dimarts, 14 d’abril del 2009

BRIOIX FARCIT O MONA DE PASQUA AMB SORPRESA / BRIOCHE RELLENO O MONA DE PASCUA CON SORPRESA

Hola de nou…
D’entrada i sobretot, agrair-vos de tot cor el vostre suport i ànims. Em va anar molt be sentir-me acotxada per tots vosaltres.
Poc a poc tot va tornant al seu lloc i el pare, tot i que el cap li ha resultat afectat i ara l’hem de vigilar, ha recuperat la mobilitat i la parla i per tant, estem contents de com s’ha recuperat. No hi ha cap remei pel que li han trobat però anirem disfrutant del dia a dia, que ja és molt.

I com la vida segueix i la cuina pot servir de relax, sobretot quan no és una obligació, vaig aprofitar per celebrar la diada de la mona amb una que em recordava aquelles mones d’abans, de pa dolç.
Va estar inspirada en un pastís de boles de briox que vaig veure un dia al blog de la Cerise i que cada cop que l’he fet, m’ha donat molt bon resultat. Això sí, com millor feu les boles, millor us quedarà de presència. Vaig pensar... les boletes aquestes ensucrades ... com si fossin els ous blancs de les gallines...
Amb aquest pastís abrioxat no cal fer servir ganivets per tallar-lo perquè cada bola es trenca individualment. En general l’he farcit sempre de Nocilla o de melmelada però aquest cop, com que el vaig fer servir com mona de pasqua, em va semblar que quedaria be farcit només amb ous de xocolata. I va quedar original. És una pastís per prendre amb el cafè o a mitja tarda, per berenar o també per sucar a la llet, perquè la textura és una mica seca.

Sense més, aquí el teniu, com mona i com pastís normal.

Ingredients:

- 1 ou
- 50 grams de mantega
- 100 ml. de llet
- ½ culleradeta de sal
- 50 grams de sucre
- 250 grams de farina normal o de força, la que vulgueu.
- 1 sobre de llevat sec, ( tant serveix el de Vahiné, de uns 4,6 grams com el de Maicena, d’uns 5 i pico)
- Llavors de matafaluga
- Almivar fluix aromatizat amb algun licor ( opcional )

Preparació:

1- Si és amb la panificadora... doncs apreteu el programa d’amassar i deixeu reposar fins que dobli el volum. 2- Si és a ma, doncs és qüestió d’anar amassant, primer barrejant la llet tèbia, amb el sucre, la mantega fosa i el llevat , deixant que fermenti uns 10 minuts. Després hi afegiu l’ou batut, la farina tamisada, la sal i les llavors de matafaluga i tot ben amassat, ho deixeu reposar una mica més, fins que torni a augmentar el doble també.
3- Un cop ja està així, estireu la massa damunt una fusta enfarinada. No cal estirar tota la massa de cop. Jo ho faig a trossos petits.
4- Talleu uns quadrats d’uns 7-8 cms d’ample .
5- Els empleneu amb el farcit: Nocilla, melmelada o en aquest cas, ous de xocolata i ajuntant les puntes, feu paquets que els doneu el tomb i queden com boletes.


6- Teniu dues opcions. Sempre sobre un paper de forn damunt la safata que vagi al forn, si voleu que quedi més pujat el pastís, agafeu el cercle desmuntable d’un motlle i que serveixi com límit. Aneu posant dins les boles, una mica separades perquè a l’augmentar de volum ja s’ajunten, i deixeu reposar fins que torni a doblar la massa. I el coeu dins del cercle.
Si voleu més escampat el pastís, un cop llevat , li traieu el cercle i el coeu o fins i tot, podeu posar les boles fent uns cercles concèntrics si el voleu de forma rodona, o , unes al costat de les altres, fent forma quadrada o rectangular, sense cap cercle per enmotllarles.
A mi, amb el meu motlle, el de ceràmica desmuntable de Lekué, m’hi caben 23 boles en total.

7- M’he acostumat a fer la majoria de les masses que porten llevat de forner per la tarda , deixo que pugin un primer cop i les dono la forma i les emplato a la safata del forn abans d’anar a dormir i les deixo tota la nit llevant, fent la fornada al dia següent. No es que faci falta amb aquest pastís, que puja bastant ràpid. Ho faig així per pura ganduleria de no tenir que anar vigilant-lo.
8- Preescalfeu el forn a uns 180 graus i el teniu uns 25 minuts. A mitja cocció, podeu posar un paper d’alumini damunt perquè no es dauri massa.
9- En general el poso al forn de baix i a mitja cocció, a dalt i a baix.
10- A vegades, si en tinc, un cop fet l’emborratxo per les juntures de les boles amb almívar sol o “perfumat” amb algun licor. Novament, al gust de cada un.
11- Concretament aquesta mona porta granet d’ametlla al voltant, enganxat amb una mantega dolça, feta amb mantega batuda barrejada amb un almívar espès d’aigua i sucre bullit, que s’hi afegeix un cop ja fred.
---------------------

MONA CON SORPRESA

Ingredientes:
- 1 huevo
- 50 gramos de mantequilla
- 100 ml. de leche
- ½ cucharadita de sal
- 50 gramos de azúcar
- 250 gramos de harina normal o de fuerza, la que desee.
- 1 sobre de levadura seca, (tanto sirve el de Vahiné, de unos 4,6 gramos como el de maicena, de unos 5 y pico)
- Semillas de anís
- Almibar flojo, aromatizado con algun licor al gusto ( opcional )

Preparación:
1 - Si es con la panificadora ... pues el programa de amasar y dejáis reposar hasta que doble el volumen.
2 - Si es a mano, amasáis como siempre: primero mezclar bien la leche tibia, el azúcar, la mantequilla fundida y la levadura, dejando que fermente unos 10 minutos y después, le añadís el huevo, la harina tamizada, la sal y las semillas de anís, dejándolo reposar hasta que de nuevo doble el volumen.
3 – Una vez esté la masa levada, estirarla sobre una madera enharinada. No hace falta estirar toda la masa de golpe. Yo lo hago en trozos pequeños.
4 - Cortar unos cuadrados de unos 7-8 cms de ancho.
5 - Los rellenáis con lo que queráis: Nocilla, mermelada o en este caso, huevos de chocolate y juntando las puntas, hacer unos paquetes y darles la vuelta para que queden como bolitas.
6 - Tenéis dos opciones.
Siempre sobre un papel vegetal o de silicona sobre la bandeja que vaya al horno, si queréis que quede más subido el pastel, tomar el círculo desmontable de un molde y que os sirva como límite. Vais poniendo dentro las bolas, un poco separadas porque aumentan de volumen y ya se juntaran, y dejar reposar hasta que vuelva a doblar la masa. Y lo horneáis con el molde.Para tener un pastel más extendido, poner las bolas haciendo unos círculos concéntricos, si lo queréis en forma redonda o una al lado de la otra si lo queréis en forma rectangular o cuadrada, sin ningún molde que lo limite. Y lo horneáis así.
Con mi molde, el desmontable de cerámica de Lékué, me entran 23 bolas en total.
7 - Me he acostumbrado a hacer la mayoría de las masas que llevan levadura de panadero por la tarde, dejo que suban un primer golpe. Les doy la forma y las pongo en la bandeja del horno antes de acostarme. Las dejo toda la noche subiendo, haciendo el horneado al día siguiente. No es que haga falta con este pastel, que sube bastante rápido. Lo hago así por pereza de no tener que ir vigilándolo.
8 - Precalentar el horno a unos 180 grados y lo tenéis unos 25 minutos. A media cocción, podéis colocar un papel de aluminio encima del pastel para que no se dore demasiado.
9 - En general, pongo el horno de abajo y a media cocción, arriba y abajo.
10 - A veces, una vez hecho el pastel y si tengo, lo emborracho un poco por las junturas de las bolas con almíbar solo o "perfumado" con algún licor. Al gusto de cada uno.
11- Esta mona está adornada con granito de almendra enganchado a los lados con una mantequilla dulce hecha con mantequilla batida con un almíbar espeso de agua y azúcar hervido, que se mezcla una vez frío.
------------------

Si algun dia la feu, que us vagi ben de gust i un bon profit !!!

22 comentaris:

Glòria ha dit...

Celebrem que el teu pare estigui millor i que tu tinguis ànims de tornar a posar-te a la cuina. Aquesta mona és d'artesania, eh?. Quin goig que fa i que bona devia ser!. És per tenir-la en compte com a opció pastís, per una altra ocasió.

Fins aviat

El cullerot Festuc ha dit...

Hola Maria! m'en alegro molt que el teu papi estigui millori que vosaltres també animicament...una bona senyal és aquesta mona!!! Quina pinta!!! I sobretot farcida de nocilla...mmmmmm!!!
Petunets,
Eva.

TERESA ha dit...

Me'n al.legro que tot vagi millor, ara es qüestió de paciència i seguir endavant.
Molt original el farcit, noia veig que li treus un bon profit a la "pani". Molts petonets i fins la propera sorpresa...

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Jo també m'alegro molt que el teu pare estigui millor. Pel que fa a la mona, requíssima ha d'estar. Super original.Salut!!!!!

gemma ha dit...

Quina alegria que el teu pare s'hagi recuperat! I la mona, què dir de la mona? Espectacular! I farcida de nocilla deu ser la bomba!
Un petó gros!

Boston1955 ha dit...

Maria.
Estem molt contents de que el teu pare estigui millor i crec que el que dius de la cuina si que serveix d'evasio aixo t'ho dic per propia experiencia. Quina rao disfruteu d'ell força.
La Boston i el Princep

Mª Jesús ha dit...

Maria, me alegro mucho que tu padre se vaya recuperando. La mona me ha encantado la versión que has hecho, te ha quedado de lo más original.

Besitos

Mercè ha dit...

Maria, me n'alegro que el teu pare s'hagi recuperat bastant i mica en mica aneu tornant a la "normalitat".
Pel que fa aquesta mona, l'he trobat moooooolt original!! :) Amb els ous de sorpresa, i aquests pollets i gallinetes encantadors!! Felicitats!!
Petons!

la vella carmanyola ha dit...

Maria el bé que em aniria ara un trossot que mona!!

Amb sorpresa?? m'agradat!!

Tons

P.D: Petons pel teu pare!

Gemma ha dit...

Maria, m'alegro que poc a poc tot vagi tornant a la normalitat... ànims!
Aquesta mona és la més original que he vist, i mira que aquests dies tots els blogs en van plens! M'agrada la sorpresa, enlloc de tenir els ous a sobre per decorar, els trobes a dins quan la menges, je je je... A part, queda realment molt bonica, felicitats!

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Hola guapa, celebro que el teu pare estigui millor, vaja ensurt !!
Et vull fer una pregunta, com he de fer perque quan posu xocolata o panses o.... dins d'una tarta no quedin sempre a baix de tot..Gracies nineta.

Cuinagenerosa ha dit...

maria, celebro la millora del teu pare i que trobis una estona per cuinar.
la mona és de les més originals que he vist, amb les porcions individuals i l'ou a dins. ara, que jo crec que amb la nocilla encara deu ser millor.
un petó.

Maria ha dit...

Gràcies a tots pel que toca al meu pare...

Sí Glòria, és una mona vistosa i resultona.. encara que a mi les mones de mantega... mmmmm, m'agraden més..

Eva,em dedicaré a comptar quan sou els de la penya de la nocilla, que en sou molts, eh!

Teresa, fum en trec de la maquineta aquesta.. ara mateix estic a punt de fer-la servir de nou..

Olles, sí que va quedar diferent, la veritat... i em sento satisfeta del resultat.

Gemma (bcn) si a tu també t'agrada la Nocilla, no vegis com disfrutas quan el Guillem la pugui menjar i la tinguis sempre a casa...

Tere i princep.. vosaltres també teniu una mala temporada que espero ja s'hagi acabat i ens retrobem aviat.

M.Jesus, ya ves, otra versión de un resultón pastel que siempre me ha gustado hacer..

Mercè, l'he posat en plan granja, ja,ja,ja...només m'ha faltat la vaca i els conills.. Calla, calla, no em donis idees, que algun altre dia cauran...;DD

Anna, prohibit un trossot... un trosset i encara, que les que quedarem rodones serem nosaltres..

Ja veus,Gemma(lacuinadecasa)...volia fer una mona per la gent gran de casa, com un detall per celebrar el dia i la idea va ser original. Però com bones bones, les vostres mones, ben farcides de nates, cremes, trufes , mantegues i melmelades. La meva és sosota, de pa dolç... Al Cesar lo que es del Cesar !!!

Geni, t'he contestat a l'última entrada teva..

Manel, original sí i ideal per prendre el café o mullar amb la llet, però com bones, com li he dit a la Gemma, a dalt, les vostres, sens dubte. Peró satisfeta del resultat, si que m'he quedat.
Per cert, afegit a la penya de la Nocilla..

xaro ha dit...

Me n'alegro moltíssim que el teu pare estigui millor i tot vagi tornan a la normalitat.
Com que jo no soc gens de mones(ni sara ni gema), aquesta m'agrada molt!!!!!

enric ha dit...

Maria: Com tots ja t'han dit, jo també celebro que el teu pare s'hagi recuperat, i no cal dir que també celebro veure't de nou en dança. L'enhorabona per l'originalitat de la Mona i una forta abraçada del sempre "triganer" i noctàmbul de la "Samfaina"!

La cuina vermella ha dit...

Hola bonica, que bé que la vida torni poc a poc al seu ritme normal, no saps com ens n'alegrem. Pel que fa a la mona, em sembla impressionant Maria, de debó que t'ho dic, estic per fer-la i fer a casa meva el dia de la mona2, només com a excusa per fer aquest pastís tan estupendo.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Maria; -La menta fresca- Magnífic, que el teu pare estigui molt millor, i de segur que amb aquesta mona amb sorpresa encara molt més.
Original al poger-na agafar un troç i que es pogui menjar com un troç de peça¡¡ Que vaigui de gust Maria Josepb -menja de bacallà-

RUBEN ha dit...

Artista!!!
Petons

Maria ha dit...

Xaro, guapa, aquesta mona és soseta, per qui no els agrada massa el sucre, per mullar amb la llet..

Txell, amb lo guapa que t'has quedat amb el teu règim, ni provis de tornar a fer una altra mona fins l'any que be, mínim...

Enric, tu deus cuinar també de nit, a part de visitar-nos com noctàmbul... l'Anna et renyarà...

Ruben... ja veus, exprement el cervell per trobar algo diferent...
Petons..

Laura ha dit...

M'alegro que el teu pare ja estigui millor. Així ja podras estar una mica més tranquila.
I aquesta mona es molt original! Segur que no s'ho esperaven trobar els ous a dins! jejeej!!
Petonets!

SandeeA ha dit...

bueno, que pensé que te había dejado un comentario ayer, y ahora veo que no... qué despiste llevo encima!! Me parece deliciosa esta recetita y te la copiaré en breve, creo que no te he contado que me he comprado un pani... o sí? todavía no la he estrenado, pero estoy deseando!!! Le daré abrazos como tú para que me salgan cosas tan ricas... Un petonet!

Anna ha dit...

que xula amb ous amagats i xoco! una passada!