de fer aquests plats tan llargs de cocció i sovint massa greixosos pels hàbits actuals... Però val la pena recuperar totes aquestes receptes de les mares, perquè formen part de la nostra tradició culinària. No és per fer-ne cada setmana (qui té temps avui dia?) però sí de tant en tant, aprofitant els dies de més fred com els d'aquest cap de setmana. Llàstima que us l'hagueu acabada tota, perquè té tan bona pinta que no em faria res demanar-te'n un plat ben calentó ;)
Maria, quina escudella!
No m'extranya que ja no en quedi, té una pinta excel·lent.
Jo només en faig per Nadal, però sempre penso que n'hauria de fer més sovint.
I si no fas escudella per Nadal, que fas??
Maria, felicitats a la mare i a la cuinera!!!! Quina olla de caldo, mare meva!!!! A mi m'encanta l'escudella!!! Llàstima que no n'hagi quedat...m'emportaria ara mateix un tupper!!!!
Petunets,
Eva.
És veritat, això era més costum de les àvies!
Però i lo bó que era??
Me l'apunto maca!
Un petonet.
Sí Mercè, les nostres mares tenien altres costums que nosaltres..
Doncs Angels, insisteix perquè et doni la recepta, que segur que serà ben bona.
M.Eugènia, quin greu això de la ciàtica, que és molt dolorosa. Cuida't i fes-te un caldet com el que dius i tinc curiositat per saber quin és el plat de nadal típic al Gironés.. Ja em diras..
No et pensis, Gemma, no és un plat tan greixòs com dius perquè com que s'escuma bastant de temps, li treus totes les impureses i, al menys a nosaltres, no ens queda gens olios. Apa, anímat, dona tant joc....
Gràcies Sefa. Per Nadal, a casa convido jo a tota la familia i faig plats una mica elaborats o de festa, aquells que normalment no es fan sempre, i sobretot vario cada anys els aperitius, que sempre són atractius. Aquest any em vull estrenar amb les culleretes famoses que tothom ja te..
Si, Eva, no vegis, buscant l'olla grossa, més gran que la del brou normal i menys que una industrial.
Petons guapa..
Vanesuky, com tu dius, és un plat d'avies ... i de nosaltes, si ens estem la tira a la cuina. L'he penjat al blog perquè al menys, qui ho vulgui, que el pugui algun dia fer.
Petons..
Hola María, la meva avia també feia una escudella i carn d'olla boníssima, moltes vegades la recordo a la cuina preparant els apats per els dies de Nadal., era una excel.lent cuinera. A casa ni la mare ni jo la fem, i tu m'has portat uns bons records... Gràcies per aquest sopar de Nadal...
ja fa dies que et veig però encara no havia entrat mai i....oh!!! es la sopa,la meva sopa de galets , i la carn d´olla , és igual que la que jo faig i que la que fa la mama i la iaia , és la nostra sopa de Nadal i ens passa com a tu en fem sovint però tot i així per Nadal m´agrada que hi sigui.
et seguiré visitant si m´ho permets.
Bon Nadal
Vaya escudella tan rica y completa. Además tan apetecible con el frío que hace. Gracias por esta receta y me alegro pueda ayudarte el truquito del chocolate para las tartaletas. Besos mil
Això, amb el fred que fa aquest plat queda a taula que ni pintat. Calentet, celentet. Té molt bona pinta aquesta escudella.
Salut!!!!
maria, felicitats per aquesta primera escudella, té un aspecte sensacional digne del dia de nadal.
és pràcticament clavada que la que feia la meva mare i la que faig jo, quan en faig, perquè normalment a casa l'escudella, no sé perquè, la sol fer la meva dona, i normalment no hi posa tanta carn per fer-la més lleugera (no m'hi posa peu i orella que és el que més m'agrada a mi). l'única cosa diferent que hi posa, i que aquí és molt freqüent, és el sagí de porc, que li dóna un toc realment espectacular, sense posar-n'hi gaire. si algun dia en trobes a la carnisseria, prova-ho.
Tresa, amb el que tu saps cuinar tindries que ser l'hereva de l'escudella de la teva avia, anima't a fer-la..
Mai, guapa, encantada que ens coneguem i que ens seguim..
Tarta, con tus truquillos y recetas me lo paso muy bien.
Si Olles, l'escudella, de tothom, és un bon plat per aquests freds.
Gràcies Manel, una escudella potent aniria be per aquests dies de neus que ens ensenyes en les teves fotos, eh?
Intentaré trobar sagí i ja et diré.
Maria, fa dies que somio amb esculleda i carn d'olla... suposo que és el fred! li hauré de fer la pilota a la meva mare a veure si ens en fa una bona olla.
La teva escudella és del tot suculenta, l'oloreta arriba a Mollet.
Petons bonica!
Hola, Maria: Sóc el "iaio" Enric..., i dic això perquè jo, d'escudella -però escudella escudella, eh?-, ja n'he fet quatre vegades.
La faig molt i molt semblant a la de la teva mare, però encara una mica més complicadeta, ja que la col la bullo a part. Ja en faré un post.
Ah!, i com en Manel, sempre hi poso, també, una mica de sagí.
Hola María:
Me alegro te hayan gustado mis galletas de colores para Navidad. Un besote y mil gracias.
Maria! Per molts anys!! (Encara que amb un dia de retard). Us va agradar el pastís de xocolata? :) Petons!
Maria; jo ara ja vindria a dinar! amb lo soperos que som nosaltres. A casa fem una olla més o menys com la teva i ens la partim amb la meva mare.
Mira jo tinc costum de fer-ne molt i com que la tinc de deixar a foc lent la faig a vaig al garatge, que hi tenim una cuineta per quan fem calçotades poder fer el cafè i em poso el despertador al mobil i me'n vaig a treballar. Bueno! tot s'ha de dir que treballo a 30 metres de casa i que puc sortir a veure que fa l'olla. Però l'Andreu quan arriba i veu l'olla alla al garatge fent xup-xup li fa una ilu.
Es que el caldo i l'escudella fa molta festa i a nosaltres que som tant soperos ens fa molta ilusió.
Recordsssss
Gracias María:
Me alegro te haya gustasdo el postre que he puesto en las esferas que hice el otro día. Besos mil y muchas gracias
Txell, un caldet calentó és el que t'aniria ben be per la teva recuperació... Aprofita la mare...
Enric, que dius d'avi, si l'edat és porta a la ment i no al cos i les escudelles deuen tenir com a ínim propietats antioxidants que ens rejuveneixen.. Ja veuras quan ho sàpiguen els joven com la faran com nosaltres.. I sobre el lluç a la bilbaina, ja veuràs com t'agradarà, fàcil i bo.
Mercè, gràcies, molt rebó el pastís..
Anna, quina enveja ens dones vivient tan i tan be. Conserva-ho..
Tarta.. ya hice el truquillo del xocolate en unas tartaletas. Ahora quiero encontrar los moldes redondos.. Besos
És genial aprendre els plats que has menjat tota la vida i que només tastar-los et transporten a temps passats...està clar que amb aquesta olla, la producciño pot durar dies...em puc imaginar l'aroma amb els ingredients que du....què bona!!!
Si, Anna, els plats de sempre que tu t'has d'animar a fer, eh?
Petons
Fantàstica, jo en faig tot sovint, congelo el brou que sobra i faig croquetes de la carn d'olla que no ens acabem.
És llarg de cocció però no de feina, jo la poso a fer una mica abans de sopar i a l'anar a dormir ja la puc guardar.
Ah! a l'hivern l'olla destapada, però la cuina ben tancada i les parets comencen a suar, al final passes un drap i tens totes les rajoles netes com una patena. ;-)
Hola,
Jo faig una escudella bastant similar a la teva, i l'èxit està garantit. Com que la deixem bullir moltes hores, en solo fer molta quantitat i així en tinc per més d'una menjada. Congelo el brou que sobra dins de tetrabriks que abans hauré esbandit i amb la carn d'olla que sobra en fem croquetes (us les recomano moltíssim) o lassagna, si volem anar més a la idea.
Ahir en vaig fer moltíssima, tenia convidats francesos, que es van llepar els dits i pensava menjar-ne avui una altra vegada, però aquest matí m'he trobat que havia fermentat. M'ha passat tres vegades. La primera vam dir que havia fermentat perquè hi havia tormenta. La segona perquè hi havia col, i avui? avui no hi havia ni tormenta ni col... em sap tant greu!!! He de llençar dos litres de brou i un munt de carn d'olla.
Algú em pot dir perquè fermenta l'escudella i com podem evitar que això passi???
Gràcies a tots.
Anna
Publica un comentari a l'entrada