dijous, 11 de desembre del 2008

LLUÇ A LA BILBAÏNA PER PARTIDA DOBLE / MERLUZA A LA BILBAINA

No fa massa dies, el passat dia 5, ens varem tornar a trobar una part de l’extensa colla blocaire a la classe de cuina d’en David Lienas, dels supermercats Bon Preu. En teniu detallades cròniques a la Cuina de Casa i al Café de Nit.
Les receptes que varem aprendre a fer van ser aquestes: sopa de Nadal amb crosta, explicada al blog de Delícies del rebost, un diferent pollastre de nadal farcit, que trobareu aquí, i tronc de lluç a la Bilbaïna.

Aquella mateixa nit uns amics en havien convidat a sopar a casa seva i casualitats de la vida, ells ens van preparar el seu lluç a la Biscaïna.
Posteriorment jo també el vaig preparar a casa per veure si coincidien en gust tant la recepta d'ells com la d’en David i sí, era la mateixa.
Per això, pel bon plat que ens varen cuinar, juntament amb un altre ben curiós que més endavant us ensenyaré, des de casa els fem l’onada al Jordi i a la Carme, &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&& que ens van oferir no sols una molt estupenda vetllada fins a les tantes de la nit, sinó també un excel·lent menú.

I sense més us el presento, fresquet, acabat de pescar i cap el plat...
La primera fotografia és del convit dels nostres amics i la segona, de la classe d’en David.


Ingredients:

-4 troncs de lluç d’uns 300 grams per cap. (El lluç escatat i sense aletes)
-4-5 grans d’all
-1 bitxo
-pebre vermell dolç
-Oli d’oliva
-Vinagre de xerès
-Fulles de julivert picat
-Sal i pebre

Preparació:

1-Partiu els grans d’all per la meitat i els hi traieu el cor.
2-Els talleu a làmines i els fregiu amb poc foc en oli, uns 100 ml i passat uns moments, afegiu el bitxo tallat a rodanxes.
3-Quan els alls estiguin una mica rossos, afegiu una mica de pebre vermell dolç, remeneu uns segons i ja hi tireu un rajolí de vinagre.
4-Deixeu que s’evapori una mica , retireu del foc i reserveu la salsa, reposant una mitja hora.
5-En un paella a part es dauren els trossos de lluç, salpebrats abans, sense enfarinar.
6-Es posa el peix damunt una plàtera que pugui anar al forn, s’hi tira per damunt una mica de la salsa que abans hem preparat i al forn, a 180 graus, uns 20 minuts. Si voleu, a mitja cocció, li tireu per sobre una mica del suquet que va deixant anar.
7-Un cop fet i ja emplatat, s’hi tira per sobre la resta de la salsa, s'empolsa amb una mica del julivert fresc picat i es serveix per exemple, amb pebrot escalivat i unes patates confitades, toves, fregides amb poc foc o amb un bouquet d’amanides, com textura de contrast, més cruixent.

------------------

MERLUZA A LA BILBAINA

Ingredientes: -4 Troncos de merluza de unos 300 gramos por cabeza. (La merluza sin escamas y sin aletas) -4-5 Dientes de ajo -1 Guindilla -pimentón dulce -Aceite de oliva -Vinagre de Jerez -Hojas de perejil picado -Sal y pimienta

Preparación: 1-Partir los dientes de ajo por la mitad y sacarles el corazón. 2-Los cortais en láminas y los freis con poco fuego en aceite, unos 100 ml y pasado unos momentos, añadir la guindilla cortada en rodajas. 3-Cuando los ajos estén un poco dorados, añadir un poco de pimentón dulce, remover unos segundos y ya verter un chorrito de vinagre. 4-Dejar que se evapore un poco, retirar del fuego y reservar la salsa reposando una media hora. 5-En un sartén aparte se doran los trozos de merluza, salpimentados antes, sin enharinarlos 6-Se pone el pescado sobre una fuente que pueda ir al horno, se echa por encima un poco de la salsa que antes hemos preparado y al horno, a 180 grados, unos 20 minutos. Si lo desea, a media cocción, le verter por encima un poco del juguito que va soltando. 7-Una vez hecho y ya emplatado, se echa por encima el resto de la salsa, un poco de perejil fresco picado y se sirve por ejemplo, con pimiento escalivado y unas patatas confitadas, blandas, fritas con poco fuego o con un bouquet de ensaladas, como textura de contraste, más crujiente. Buen Provecho!!

------------------

És un plat que deixa un bon regust de boca i convenç.
Per tant, us farà ... un bon profit !!

16 comentaris:

Mercè ha dit...

Maria, quines casualitats!! Doncs aquest lluç així no l'he provat mai. Queda molt picant la salsa amb el bitxo?

OLLES I SOMRIURES ha dit...

A la bilbaina, això ha de ser molt bo. Amb el seu bitxo, el seu all, que rebó.
Salut!!!!

la vella carmanyola ha dit...

oooohhhhh! Maria, a mi també em va agradar aquest lluç. Estava tentada de fer-lo per Nadal. No se que fer pq si el faig el primer d'arronsar el nas serà el meu pare que quan veu peix ja veu espines encara que sigui mero.
T'ha quedat molt bé, no te res d'envejar al del Lienes.

Fins aviat!

Cuinagenerosa ha dit...

apa, quin divendres més profitós! doncs a mí el lluç a la bilbaïna, com a l'estil de santurce, amb el seu vinagre i el puntet picant, m'encanta.
pel meu gust, però, amb menys cocció n'hi ha prou, perquè el lluç si s'asseca trobo que perd molt.
salut!

josep ha dit...

Maria,
Magnífica la recepta. El peix m'encanta i tal com l'has preparat ha d'estar boníiiiiiissim.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Maria, penso que ha d'estar molt bò tal i com l'has preparat, però em fa una mica de por el bitxo ja que penso que ha de quedar bastant picant i a mí no em senta gaire bé... En quant a la presentació penso com la vella carmanyola, no sabria dir quin es el teu i quin el del David.
Petons.

Gemma ha dit...

Quina casualitat, oi? A vegades aquestes coses ja passen, je je je...
Trobo que l'acompanyament amb el pebrot escalivat queda millor que el de l'amanida, oi? El pebrot i el peix fet així lliguen moltíssim.

El cullerot Festuc ha dit...

Maria, que bo que ha d'estar!!! M'encanta el toc picant...i a mi tb m'agrada més servit amb pebrot vermell escalivat!!! Quina sort que et facin aquests plats els amics!!! ;)
Petunets,
Eva.

La cuina vermella ha dit...

Em sumo a la causa del pebrot!!! Maria, tens uns amics 'estupendus' igual que tu per presentar-nos la recepta. petons.

tartasacher ha dit...

Hola María:
Qué merluza tan buena. Exquisita. Sí, lo que he hecho son medias esferas huecas para luego poner un relleno y servir el postre así, dentro de unos días lo pondré. La cobertura blanca se encuentra de la marca Valor en El C.I. y si no en proveedores de pastelería, pero también se puede utilizar chocolate blanco normal. Besos

RUBEN ha dit...

Maria! No pares quieta! quin munt de receptes tens ja! Aquesta té una pinta boníssississima!!!
Petons

SandeeA ha dit...

Tiene una pinta buenísima esta merlucita!!!!!

Maria ha dit...

No Mercé, no queda molt picant, ni molt menys. T'agradarà.

Si Olles, es ben bo, de veritat.

La sort Anna es que el lluç te l'espina al mig i es veu ben be.

Manel, a nosaltres el peix ens agrada una mica fet.

Josep,Teresa, el que jo vaig preparar no està aquí penjat. El de la foto amb el pebrot és el dels meus amics. El meu,fet a casa, ens el vam menjar a "palo seco".A vegades soc una mandrosa..

Si Gemma, la combinació ens va agradar molt.

Ai si, Eva, de tant en tant ja va be que et convidin.. Mua,mua..

De res, parelleta vermella. Petons.

Gracia Tarta, iré al C.I. a buscarla. Me gustará ver tu relleno ... Besos

Ruben, que ja no vens a classes i t'ho perds...

Sandeea, esta merlucita con tus pastelitos navideños, con mazapan... fiesta completa !

enric ha dit...

Veus, Maria, com sempre tinc el cap a tres quarts de quinze?... Dissabte tenia la dèria de fer un peixet al forn per dinar, però els que hi havia als coves o eren massa grossos, o eren massa petits, pel que vaig decidir comprar un lluç sencer i fer-ne un tros al forn (tot i que no és el peix que més m'agrada fet al forn)i l'altre tros m'el vaig fer tallar per fer fregit. NO VAIG ATINAR QUE, DISSABTE, EL PODIA HAVER FET AIXÍ!!! :((

enric ha dit...

Vaig una mica, per dir-ho d'alguna manera, endarrerit a l'hora d'enviar comentaris als blocs que visito assíduament, i aquest comentari fa més de quinze dies que te l'hauria d'haver enviat, ja que vaig fer el lluç seguint aquesta recepta, i el resultat va ser SENSACIONAL.

Em feia una mica de por la qüestió del bitxo, i és que el picant em tira sempre enrere, però no, no: tens tota la raó, ja que en cap moment hi domina, tant és així que ningú dels que en van menjar va encertar que n'hi havia.

Pel que fa al comentari d'en Manel, a mi també m'agrada el peix un pelet cru, però a casa se l'estimen més si està més fet, pel que el viag posar al forn també vint minuts, pero a 160º.

Aquesta setmana el volia repetir, però quan vaig ser a plaça i vaig veure aquell bé de déu de sípies que hi tenia al cove la peixatera (en tenia una que feia més de tres quilos!), em vaig decidir a comprar-ne una, que feia més d'un quilo, per fer-la estofada.

Ara bé, és un plat, aquest lluç, que repetiré, i més d'una vegada.

Maria ha dit...

Si Enric , és un bon plat, fàcil i que resulta sempre. Me'n alegro que us hagi agradat.
Una abraçada