PREMI " MEME AMIGUETA "

Oe, oe, oe, oe, oe, oe…. Torno a estar molt i molt contenta... Una altra amiga s’ha recordat de mi... l’Ana de la Cocinika de Ana m’ha enviat el premi Meme Amigueta ....

Quan vaig començar l’aventura del blog, vaig tenir la sort de néixer ben acotxada per unes magnífiques persones de la terra que em van animar i que em van acollir la mar de be i tot i que pensava (es que jo d’Internet en se poquet ) que qui em mirés seria a nivell molt local, coneguts com a molt .... un dia em va deixar un comentari l’Ana, des de Córdoba, als meus musclos gratinats, plat al que li tinc molt carinyo. I jo vaig pensar..... Ui, de tant lluny ( com si la xarxa tingués fronteres, bleda de mi) ... i em va agradar conèixer el seu esplèndid blog que, molt i molt sovint, anava actualitzant amb mil i una receptes, totes bones. I em va permetre endinsar-me en d’altres, poc coneguts per mi , que tenia enllaçats. Visiteu-lo que us agradarà, segur.
I ara, ( Gracias Ana !), amb aquest regal que em fa, em puc treure’m l’espineta que em va quedar ahir quan vaig tenir que triar a qui tenia que transmetre el premi que m’havien donat i no podia ser a tots.
I em fa mooooolta il·lusió també poder-lo jo donar a algunes altres persones més, que ni són totes perquè n’hi ha moltíssimes que se’l mereixen , però si totes són les escollides per rebre’l ....

-A la Txell i en Kike, de la Cuina Vermella, perquè són carinyosos, amables i moooolt amigables i em fan riure i pensar i em trobo acompanyada amb ells i amb el que escriuen i m’animen quan toca i sobretot, són ... simplement.
- A l’Eva, del Cullerot Festuc, per riallera, simpàtica i divertida, amb el so de riure més maco que he sentit, franc i obert que es reflecteix en la seva cuina, fresca i actual.
- A l’Anna, del Kiwi Blau, perquè els seus bonics blaus ulls fan agafar confiança a qualsevol i es nota quan se t’acosta que ... és bona gent !!
- A La Quinta de Lúculus, pel sentit de l'humor que desprenen quan els visites, que tot acompanya i perquè si no hi fossin, tindrien que crear-se.
- A l’Enric, de la Samfaina d'Arts, perquè amb els seus comentaris tan càlids i propers fan de unes ratlles una declaració de principis, tant culinaris com de vida, que m’agraden llegir.

I per tots, com sempre, els que llegeixo i els que em llegiu, gràcies per tot..... i un fort petó.

PREMI "BLOG AMIGABLE"

Estic més contenta !!!!! Avui no entro una recepta, avui entro.... un premi !!!
Quan anava al cole, les monges ens donaven medalles si treies bones notes, o et posaven bandes de colors que et creuaven l’uniforme i apa, a lluir-les anant cap a casa..
Si hi haguessin fotos d’aquests records, la cara que faria seria la mateixa que la d’ara, amb un somriure d’orella a orella i tan ampla que sortiria del negatiu.

He obert el correu i l’Eva, de Ma Petite Boulangerie, s’havia recordat de mi. Vaig conèixer el seu blog un dia remenant receptes, i quan vaig veure els seus pans, vaig dir, aquestes fotos alimenten i em vaig fer una fan seva. Passeu-hi i veureu...
No vaig fer cap entrada comentant-ho perquè el premi no es tenia que passar però també agraeixo molt el premi que em van donar aquest Nadal la Quinta de Lúculus.
Ara entenc perqùe ni no baixo de pes... es que m'engreixen alguns amb els seus regals..

Si be és molt agradable rebre, és difícil donar en aquest cas. He de triar i això no està be perquè qualsevol dels que jo llegeixo s’ho mereix perquè tots, tots i tots hi posen carinyo, temps i ganes, segur.
Però em toca fer que el premi giri de nou i el faig arribar a aquests cinc :

-La Teresa de Tot és art, una artista tant de la cuina com de les manualitats, amb qui vaig començar l’aventura dels blogs, a casa, totes dues davant l’ordinador, provant i provant, fins que ens en varem sortir.
-Al Manel, de Cuinar és Generós, perquè mentre els demés intentem lluir-nos amb els nostres plats, ell surt de l’armari per explicar-nos com algunes receptes no li surten be o com quan li dona la vena, es transforma de gourmet a gourmand sense problemes de consciència.
-A la Gloria i en Josep, del Café de Nit , que van tenir el detallàs de reservar una part del seu blog construint un apartat que es diu El blog dels sense blog, per als qui no en tinguin i els vingui de gust penjar les seves receptes.
-A la Sandeea, de la Receta de la Felicidad, perquè ric força llegint-la, amb les seves divertides o fondes reflexions, depenent de com es trobi, i la seva mania de enreixar-ho tot, fins i tot la seva foto del perfil !!
- A la Gemma, de la Cuina de Casa, perquè gràcies a ella i a la seva tenacitat, constància i saber fer, ha fet possible que un munt d’amants de la cuina es trobin sovint i disfrutin i plegats esperin la propera trobada.

I , de cor, a tots els que us llegeixo i els qui em llegiu, un fort petó.