dimecres, 25 de novembre de 2009

HIDROMEL SUAU DE PERES / HIDROMIEL SUAVE DE PERAS

Què !! fem un traguet ?
Desconec sí te massa graduació però, per si de cas, només mig vaset i prou, eh!!!
Perquè aquest licor casolà, de regust dolç i alhora picant, per la fermentació natural és una recepta la va donar fa temps el Txumari Alfaro en un programa i segons ell, s’ha de prendre una cullerada sopera cada matí , perquè aquesta barreja te triptòfans, que són com els maons de la serotonina, i va be per al decaïment. I suposo que si te’n prens una miqueta més, de tant en tant , doncs tampoc ha de passar res greu..

Però no feu com jo, que al principi de tenir-ho complia amb la cullerada sopera al dia, per allò de la salut, però vaig estar una temporada sense obrir l’ampolla i un dia em trobo la nevera regalimant del licor i l’ampolla sense tap..... i és que el licor continuava fermentant un cop fet i el gas acumulat havia fet disparar el tap de suro amb la que la tapava i com una font s’havia escampat per la nevera.....
Així doncs si el feu, ja sabeu, l’aneu destapant de tant en tant per que no hi hagi sorpreses...

Ingredients:
- 4 peres amb pell
- Mel de romaní

Preparació:
1- Es pelen les peres PERO A TROSSOS, és a dir, peleu cada pera , un tros si i un tros no, a tires llargues, quedant 4 trossos amb pell i 4 sense, intercalats.
2- Es parteixen a quarts, al llarg, i es posen els 16 trossos de pera ben embotits dins un pot alt de vidre, amb tapa, i s’acaba d’emplenar amb mel.
Afegit després (Jo vaig fer servir un pot bastant gros, de pam i mig i un parell de pots de mel i em va sortir una ampolla plena de licor. Si voleu menys quantitat, reduiu la quantitat a la meitat i feu servir un pot més petit)
3- Es deixa reposar tot 9 dies. L’aigua de les peres fermentarà amb la mel i quedarà una barreja líquida. Jo el deixo sobre el taulell de la cuina, una mica lluny de l'escalfor dels focs.(Afegit després. Desconec si es fa menys quantitat , si s'hauria de deixar menys temps reposant. Als 9 dies s'escolta ben be la fermentació i les peres queden com escalivades)
4- Es posa colat dins una ampolla de vidre i a la nevera. Però recordeu que continua fermentant i heu de destapar l’ampolla de tant en tant si no ho beveu com “medicina” cada dia.
-------------------------------

Qué!! Tomamos un traguito ? Desconozco si esta bebida tiene demasiada graduación pero, por si acaso, sólo medio vasito y nada más, eh!
Porque este licor casero, de sabor dulce y a la vez picante, por la fermentación natural , es una receta de Txumari Alfaro y según él, se debe tomar una cucharada sopera cada mañana.
Esta mezcla contiene triptófano, que según él son como los ladrillos de la serotonina, y va bien para el decaimiento.
Y supongo que si te tomas algo más, de vez en cuando, pues tampoco debe pasar nada grave ..

Pero no hagáis como yo, que al principio de tenerlo cumplía con la cucharada sopera al día, por aquello de la salud, pero estuve una temporada sin abrir la botella y un día me encuentro la nevera chorreando del licor y la botella sin tapón ..... y es que el licor siguió fermentando una vez hecho y el gas acumulado había hecho disparar el corcho con la que la tapaba y como una fuente se había esparcido por la nevera ..... Así pues , si lo hacéis , vais destapando de vez en cuando la botella para que no haya sorpresas ...

Ingredientes:
- 4 peras con piel, bien lavadas.
- Miel de romero

Preparación:
1 - Se pelan las peras, PERO A TROZOS, es decir, pelar cada pera a lo largo, dejando 4 trozos de piel intercalados entre otros 4 pelados.
2 - Se parten en cuartos, a lo largo, y se ponen los 16 trozos de pera bien embutidos en un pote alto, de cristal, con tapa, y lo acabáis de rellenar con miel. (Añadido después: Yo uliticé un pote grandote, de palmo y medio de alto y entre las peras y un par de tarros medianos de miel se llenó bien. Supongo que si quereis hacer menos cantidad, poneis la mitad de todo en un pote más pequeño)
3 - Se deja reposar durante 9 días esta mezcla. Yo lo dejo encima de la encimera de la cocina, un poco retirado del calor. El agua de las peras fermentará con la miel y quedará líquido. (Añadido después: Desconozco si al poner menos cantidad se tendria que dejar reposar menos tiempo. A los 9 dias se oye bien la fermentación y las peras tienen un aspecto bien pocho)
4 – Se cuela el líquido dentro de una botella de vidrio y se guarda en la nevera. Pero recuerdad que sigue fermentando y debeis destapar la botella de vez en cuando si no lo bebeis como "medicina" cada día.

21 comentaris:

RUBEN ha dit...

Ui Maria!! Q bo que deu ser això...Fins i tot li veig aplicacions terapèutiques pel refredat...
Una abraçada

laviana ( Fely) ha dit...

que rico!!! vamos con la cucharadita diaria...me veo yo pidiendo en el super en plan fama...y con mas coloretes que heidy..jjjee.
bss wapa.

juan el catalan ha dit...

Hola Maria, es muy interesante esta receta, y no es nada complicada de hacer, y seguro que tambien debe ser buena de sabor.
El bote puede ser uno de esos de las judias o los garbanzos que venden en las tiendas no?.
Y supongo que servira cualquier clase de pera, un saludo.
JUAN

Marta ha dit...

Be es podria provar per les festes de nadal, així donaríem el cop de gracia final.
Petonets

la vella carmanyola ha dit...

Això m'ha fet recordar les pinyes dels avets de martinet de cerdanya que és posaven amb sucre a sol i serena i anaven super bé pels encostipats!

Ai! les mil coses que tenim super naturals i que no ens enterem de lo bé que van ;))

Rècords MAria!!

La Quinta de Luculus ha dit...

No m'imagino la cara que deuries posar en veure que la nevera s'havia begut l'espirituós, hahahaha. Ja és ben curiosa la recepta, i això que és bona per a donar to a l'ànim és veritat, la mel de romaní i el romaní són uns excel·lents antidepressius, sembla que el romaní és molt ric en sals de liti.
petons bonica
El dijous que ve, ens coneixerem? espero que sí!

Glòria ha dit...

Tantes coses naturals com tenim a l'abast i no sempre hi pensem!. Beguda energètica 100%.

Miel ha dit...

Gracies per aquesta recepta i per com l'has explicada... i sobretot pel consell d'anar destapant l'ampolla!!! a mi no se m'hagués acudit tampoc!!!

Petonassos

Miel

Gemma ha dit...

Això sona a remeis d'àvies tipus aigua del Carme, je je je...
Una cullerada d'aquestes abans d'anar a la feina i encares el dia amb una energia descomunal, seguríssim! :)))

*Eva* ha dit...

Hola Maria! a mi m'agrada aquesta medicina! molta graduació no crec que tingui, no?
pt!

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Doncs quina cosa mes facil de fer, segur que una miquete cada matí alegra el día. Petonets.

Vanesuky ha dit...

Quina bona fila fa aquest hidromel!!!
Mai n'havia sentit parlar!!Molt original.

Petonets preciosa,

Vanesuky.

juan el catalan ha dit...

Hola Maria, gracias por el correo que me has mandado, un saludo.
JUAN

Su ha dit...

Hala!! que bien!!! me ha encantado el post, y te agradezco la traducción que nos viene muy bien a los sanchospanzas, ja ja

Besotes

illetapitita ha dit...

Carai!
Jo també em faig xarops casolans i són molt efectius a part de tenir bon gust!
una abraçada!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Quina recepta tan curiosa...però segur que ha de ser ben bona i a més curativa...m´encanten tots el remeis naturals...petonets

Dolorss ha dit...

Posa-me’n una copeta per tastarlo, Si de cas ja repetirem!!!!
1 petó

jorge ha dit...

buenooo, això deu entrar molt rebé, no?

Un saludo
Jorge
www.pocohecho.com

Mercè ha dit...

Maria, aixo es com el remei dels avis que deien, tu fes un glop de conyac i ja veuras com et passa el mal de panxa! :D
Petons!
PS: Ens veurem a la trobada a Castellterc,ol?

*Eva* ha dit...

al meu bloc t'he deixat una coseta per si et ve de gust participar.
pt!

juan el catalan ha dit...

Hola Maria, gracias por acordarte de mi, te deseo lo mismo para ti y los tuyos,.
Felices fiestas.
JUAN